Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El poblat iber del Puntal dels Llops és un assentament del segle V aC ubicat en un dels estreps meridionals de la serra Calderona, al terme municipal d’Olocau (el Camp de Túria). La situació, sobre un promontori a 427 m sobre el nivell del mar i a més de 150 m sobre el pla, permet una àmplia visibilitat sobre el territori que l’envolta i el corredor del barranc de Carraixet que dona pas al nord. La talaia, junt amb altres bastiments similars, va formar part del sistema defensiu i de vigilància del territori de la ciutat d’Edeta (edetans).
Ocupava una superfície d’uns 960 metres quadrats i disposava d’una muralla i una torre a la part més elevada. L’estructura interna era senzilla i funcional: un conjunt de 17 habitatges que s’obren a un carrer central que recorre longitudinalment tot el recinte.
La muralla exterior, que defensava l’entrada i delimitava un espai no habitat, està construïda amb grans blocs de pedra en el petit tram en què es conserva. La interior, de menys d’un metre d’amplada, tancava l’àrea habitable. A aquesta, s’adossa una gran torre quadrada de dos cossos superposats construïts amb pedra travada amb terra.
Des de la torre, es controlaven els accessos des del nord, encara que la seua funció principal era de la guaita i comunicació amb altres fortaleses. L’entrada a l’espai habitat es feia a través d’un estret corredor en colze que discorre en angle recte entre la paret est de la torre i el tallat de la muntanya.
El poblat va ser residència d’un aristòcrata militar eqüestre que formava part de l’elit social edetana, al qual acompanyen parents i servidors. L’equip militar d’aquest cavaller va ser trobat a l’habitatge 4. Es tracta de l’aixovar d’un genet que comprén els arreus d’un cavall: un mos, esperons i passa-regnes, a més d’objectes d’adorn personal com ara fíbules, sivelles i botons, entre altres elements.
Gran unitat domèstica
El Puntal és, en conjunt, una gran unitat domèstica en la qual van viure unes 30 persones. Els habitatges no equivalen a cases unifamiliars, perquè les unitats domèstiques i les activitats quotidianes, culturals, artesanals i d’emmagatzematge estaven organitzades entre diversos elements de manera complementària. Així, alguns eren espais residencials, però uns altres no. A més, en tots aquests es van dur a terme activitats variades que els convertien en espais multifuncionals.
Alguns dels habitants del poblat estaven dedicats a tasques de vigilància i defensa pròpies d’aquests fortins, però les tasques agropecuàries, mineres i artesanals ocupaven gran part de la jornada per a tota la comunitat. Les eines agrícoles (llegones, podalls, falçs, destrals i aixes), les gerres i àmfores destinades a l’emmagatzematge de productes agraris i els molins revelen la importància de l’agricultura basada en el cultiu de cereals, vinya i arbres fruiters (oliveres, ametllers i figueres). L’abundància de restes de cabres, ovelles i porcs ens indica que la ramaderia també era important en l’economia per a l’obtenció de carn, llet o productes derivats, com ara cuir o llana. La mel va haver de ser un recurs valorat per les qualitats nutritives i edulcorants, i explotat en certa manera com indiquen els 25 ruscs trobats en alguns departaments, i possiblement situats sobre les cobertes de les cases.
Les concentracions de ceràmica de cuina i vaixella de taula, els molins i les llars, i les troballes de figures de terracota en diversos departaments, revelen l’existència d’activitats domèstiques quotidianes tan diverses com les culinàries o les pràctiques rituals. Entre les activitats artesanes destaca el teixit associat a les peces de teler que denoten l’existència de telers verticals, ja fusaioles, associades a les pràctiques de fil. La metal·lúrgia també va ocupar, doncs, un lloc important entre les activitats econòmiques del fortí, com es dedueix de la presència de lingots de ferro i forns per a obtenir plata a partir de minerals de plom segons el procés conegut com a copel·lació.
El Puntal dels Llops va ser abandonat precipitadament a finals del segle III aC o principis del segle II aC. Incendis i ensorraments van acabar per preservar-ne tots els objectes i estructures. La destrucció del poblat es relaciona amb els canvis territorials i polítics que van portar a terme els romans durant la conquesta de la península Ibèrica i que, en aquesta zona, van tindre com a conseqüència el desmembrament del sistema defensiu i territorial edetà.
