Tu com a insistència
El tigre és mascle fecundat, tu ho saps,
pel vers a ratlles de les teues natges
entrant, tremoloses, en els meus ulls
inútils ja com el passat, com l’odi,
com el dolor perjudicial sempre
i, més que mai, en primavera, fera!
El tigre és miopia i pia llum,
després d’encavallar-te el darrer cop.
Ara jo sóc el mort. Records. Besades.
Felicitat serà que el tigre en mengi,
de mi, sencers, el cos i els guants de l’ànima.
Un vent, definitiu, que bufa al pont
que travessem envers el bell que mor.
El tigre cau del pont i mata el vers.
I tu, com a insistència, em defens.
Bartomeu Ribes
