L’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre del PP Eduardo Zaplana ha arribat aquest dimarts als jutjats disposat a declarar per l’anomenat cas Erial: «Hui comença el judici i sí que declararé», ha afirmat, en declaracions als mitjans de comunicació que l’esperaven a la porta de la Ciutat de la Justícia de València.
En el procediment s’investiga el suposat cobrament de més de 10 milions d’euros en comissions derivades de concessions de les ITV i parcs eòlics del País Valencià. Zaplana, preguntat per si està preocupat pels possibles pactes aconseguits per alguns acusats amb la Fiscalia, ha respost: «El judici és molt llarg».
L’expresident s’enfronta a una pena, tal com li reclama el ministeri fiscal, de 19 anys de presó pels delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, falsedat en document oficial i mercantil i prevaricació administrativa. I, a més, una multa de 40 milions d’euros i altres dos més que sumen 72.000 i 36.000 euros.
El fiscal anticorrupció xifra en 20.606.364 euros el total dels diners obtinguts de manera delictiva mitjançant operacions de corrupció per part de Zaplana i la seua organització, un grup acusat d’operar a través de societats radicades a l’estranger, creades amb el propòsit de rebre suborns per les adjudicacions predeterminades i per a ocultar l’origen il·lícit dels béns, contribuint a la seua transformació i integració posterior en el circuit econòmic, segons consta en la qualificació de l’acusació pública.
D’aquest import, 6.734.026 euros van ser decomissats en comptes suïssos. En total, el fiscal acusa Zaplana i altres 14 persones més, vinculades directament a l’expresident i que el van ajudar en l’operativa.
Els Cotino
Així, demana la pena més gran de presó (14 anys), després de l’exministre, per a qui fora el seu cap de Gabinet, Juan Francisco García, i per als germans Vicente i José Cotino, adjudicataris dels plans eòlic i les ITV després del procés qüestionat. En la causa va estar també investigat fins a la seua defunció Juan Cotino, exconseller i expresident de les Corts Valencianes, oncle dels anteriors.
Segons assenyala el fiscal, la venda de les participacions de les empreses de les ITV i Parcs Eòlics va reportar a l’empresa dels Cotino, en les diferents societats controlades pels germans, més de 86,5 milions d’euros, «la qual cosa justifica l’alt import de les comissions abonades per les adjudicacions».
El «financer»
Juntament amb Zaplana, el fiscal sosté que altres tres persones formaven el nucli dur de l’organització criminal: Francisco Grau, a qui considera el «financer» de l’organització i encarregat de gestionar els fons i Joaquín Miguel Barceló, el testaferro, que apareixia «a l’exterior» en les societats mercantils i titulava els diners que va acabar distribuït en societats de Luxemburg, Panamà i comptes d’Andorra (on es van localitzar 9,8 milions d’euros). Per a tots dos sol·licita huit anys de presó i 20 milions d’euros de multa per organització criminal i blanqueig, igual que per a l’exsecretària de l’expresident, Mitsouko Henríquez.
A més d’aquests acusats, figuren els germans Elvira i Saturnino Suances -ella exdiputada del PP-, com els administradors i encarregats de recuperar els diners d’Andorra i per als quals demana cinc anys de presó i multa de huit milions d’euros; l’expresident de la Generalitat José Luis Olivas, amb intervenció en l’adjudicació del pla eòlic, i per a qui reclama sis anys de presó, i una sèrie d’empresaris i amics que «van col·laborar» per a ocultar la procedència delictiva dels diners i van auxiliar a Zaplana per a l’aprofitament dels diners retornats a l’estat espanyol per al seu ús personal.
Entre aquests últims es trobarien Francisco Pérez López; Ángel Salas; Robert Edgar Bataouche; Pedro Romero, i Carlos Gutiérrez, que s’enfronten a set anys de presó el primer i a cinc anys de presó la resta.
