Just a les faldes de la serra de Mariola va nàixer fa vint anys una altra manera d’entendre la vinya: una que uneix ecologia, economia local i dignitat humana per regenerar el territori i fer front a la crisi climàtica.
A Muro, en una terra marcada per l’abandó rural i la pressió urbanística, va sorgir un projecte que ha tornat a fer brollar vida allà on només quedaven marges i matolls. Es diu Microvinya, i és molt més que una etiqueta de vi: és una filosofia de treball, una resposta arrelada a una crisi global i una aposta compartida per un futur diferent.
En un món on sovint el camp ha estat vist com un record del passat, Microvinya el reivindica com a espai de present i de futur. És un moviment discret, però amb una coherència tan sòlida com les vinyes que cultiva. Allà on molts van vore la fi d’una manera de viure, aquest projecte hi ha vist una oportunitat per regenerar terres, comunitats i valors.
Microvinya va nàixer fa prop de vint anys de la mà d’un grup de persones vinculades al territori que compartien una mateixa idea: demostrar que una altra viticultura és possible. En lloc de grans extensions i rendiments industrials, el projecte aposta per parcel·les xicotetes —moltes d’elles abandonades o infrautilitzades—, que són recuperades amb tècniques agroecològiques i una gestió col·lectiva basada en el respecte i la col·laboració.
L’objectiu no és competir amb les grans bodegues, sinó oferir una alternativa real i coherent. Allà on el model agroindustrial promou monocultius intensius i deslocalització, Microvinya aposta per la diversitat, la proximitat i la sobirania alimentària. El resultat és un vi excel·lent, sí, però també una nova manera d’habitar i comprendre la terra.
“Fer vi no és només produir raïm, és cuidar el sòl, les persones i el paisatge”. Aquesta màxima resumeix la raó de ser del projecte i el seu caràcter profundament transformador.
La pedra angular de Microvinya és una idea senzilla però poderosa: la qualitat del vi comença en la dignitat de qui el treballa i en la salut del sòl. A partir d’aquesta premissa, el projecte col·labora amb famílies i xicotets propietaris que volen recuperar vinyes heretades o conservar parcel·les tradicionals que el temps i el mercat havien arraconat. Se’ls ofereix formació, acompanyament tècnic i una xarxa de suport que fa possible que tornar a conrear siga una opció viable.
Les vinyes es treballen amb varietats autòctones com la giró, la bonicaire o la forcallat, adaptades al clima mediterrani i capaces de donar personalitat als vins sense necessitat de químics. Les pràctiques agràries són totalment ecològiques i regeneratives, amb cobertes vegetals espontànies per protegir el sòl, rotació de cultius per evitar plagues i foment de la biodiversitat com a eina de salut agrícola.
Cada parcel·la és concebuda com una unitat viva, irrepetible. No hi ha vinyes clòniques ni models replicats: cada terreny s’observa, s’estudia i es treballa amb sensibilitat pròpia. Aquesta atenció al detall ha permés recuperar sòls esgotats i demostrar que la terra, si se li dona temps i respecte, torna a respirar.
Els resultats van molt més enllà de la verema. Allà on abans hi havia espais erms, ara hi ha vinyes que frenen l’erosió, fixen carboni i recuperen biodiversitat. Les microvinyes són, de fet, xicotets pulmons verds que contribueixen de manera directa a mitigar els efectes del canvi climàtic i a millorar la qualitat del paisatge.
Aquest model també genera beneficis immediats per a l’entorn: el sòl vegetal torna a crear matèria orgànica, l’aigua s’infiltra de forma natural i reapareixen insectes, aus i flora que feia molts anys que havien desaparegut. Cada vinya és un microecosistema que inspira vida i estableix un equilibri fràgil però sostingut entre producció i conservació.
Microvinya no idealitza la natura. Sap que el conreu és una forma de diàleg constant, on cal observar, negociar i comprendre. És una actitud que combina ciència, paciència i humilitat davant la complexitat del medi.
