750 anys de la mort de Jaume I
Jaume I va morir el 27 de juliol del 1276 a València després d’una convalescència de quasi un mes a Alzira (la Ribera Alta), on va abdicar i declarar les seues darreres voluntats.
El rei va emmalaltir mentre tornava de la frontera meridional del regne. Al llit de mort, a la Casa Reial o Casa de l’Olivera d’Alzira, un recinte fortificat en el qual s’allotjava en les seues estades a la vila riberenca (actualment un solar del carrer Major Santa Maria on s’hi duen a terme treballs arqueològics i hi ha projectat un museu), va deixar les operacions en mans de l’hereu. Allí mateix va dir als seus fills que havia augmentat deu vegades el poc que li havia lliurat el seu pare. Aquesta afirmació, en bona part exagerada, ens mostra quina era la idea que el rei tenia de la seua persona i del seu paper en l’acreixement, la renovació i el prestigi que havia procurat a la Corona de Catalunya-Aragó.
El rei, malalt, se’n va anar a València després del 23 de juliol. El 26 de juliol, ja al Cap i casal, va signar els tres últims diplomes i el 27 va traspassar. A més, el lloc de la mort el ratifica una nota que acompanya el registre 38 de la Reial Cancelleria de l’Arxiu Reial de Barcelona o Arxiu de la Corona d’Aragó.
Alzira ha declarat el 2026 Any Jaume I i el Cap i casal ha creat una comissió per a homenatjar el monarca.
700 anys del Corpus de València
El Consell de València va oficialitzar el Corpus com a festa de guardar el 1326.
Segles després, a mitjan segle XIX, la Festa Grossa va experimentar una llarga decadència a causa de la secularització i la modernització que van afectar els calendaris festius, fent que la celebració es tornara secundària dins el calendari festiu local, especialment sota l’impuls i expansió de festes més modernes, com les Falles o la Gran Fira. Afortunadament, a partir dels anys 70 del segle passat, hi va haver un procés de revitalització que va culminar amb la recuperació de molts elements culturals que s’estaven perdent, la creació del Museu del Corpus-Casa de les Roques, dedicat a la festa el 2006 i la declaració del Corpus com a Bé d’Interés Cultural (BIC) el 2010.
Tot i això, la festa del Corpus, plena de singularitats i peculiaritats (les Roques, el bestiari, les danses, els personatges bíblics, entremesos, misteris, gegants i nanos, el Rotllo del Corpus, la Cavalcada del Convit, la Processó general i la Custòdia), continua sent desconeguda per a molts valencians, en gran mesura per la combinació de l’impacte històric que va tindre el nacionalcatolicisme franquista, una revitalització patrimonial amb llums i ombres, una insuficient reorganització de la festa en clau inclusiva i la competència de les modernes ofertes vacacionals i d’oci.
500 anys de la Batalla de l’Espadà
La Batalla de l’Espadà del 1526 va ser un episodi clau de la història valenciana en què “un exèrcit cristià de fins a 7.000 soldats va massacrar els habitants de la Serra de l’Espadà”. La repressió es va exercir sobre els nuclis mudèjars d’Onda (la Plana Baixa) i sobre els habitants de la Serra. “Mudèjars eren els musulmans valencians, amb el seu propi estatus, i moriscos, després de les conversions forçoses, aquells que havien passat a batejar-se, però que solien continuar professant la seua fe”, explica el doctor en Comunicació Social i graduat en Dret Ismael Xiva.
Després de la derrota, indica, “noms com Joan, Jaume, Miquel o Pere substituïren Alí, Mahomat o Hamet”, i “es van imposar cognoms cristians com Blanco, Roig, Pardo, Eiximeno, Carbonell o Sabater”. Alguns pobles, com Benialí —“hui quedaria dins d’Aín”—, van desaparéixer completament, i la població de la Serra va disminuir de manera dràstica. Així mateix, va haver-hi una conversió forçosa de les comunitats mudèjars.
200 anys de l’execució de Gaietà Ripoll per la Inquisició
El 31 de juliol del 1826 la Inquisició va penjar Gaietà Ripoll Pla, acusat d’heretgia, a la plaça del Mercat de València, el darrer executat pel Tribunal del Sant Ofici.
Nascut a Solsona el 22 de gener del 1778, fill d’un daurador, va estudiar teologia a Barcelona. Durant la guerra del Francés, va caure presoner de les tropes napoleòniques i va ser conduït a França, on va entrar en contacte amb grups de pacifistes quàquers i lliurepensadors que li van canviar la manera d’entendre les creences religioses. Amb aquest bagatge i una vegada alliberat, es va retirar com a mestre a la partida de Perú, llavors una pedania de l’actual Russafa, a València.
El dia de l’execució el condemnat per ser un «hereje formal y contumaz» fou conduït vestit d’hopa negra, amb les mans emmanillades i muntat sobre un ase pels carrers de Serrans, Sant Bartomeu, Cavallers i Bosseria (tots guarnits amb creus i imatges coberts amb draps negres) fins a la forca alçada a la plaça del Mercat, just al costat de la desembocadura del carrer dels Conills. Tenia només 48 anys.
