Els comerciants valencians volgueren ostentar com a mostra d’eixe poder un edifici que fera honor a la seua prosperitat i supremacia comercial aconseguida. Encara que altres llotges, com la de Barcelona (1380-1392) o la de Palma (1420-1448), precediren la nostra, foren superades en esplendor, grandesa i magnificència per la valenciana. I tot perquè, el 1469 els Jurats del Consell Municipal, polítics contundents i assenyats de l’època, decidiren bastir el temple del comerç valencià i així ho manifesten en las seua intenció quan decideixen que siga:
“…molt bella e magnífica e sumptuosa, que sia honor e ornament d’aquesta insigne Ciutat, e los mercaders de la qual e altres havents voluntat de comerciar, tinguen afectió per exercitar-ne en l’art mercantívol e fer naus, de què en resultarà grandíssim benefici”.
Les obres s’iniciaren el 5 de febrer de 1483 i d’això ens dóna constància l’escut encastat al canto del carrer Pere Comte amb el de la Llotja, on hi ha la inscripció: “La noble ciutat de València va acordar la meua excel·lent fàbrica el 5 de febrer de 1483. La curiositat d’aquesta inscripció és que parla en primera persona, és la Llotja la que ens ho diu i manifesta públicament la seua data de naixement. D’igual manera trobarem després a l’interior una altra manifestació feta en primera persona que és la que fa referència al títol d’aquest article.
Fou el mestre pedrapiquer Pere Compte qui s’encarrega de l’inici de les obres i sobretot del Saló Columnar o Sala de Contractació. Aquesta part de la Llotja tardà 15 anys en edificar-se i la totalitat del monument s’allargà fins els 66 anys.
És precisament la Sala de Contractació, el lloc escollit en aquest article per a convertir-se en Sala de Penitents. Aquesta meravellosa sala columnar es converteix en l’exemple més paradigmàtic del que ha de ser la honradesa en els tractes comercials. És tot un exemple de doctrina ètica en el plànol polític i dels negocis. Marca, senyala, denuncia i fa palesa la virtut de la paraula i els negocis. Ens alliçona que l’actuació cívica i honrada dels ciutadans, els polítics i els grans empresaris ha de ser dignificada i feta amb total honradesa. Denuncia a aquells que no fan dels seu ofici econòmic i polític una religió impregnada de civisme i honestedat. Posa en evidència a aquells que en moltes ocasions han convertit la nostra terra en producte especulatiu i carronya devoradora del les seus ambicions econòmiques.
Al llarg del perímetre de la Sala de Contractació, a l’alçada de les voltes d’aquest sumptuós espai, corre una sanefa pels quatre murs, que proclama, en lletres daurades d’una grandària considerable, una inscripció en llatí que fa referència als postulats expressats anteriorment. L’esmentada inscripció es repeteix dues voltes, la primera sobre el mur sud i oest i la segona sobre els murs nord i est, i manifestant-t’ho en primera persona, diu:
“Casa famosa sóc, en quinze anys construïda. Conciutadans, comproveu i vegeu com és de bo el comerç que no té engany en la paraula, que jura el proïsme i no falta al jurament, que no deixa els diners en usura. El mercader que així ho faça augmentarà la seua riquesa, i a la fi gaudirà de la vida eterna”.