La dimensió ecològica és essencial, però no suficient. Perquè el projecte siga sostenible en el temps, cal que també ho siga econòmicament i socialment. Per això, Microvinya ha creat un segell propi de garantia, que certifica que els vins elaborats sota el seu paraigua compleixen uns criteris estrictes de qualitat ecològica, responsabilitat social i compromís amb el territori.
Per poder utilitzar aquest segell, les bodegues han de demostrar que han retribuït dignament les persones que cultiven la vinya, que han emprat pràctiques agràries respectuoses amb el medi ambient, que han col·laborat activament amb la comunitat local i que han sustentat una comunicació honesta i respectuosa amb la cultura del territori.
En un moment en què molts pobles veuen marxar les seues noves generacions i el sector agrari es ressent de la precarietat, Microvinya ha provat que treballar la terra pot tornar a ser una opció de futur. El projecte no només recupera parcel·les, sinó també persones, oficis i sabers que estaven desapareixent.
El seu èxit no es mesura només en ampolles venudes, sinó en famílies que tornen a gestionar les seues terres, en joves formats que opten per quedar-se i en paisatges que reben nova vida. És una estratègia de desenvolupament rural que no depén de subvencions permanents, sinó de la creació d’un valor autèntic i sostenible.
Davant un model econòmic basat en el creixement sense límits i l’exportació massiva, Microvinya proposa una economia a escala humana, fonamentada en la proximitat, l’artesania i la qualitat demostrable. El seu missatge és clar: és possible fer vi excel·lent i viable sense enverinar la terra ni explotar ningú.
Vivim un temps en què la paraula “sostenibilitat” s’ha convertit en eslògan, sovint desvinculat de la realitat. Microvinya, en canvi, la practica des de la base, perquè tota la seua estructura està concebuda des de la responsabilitat.
No li cal fer greenwashing, Microvinya fa vinyes verdes, sòls sans i pobles vius. Les seues accions parlen per ella mateixa: el que es promet s’acompleix, i la coherència és la millor carta de presentació. En aquest sentit, representa una excepció cada vegada més necessària en un mercat saturat de discursos sense contingut.
El projecte entén la vinya no només com una activitat econòmica, sinó també com una expressió cultural i paisatgística. Cada bancal restaurat és una pàgina més d’una història compartida. La recuperació de varietats autòctones no només preserva la biodiversitat, sinó també la memòria agrícola del nostre Mediterrani, on durant segles l’equilibri entre l’ésser humà i la natura va definir un paisatge d’una bellesa i saviesa excepcionals.
Beure un vi amb el segell Microvinya és, per tant, beure territori: és degustar el resultat d’una aliança entre les persones i la seua terra. El gust conté la memòria del sòl, el microclima i la feina pacient de qui l’ha cultivat respectant cada pas del cicle natural.
La crisi climàtica és el gran desafiament del segle XXI. No es pot combatre només amb acords internacionals, sinó amb milions de decisions quotidianes en llocs concrets. En aquest sentit, Microvinya és una resposta local però de significat universal: demostra que la transformació global comença en projectes arrelats, tangibles i replicables.
Cada cep que brota en un terreny regenerat de Muro és una discreta victòria contra la inèrcia destructiva del sistema agroalimentari. Cada ampolla que arriba al mercat és un missatge que proclama que hi ha alternatives possibles, que un altre futur rural i ecològic és real.
El repte ara és que projectes com aquest no siguen excepcions simbòliques, sinó referents estructurals. La transició ecològica ha d’arrelar en el territori, en mans que cuiden i en terres que respiren.
Necessitem més microvinyes, més vincles entre qui produeix i qui consumeix, més espais on la vida rural tinga sentit i dignitat. Només així, amb arrels fondes i horitzons amplis, podrem fer del vi —i del camp— una esperança real, capaç de regenerar no sols el paisatge, sinó també la nostra manera de viure.
