T’has pronunciat ja sobre si et sembla bé Zorra o no? A aquestes hores, sàpigues que no eres ningú si encara no has donat la teua opinió respecte a la cançó que participarà a Eurovisió. La composició de Maria Bas ha acabat seleccionada per estar a Malmö (Suècia) el pròxim 7, 9 i 11 de maig. Les «zorres» se’n van al país d’ABBA.
Del tema, ha opinat des de Manu Tenorio, passant per Panxo de Zoo, fins a la presidenta de les Corts, Llanos Massó. Abans d’opinar, s’han de donar algunes dades. En les tres edicions del festival, la cançó amb més reproduccions prèviament al festival, per primera vegada s’ha endut el micròfon de bronze. El 2023, la catalana Vicco va ser qui va tenir més reproduccions i es quedà a les portes, i el 2022, l’Ai, Mamà de Rigoberta Bandini, tampoc va endur-se la victòria. No només això, sinó que el Palau d’Esports l’Illa de Benidorm, va ser un rebombori i el públic va fer seua la cançó, com ha dit Bas.
Pues jo m’alegre moltíssim de l’èxit de #Zorra perquè és l’èxit d’uns apassionats de la música, uns curreles com pocs, i unes bellíssimes persones. I si gràcies al concurs aconsegueixen pagar les factures i fer-se un casupet a la Marina, ben bé s’ho mereixen.
— Toni S. “Panxo” (@panxzoo1) February 4, 2024
En aquesta edició del Benidorm Fest, ha sigut la primera vegada que el jurat en la final donava un empat de punts. Zorra no només va traure una magnífica puntuació del jurat, sinó també del vot demoscòpic (tercera posició). El vot demoscòpic és aquell que fan 300 persones que responen a perfils territorials, de gènere, sexe i edat, per representar tota la societat de l’estat espanyol. Per clavar més llenya al foc, el vot del públic, és a dir, aquelles persones que fan una despesa de la seua butxaca per telefonar o enviar missatges, van elegir, en primer lloc, Nebulossa, el grup que canta Zorra.
El que Maria Bas denúncia en la cançó és el següent; busquen la paraula zorra a la RAE. Per què la RAE i no l’AVL? Perquè en la nostra llengua, «rabosa» mai s’ha emprat com un terme despectiu com sí que passa en castellà en la setena accepció de la RAE «despectiu malsonant. Prostituta». Cantar «soc una rabosa», com es va preguntar a la roda de premsa posterior a la victòria de Nebulossa, no en tindria cap sentit. Perquè, com ja s’ha explicat, en català, mai no ha estat una paraula per denigrar ningú.
De fet, en xarxes, altres dels comentaris que s’han llegit, els quals no s’han d’amplificar, però sí respondre, apunten a l’edat no ja de Mark, sinó de Maria. Maria una dona que treballa a una clínica d’estètica a Ondara, que va nàixer el 1968 i a qui l’èxit musical li ha vingut ara, quan falten quatre anys perquè faça seixanta anys. Una reivindicació de sexualitat de les dones independentment de la seua edat i un missatge d’empoderament inspirat en Manuela Trasobares.
Però, per a més inri, hi ha una altra cosa que segurament molesta i molt. És un duet on la veu cantant la porta ella. D’acord que hi va haver molts més grups abans amb dones cantants, Mecano, Camela o, al nostre territori, Flora, la cara visible del Diluvi. Però, no és qüestió només de cantar. Si no dels rols. La protagonista és Mari. Ella va compondre la cançó, ella va ser la que va apuntar el grup al Benidorm Fest, sense que Mark Dasousa, parella i l’altre integrant del grup, ho sabera. Li va demanar un dia que signara un document, i Mark confiat, no sabia el que li venia al damunt. Estar al Benidorm Fest «ja era un premi», com va dir el productor musical als mitjans en la roda de premsa posterior. Les seues cares en el moment de guanyar donaven una pista del que suposa per ells estar Eurovisió, una sorpresa.
Per continuar desgranant les coses que molesten de Nebulossa, cal incidir de nou en els rols. Amb la premsa, Maria és la veu, ella és la primera a respondre, la protagonista. Mark és un home que arriba als cinquanta anys amb el cabell tintat. Són pares d’una filla adolescent. Trenquen estereotips en què dins de la parella, ella, és la més major, l’home és el més jove. L’edatisme queda totalment explotat pels aires com si es tractara d’un masclet. Li han pegat foc a tot. Al masclisme, als rols de gènere, a l’edatisme i al corrent musical hegemònic. Torna el pop. Eixe so que mai se n’ha anat. D’un poble de la Marina, amb experiència en el món musical. Recordem, productor de la Gossa Sorda, Aspencat, Zoo o la Fúmiga. Sort que els crítics no han llegit altres temes com Me ha dado Porno o Armada Roja.
Una altra de les coses que subratlla Nebulossa, és l’estat aspirador. Així ho defineix Enric Juliana. Eixe motor concèntric anomenat Madrid, que és una màquina de xuclar recursos, talent i joves. Tampoc cal fer-se trampes al monopoli. A casa nostra, València fa el mateix amb la resta d’àrees i zones. I Barcelona, ni que dir amb Catalunya. Són aspiradores de talent i persones. Zorra arriba dels confins d’Ondara (la Marina Alta). Mark podria haver decidit instal·lar els estudis d’Atomic Estudio en qualsevol altre lloc, però va decidir fer-ho a sa casa i posar Diània al centre del mapa musical de la música feta en «llengua proscrita».
També hi ha veus crítiques, que des de fa dies, estan demanant un boicot a Eurovisió per la participació d’Israel. Podem se situa en aquesta postura. Ara bé, qui obligarà Maria Bas, una dona que ha passat tota la seua vida lluitant per la seua independència a renunciar a complir un somni? Ha de ser ella qui renuncie? S’ha de posar la pressió de prendre aquesta decisió sobre les seues esquenes? Uns homes amb tratge que han dut a la tragèdia els xiquets i xiquetes de Palestina han de furtar-li a Maria la seua oportunitat de la vida? Durant la retransmissió del Benidorm Fest es van veure banderes de Palestina i una de les presentadores, Inés Hernand, en unes de les rodes de premsa ja es va posicionar en contra de la Guerra i va criticar la presència d’Israel al festival.
No és qüestió de convéncer a ningú sobre la idoneïtat o no de la cançó, la lletra o el ritme musical. Si les dades de reproduccions, mostres d’estima del públic en directe, votacions de jurat, jurat demoscòpic, i televot no són suficients arguments plausibles, escolten aquesta anècdota. En un pavelló d’Alacant, un diumenge de vesprada, es jugava un partit d’handbol. Primera divisió, Asobal. S’hauria d’haver jugat al Palau d’Esports de Benidorm (la Marina Baixa) però, encara no estava desmuntat l’escenari del BeniFest. Al final de partit, un grup de sis aficionades fan un reclam. En el grupet dones de vint anys, de cinquanta, de quaranta i de trenta. Intergeneracional. S’havien desplaçat de Benidorm a Alacant un diumenge de febrer a les cinc de la vesprada a veure un partit d’esport masculí. El partit es jugava al recinte esportiu de Sant Agostí (col·legi Agustinos d’Alacant). Van anar directes a la fi del partit al DJ de l’esdeveniment per preguntar-li i fer-li la següent petició: «Per què no has posat la del Benidorm Fest? Nosaltres volíem ballar Zorra». T’imagines sonant en un partit d’homes en un col·legi catòlic la cançò Zorra? Això era el que volien. Les dades són les que són, acord en la votació. Quòrum de la societat.