90 anys de València com a capital de la II República espanyola
El 7 de novembre del 1936, València es va convertir en capital de la II República espanyola. Aquell dia es va celebrar el primer consell de ministres al Palau de Benicarló o dels Borja, seu actual de Les Corts. L’estada del govern legítim es va prolongar fins a les acaballes d’octubre del 1937, quan va decidir traslladar-se a Barcelona. El pas per València de la capitalitat de la República va marcar decisivament la vida de la ciutat al llarg de tot aquell any.
Durant aquest període, el Cap i casal va acomplir un paper institucional desconegut fins llavors. El govern republicà es va ubicar a l’edifici de l’Ajuntament, on es van celebrar sessions plenàries, i les Corts espanyoles, a la Llotja. Tot això va conferir a la ciutat un protagonisme notable i que fora focus permanent d’atenció estatal i internacional.
50 anys de l’aparició de la revista Saó
El 2 de juliol del 1976, a la llibreria Fontanal de València, la revista Saó es va presentar en roda de premsa. Naixia així el primer número d’una publicació modesta, escrita íntegrament en valencià, cristiana i nacionalista.
Tres dies després, Adolfo Suárez prenia possessió com a president del govern espanyol en un moment de forta crisi política i econòmica al caliu d’un franquisme encara viu. I, el dia 12, una manifestació multitudinària, organitzada per la Taula de les Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, omplia el Cap i casal per a reclamar l’amnistia dels presos polítics, les llibertats democràtiques i l’Estatut d’Autonomia. Preludi de la multitudinària manifestació del 9 d’Octubre del 1977 que obria el camí cap a l’autonomia. Saó venia al món com rara avis en temps convuls i d’incertesa, la transició a la democràcia, en què el futur polític de llibertats per al país s’anava escrivint cada dia.
El novembre passat, Saó va guanyar el Premi a la Millor Portada de Revista en la 25a edició dels Premis APPEC Editors de Revistes i Digitals 2025 durant la 25a Nit de les Revistes i la Premsa en Català.
50 anys de la manifestació per a reclamar llibertat, amnistia i estatut
El 12 de juliol del 1976 cent vint mil persones van protagonitzar una de les manifestacions més impressionants que ha tingut lloc a València. La pancarta principal deia: «Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. Per la llibertat, per l’amnistia, per l’estatut d’autonomia». En primera línia: Broseta, Font de Mora, Albiñana, Bono, Guia, Ruíz Monrábal, Noguera Puchol, Pérez Benlloch i Sánchez Ayuso, entre altres. La manifestació, autoritzada, demanava l’amnistia al rei amb un escrit i 40.000 signatures, a través del president de l’Audiència, Carmelo Quintana.
50 anys de la presentació a València del Congrés de Cultura Catalana
El 6 d’abril del 1976 es va presentar a València el Congrés de Cultura Catalana (CCC). Posteriorment, es va presentar a Perpinyà, el 12 de juny; a Palma, el 27 de juny; a Andorra la Vella, el 10 de novembre, i a Barcelona, el 8 de desembre.
El CCC va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població d’arreu dels territoris de llengua catalana entre els anys 1975 i 1977. Una mobilització sorgida d’una reivindicació social que tenia com a objectius principals la normalització del català i la defensa dels drets de les persones i de la cultura catalana.
50 anys de l’atemptat a la llibreria La Costera de Xàtiva
La nit del 25 de novembre del 1976 la llibreria La Costera de Xàtiva va patir un atemptat brutal atribuït al VI Comando Adolf Hitler. La bomba que hi van fer esclatar va produir nombroses destrosses materials a l’establiment pocs mesos després d’inaugurar-se al carrer de Pere IV d’Aragó. Van haver de començar de nou.
El 8 de maig d’aquell any, Carles Sànchez i Cristina Poveda vincularen el seu projecte vital, la fundació de la llibreria La Costera de Xàtiva, al despertar democràtic d’un país que viuria una intensa transició. «La vam crear per omplir un buit cultural, la falta de llibres en valencià que hi havia a la ciutat», recordaven. La Costera va nàixer a Xàtiva entre el magma dels moviments predemocràtics contra la dictadura i en defensa de la llengua pròpia.
50 anys de la representació del Tractat d’Almisrà
El 7 de novembre del 1976, uns veïns del Camp de Mirra (l’Alcoià) van commemorar el 700é aniversari de la mort de Jaume I amb una representació teatral al·lusiva a l’esdeveniment succeït allà 732 anys abans, a partir d’un text, en castellà, escrit pel veí de Biar Francisco González Mollà. Aquest va ser el primer Tractat, que l’any següent es va incorporar a les festes patronals de la localitat.
El text de González va ser substituït el 1981 per un altre text, bilingüe (castellà-català), que encara hui es representa, original del fester alcoià Salvador Domènech Llorens. Uns anys després, el 1994, la part de l’obra escrita en valencià va ser revisada de manera exhaustiva pels professors de la Universitat de València Maria Conca i Josep Guia, els quals, a més, van afegir-hi dues noves escenes al text original. Així mateix, l’escenificació del Tractat va comptar amb la col·laboració musical de la compositora Matilde Salvador (Castelló de la Plana, 1918 – València, 2017), autora de l’Obertura que introdueix l’obra.
La representació de l’històric Tractat d’Almisrà, signat pel rei Jaume I i l’infant Alfons de Castella, té lloc cada 25 d’agost a la plaça de l’Església del Camp de Mirra.
