Música de pols i plectre

El País Valencià és ric en músics i música, com demostra la gran quantitat de conservatoris que proliferen pels nostres pobles preparant gent per a bandes, orquestres, corals, etc. Ho confirma les agrupacions musicals que hi han per tot arreu de nord a sud del nostre país. En l’actualitat; la crisi, o la falta de sensibilitat dels governants, o totes dues coses a l’hora, han fet retallades a les escoles d’ensenyament musical i a les pròpies agrupacions musicals. Això ha sigut un greu atemptat a la identitat cultural dels valencians que repercutirà en el desenvolupament de la música als pobles, dificultant l’estudi i comprometent el nivell musical del futur.

Però és d’un altre aspecte que vull comentar-vos hui; concretament de la música de pols i plectre. La música d’instruments de corda; no la corda fregada, o d’arc, que ha estat integrada a bandes simfòniques i orquestres filharmòniques com instruments musicals de reconeguda categoria; la que vull comentar és la de corda pols i plectre, aquella que, em dona la impressió, està en segon nivell i una mica marginada sense valorar-la suficientment. Són instruments que sempre han acompanyat els nostres balls populars valencians: jotes, boleros, serenates, festes de tot tipus, etc. Però també són capaços de delectar-nos en concert, com va fer l’orquestra de pols i plectre “La Paloma” de Cocentaina el passat diumenge dia 22, amb motiu de celebrar la festa de santa Cecília.

La Paloma és una orquestra amateur, com totes les d’aquest tipus, fundada l’any 1929 per un grup d’amics que tocaven d’oïda. El primer director, Francesc Blanquer Moltó (1897-1979), un bon músic de poble, va ser qui es va fer càrrec de l’escola de música i va convertir els seus components en vertaders músics de poble. Posteriors directors van saber fomentar en els membres l’estima per l’art musical i l’esperit de superació; reconvertint la intuïció musical que tenien en un conjunt tècnic i harmònic molt digne.

La Paloma de Cocentaina fa anys que va assolir un alt nivell de qualitat, i la prova més evident és haver guanyat nombrosos guardons en els certàmens que ha participant. Un important premi fou la Mandolina de Plata que un quintet de La Paloma va guanyar a Logronyo (La Rioja) en 1972. Però no és l’únic, són molts altres primers i segons premis guanyats, considerant-se una de les millor orquestres de pols i plectre del País Valencià. Destacar l’actuació que va tindre al Palau de la Música de València en un festival d’orquestres de pols i plectre del País Valencià pel gener de 1998.

Cal mencionar la dedicació, no remunerada, a la musica que tenen tots els membres i destacant que ho fan per amor a l’art i amb gran satisfacció personal. Aquestes agrupacions no podrien mantindre’s si les corporacions municipals locals no els proporcionara locals per domiciliar la seu i per poder assajar. A canvi, ofereixen al poble tres o quatre concerts a l’any.

Per altra banda, m’agradaria sensibilitzar a tots els melòmans valencians perquè reivindicarem tots plegats que el pols i plectre fora adequadament valorat. A més, és hora que les autoritats acadèmiques incloguen com assignatura oficial als estudis del Conservatori. És una vella reivindicació que també fa la Federació Alacantina de Plectre, entitat que agrupa una vintena d’orquestres i més de cinc-cents músics a les comarques del sud del País Valencià. A més, reunixen entre totes més de quatre-cents educands que reben desinteressadament classes de solfeig dels propis músics.

En aquesta ocasió, el concert de La Paloma va ser seguit per un públic de la comarca que cobria de gom a gom l’Auditori Pérez Vilaplana de Cocentaina. El repertori fou seleccions de sarsuela, música de J. Strauss i nadales populars acompanyades per una coral infantil. Si haguera que destacar alguna peça, diria “En un mercado Persa”, d’Albert W. Ketèlbey amb un fabulós diàleg entre llaüts i bandúrries que ens va deixar bocabadats. Acabà el concert amb l’espectacular Marxa Radetzky, 0p. 228 acompanyada pel públic.

I es que, com diu el director de La Paloma, Enric Igual Blasco, no hi ha instrument de segon categoria si estan ben tocats. La categoria de l’instrument la dona el músic que l’executa.