Ja diu prou dels signants com a professors –del màxim nivell, se suposa, l’universitari– que reclamen la incompetència i el desconeixement com a mèrit a favor seu. I que encara facen la gràcia de qualificar-ho de “discriminació” i, anant encara més lluny, d’insinuar que és il·legal. Els professors en qüestió haurien de saber –poden consultar els diccionaris– que “discriminar” és donar un tracte d’inferioritat per motius inherents a la persona (ètnics, racials, de sexe) o d’opinió (creences polítiques o religioses) i no per la falta de coneixement o de competència, com és dominar la llengua que, a més d’oficial, és la pròpia de la Universitat de València (article 6.1 i 6.2 dels Estatuts).
Aquests professors insinuen que aquesta normativa és il·legal. Podrien recórrer al mètode científic i verificar la seua hipòtesi, en comptes de fer insinuacions. Els informem simplement que els Estatuts de la Universitat de València, aprovats el 1986 i els vigents actualment de 2004 (Decret 128/2004, de 30 de juliol del Consell de la Generalitat Valenciana) i que ells haurien de conèixer, prescriuen (article 150.2) que “són deures del personal docent i investigador, a més dels que estableixen les lleis i altres articles d’aquests Estatuts […]: d) Conèixer les llengües oficials de la Universitat de València”. Diu molt poc d’aquests professors que ni tan sols coneguen els seus deures, fixats per la màxima norma universitària i que, en tots aquests anys, ni tan sols s’hagen format per complir-los, a pesar de tots els mitjans que els ofereix gratuïtament la UV: cursos, tutories personalitzades, grups de conversa, materials per a l’autoaprenentatge, cursos en línia, correccions i traduccions, etc.
Els articles de la normativa que citen provenen del Pla d’Increment de Docència en Valencià aprovat pel Consell de Govern de la UV el 26/06/2012. Els objectius d’aquest pla són sobretot: “la distribució equitativa entre les dues llengües oficials de la docència”, molt desequilibrada a favor del castellà, i «l’augment de la docència impartida en anglès i altres idiomes de comunicació internacional». Pregunta d’examen per als professors: poden explicar per quin altre mètode garantirien ells que els estudiants puguen rebre les classes en les dues llengües oficials i de manera equitativa si els professors no dominen aquestes llengües? El seu presumpte dret d’ignorar una llengua oficial està per damunt del dret dels estudiants a rebre-hi la docència?
El grup en qüestió afirma: «no podemos contratar a nadie en toda la Universitat de València que no tenga ese nivel C1 de valenciano. Pero el C1 no es un mínimo, es casi un techo, porque es el nivel 4 en una escala oficial de 5 niveles». Una altra vegada aquests professors desconeixen la matèria de què parlen o falsegen les dades. El C1 equival al nivell mitjà. El nivell mitjà, que pot dominar qualsevol estudiant de l’ESO, és “un techo”? Si ho és per a ells, diu molt poc de la seua competència com a professors universitaris. Per cert, és un “techo” el nivell mitjà per a fer classes en anglès o castellà? Una volta més, les seues particulars hipòtesis xoquen contra els fets: el 46% dels professors de la UV tenen un certificat oficial de nivell mitjà o superior i en 12% d’un nivell elemental.
El seu escrit revela un profund menyspreu respecte a la llengua oficial i pròpia dels valencians i de la UV, però també un idèntic menysteniment respecte als castellanoparlants d’origen, que tracta quasi com uns incompetents genètics (“No permite la contratación de castellanoparlantes, ni de personal de fuera de la Comunitat Valenciana”), incapaços d’aprendre altres llengües ni tan sols si són tan pròximes com el català i el castellà. Les dades de què disposa la UV demostren que hi ha molts castellanoparlants d’origen que són professors competents no sols en aquests dos sinó en diversos idiomes, a més d’excel·lents professionals de la docència i la recerca.
Finalment, el grup de professors ens pronostica un autèntic cataclisme apocalíptic si s’aplica la normativa: “Este requisito […] condena a la Universitat de València a un presente y futuro de endogamia pura y dura a la más retrógrada usanza. […] No permite el retorno de personal cualificado ni siquiera español que se encuentre avanzando sus estudios o trabajando en las universidades más prestigiosas del resto del mundo». Una vegada més: poden posar exemples reals i concrets, amb noms i cognoms, en comptes de llançar insinuacions? Si són professors tan genials i capacitats, com és que no poden adquirir un nivell mitjà de la llengua oficial de la universitat on volen exercir?
Jo sí que em permetré per una vegada un dubte, fàcilment contrastable amb la realitat: amb tot aquest historial seu de desconeixement i incompetències –i, pitjor, de reivindicació de la incompetència–, la preocupació d’aquests professors és el cataclisme intel·lectual de la UV? O és –més mundanament– que, després d’uns anys de congelació imposada pel govern espanyol, tornen a eixir places de professor i ells –malgrat que fa anys que és vigent el tal requisit de competència lingüística– no tenen encara la qualificació exigida pels Estatuts i la Llei d’Ús i Ensenyament de Valencià (article 23.1), mentre que la majoria dels altres candidats sí?
Benvolguts professors “muy brillantes”, que no voleu “sacrificar el talento por el requisito de la lengua”, raoneu la resposta.
Tècnic lingüístic (exprofessor de la Universitat de València i de la Universitat de Liverpool)
