Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El monestir del Corpus Christi de Llutxent (la Vall d’Albaida), anomenat també «el Convent», és un edifici que té els orígens en una ermita del segle XIII. Està situat al Mont Sant, denominat així pel Miracle dels Corporals que, segons la llegenda, hi va tindre lloc el 1239 durant la conquesta cristiana. A partir de llavors, hi va gaudir de gran transcendència, ja que es va convertir en un punt de referència religiós.
El Convent va ser construït el 1422 quan Olf de Pròxita va donar a la comunitat de religiosos l’església la donació necessària per al manteniment de l’establiment i els terrenys on va ocórrer el Miracle dels Corporals.
Més endavant, cap al 1475, va tindre gran popularitat en convertir-se en Universitat amb capacitat per a la formació de religiosos en Arts i Teologia. En els dos segles posteriors, el monestir va assolir el màxim esplendor i va esdevindre seminari per als frares missioners a Amèrica.
Durant la guerra de Successió, un incendi el va destruir quasi tot. La major part del que ara contemplem correspon al segle XVIII.
El convent va ser propietat dels dominics fins a la desamortització de Mendizábal, quan va passar a mans privades i es va transformar en masia. Després de molts anys d’abandó, ara torna a viure un període d’esplendor gràcies a la Diputació, l’Ajuntament i altres organismes que intenten convertir-lo en un centre cultural.
Conjunt arquitectònic
El monestir s’ordena a través d’un claustre de planta quadrada amb dos nivells, l’inferior s’articula amb arcs entre pilastres amb capitells decorats amb motius eucarístics. Al costat sud, hi ha l’aula capitular, les cel·les i el refectori. Al costat nord, l’església, d’una sola nau amb volta de creueria estrellada al cor alt. A la banda de l’Epístola, hi ha dues capelles annexes construïdes al segle XVIII, la de la Santa Faç i la de la Comunió, aquesta última té una planta de creu grega amb cúpula sobre petxines.
La fàbrica de l’església és de maçoneria als murs i carreus als contraforts i els cantons. A l’est del conjunt, s’hi troba el pati de serveis al voltant del qual es distribueixen les diferents dependències per al funcionament del monestir.
El Miracle dels Corporals
L’origen del Miracle es remunta a poc després de la conquesta de València. Segons narra la llegenda, el Rei Jaume I es va desplaçar a Montpeller i durant el període d’absència es van produir diversos incidents que es van traduir en batalles de cristians contra musulmans.
El succés en què es basa va succeir durant la batalla de Llutxent, que va tindre lloc el 24 de febrer del 1239 amb la segona revolta d’Al-Azraq, i concretament arran dels violents fets ocorreguts després de la mort d’aquest líder rebel. Els musulmans revoltats, capitanejats per Aben-Bazel, van saquejar la vila i es van refugiar al castell de Xiu, on van acudir a combatre les forces cristianes.
En una d’aquestes escaramusses, l’exèrcit cristià va celebrar l’eucaristia, moment que aprofitaren els musulmans per llançar un atac. El sacerdot que oficiava la missa, el pare Mateu Martínez, va doblegar els corporals que contenien les formes consagrades i les va guardar sota una pedra. Després de ser rebutjat l’atac, es va decidir continuar la celebració de l’eucaristia, però en recuperar el sacerdot els corporals va descobrir que les formes estaven ensangonades. Els presents reclamaven el dret a ser dipositaris del Misteri, per la qual cosa van decidir col·locar el sagrat prodigi sobre una mula i que el Santíssim Misteri romanguera definitivament allà on parara l’animal.
Durant 13 dies, al llarg del trajecte per pobles valencians i aragonesos, s’hi van succeir diversos miracles, com el de la Pobla Llarga, en el qual es diu que un home paralític havia demanat que el deixaren al costat del camí per on havia de passar el seguici. Quan els corporals eren a prop, va cridar «Misericòrdia!» i, davant l’admiració de tots, el paralític es va alçar curat i va anar corrent al poble explicant la meravella i donant gràcies a Déu. Finalment, la mula es va desplomar a la ciutat de Daroca (Saragossa), on encara es veneren les Sagrades Formes.
En 1335, cent anys després d’ocórrer el miracle dels Corporals, Maria de Vidaure senyora del lloc i vídua de Francisco de Pròxita (III senyor de Llutxent), va construir una ermita al lloc on s’havia produït el prodigi i la va posar sota l’advocació del Corpus Christi. Aquesta ermita, per les poques referències que es tenen, era molt senzilla, de planta rectangular, arcs de diafragma i sostre de fusta.
Segons les cròniques, Maria de Vidaure, dona molt devota, interpel·lava constantment Déu sobre el lloc exacte on havia esdevingut el miracle. Uns senyals lluminosos al cel, que va poder contemplar tot el poble de Llutxent, li van assenyalar primer la pedra sobre la qual el capellà havia oficiat la missa miraculosa i, seguidament, el punt on havia amagat el drap corporal. Maria de Vidaure va manar edificar l’ermita (acabada el 1338) sobre aquella pedra i sobre el lloc de l’amagatall, una creu de pedra. Sobre aquest darrer es va alçar al segle XVIII l’actual Ermita de la Mare de Déu de la Consolació.
