La comissió especial de les Corts per a prevenir riscos derivats de forts temporals ha aprovat aquest divendres conclusions com ara renaturalitzar les platges urbanes o estudiar la retirada programada de zones costaneres urbanitzades, així com analitzar l’efecte barrera que provoquen les infraestructures ferroviàries i les plantes solars.
El dictamen ha tirat avant amb els vots a favor dels grups del Botànic (PSPV, Compromís i UP) i el rebuig de l’oposició (PP, Cs i Vox), ja que aquests últims estan en contra de plantejar solucions com ara la demolició d’edificis en primera línia de platja.
Aquesta comissió, creada arran del temporal Gloria de gener de 2020, ha finalitzat després d’un any de sessions per les quals han passat més de setanta compareixents entre experts, representants municipals i veïns.
Entre les conclusions, per a evitar la regressió de les platges, el dictamen recull que diversos experts demanen estudiar la retirada programada de determinades zones costaneres urbanitzades, perquè «el cost de la seua defensa no garanteix el seu manteniment a mitjà o llarg termini». Es proposa avançar en l’eliminació de les infraestructures paviments impermeables prop de platges, com ara els aparcaments, a més de buscar alternatives als murs o dics perquè a vegades no resisteixen la virulència de l’onatge.
També es planteja la regeneració de les dunes mitjançant l’enterrat de posidònia, la plantació d’espècies autòctones o la col·locació de petits closos de canyes. S’aconsella que la neteja de platges siga manual i es recomana l’ús d’esculls artificials o malles geotèxtils.
En aquesta línia, s’adverteix que infraestructures que desvien els fluxos naturals de l’aigua com ara espigons, esculleres o dics, «s’han d’evitar en la mesura que siga possible», ja que provoquen efectes contraris al seu propòsit.
Per a evitar els riscos d’inundació, s’insta que les planificacions urbanístiques tinguen presents els efectes del canvi climàtic, a més de netejar adequadament rius i barrancs i respectar els llits. Es plantegen basses de laminació, petites àrees inundables o tancs de tempesta, així com obrir les comportes baixes de les preses i garantir un cabal ecològic dels rius.
En els boscos s’aconsella retirar la vegetació afectada, destinar més recursos a la gestió forestal sostenible, recuperar cultius tradicionals, habilitar zones estratègiques de pasturatge o realitzar desbrossaments en els plans municipals de prevenció d’incendis.
Entre els grups del Botànic, el diputat socialista Paco Gil ha cridat a protegir la costa de la manera més sostenible possible, mentre que Juan Ponce (Compromís) parla de «revertir el desastre que hem fet en la costa asfaltant i formigonant», i Estefania Blanes (UP) proposa aplicar aquestes mesures en tots els municipis del litoral valencià.
Per contra, l’oposició ha rebutjat que no s’hagen acceptat les seues propostes. Elisa Díaz (PP) ha acusat a la Generalitat de sotmetre’s a les «amenaces» del Govern espanyol contra els habitatges legals i de no protegir el turisme de sol i platja, a més d’augurar que si la DANA de 2019 es repetira al Baix Segura «tornaria a succeir el mateix».
- Una tesi de la UA evidencia la feblesa del litoral alacantí i el risc que implica en el turisme
- L’erosió del litoral, un problema pendent de solució a llarg termini | Per Sebastià Carratalà
- Un informe constata l’erosió de la costa de la Plana i el Maestrat pel canvi climàtic i alerta de danys turístics
