El nou episodi de “La Nostra Veu” de Diari La Veu del País Valencià ha posat el focus en com es construeixen (i es trenquen) les relacions afectivosexuals, amb especial atenció als senyals d’ansietat, control i manca de simetria dins la parella. Les convidades han sigut la psicòloga sanitària i formadora Alícia Ripollés, especialista en violència de gènere i educació afectivosexual, i Sara Jort Povea, psicoterapeuta (Gestalt), psicòloga sanitària i docent, amb treball específic en salut sexual i reproductiva i visió de gènere.
Quan l’ansietat i els mandats de gènere travessen el vincle
Ripollés va situar l’origen de moltes conductes invasives en la combinació d’incertesa i socialització de gènere: “Quan tenim ansietat i tensió ens precipitem; però no és només això: hi ha un component de gènere. La societat romantitza la insistència i l’assetjament, i s’atorga als homes la responsabilitat de ‘portar la iniciativa’. Si no revisem aquests automatismes, podem acabar fent coses que no tocarien.”
En la mateixa línia, Jort va remarcar que aquestes accions “formen part d’un paradigma patriarcal on l’espai de l’altra persona s’envaeix i on l’amor romàntic maquilla actituds de control”. Va afegir que, davant una situació com trobar-se l’ex a la porta de casa de nit, “com a mínim inquieta, i moltes dones poden arribar a sentir por”.
Els dos professionals van insistir que una relació sana és horitzontal, no jeràrquica. Ripollés va advertir que el control i la violència psicològica “no apareixen d’un dia per a l’altre, sinó que escala a poc a poc”, i que les tecnologies han normalitzat dinàmiques de vigilància que dificulten detectar el límit entre inseguretat i violència.
Porno, mites romàntics i adolescència: què estem aprenent?
Un altre bloc de la conversa va abordar l’impacte del consum de pornografia en adolescents i joves. Ripollés va afirmar: “La pornografia actual és més accessible i molt més violenta que fa vint anys. Veig cada vegada més xics amb problemes d’erecció en cites que els importen, amb el llistó d’expectatives per les altures. I moltes xiques s’hi senten forçades a fer pràctiques que no desitgen per por de perdre la parella.”
“La violència psicològica i la de control no és una cosa que apareix d’un dia per a l’altre. Hi ha un efecte d’escalada.” — Alícia Ripollés
Jort va subratllar que aquest imaginari marca les pautes de relació i deixa fora qui no encaixa amb l’“arquetip” del mascle hegemònic: “Això està afectant com es construeixen els vincles: no parlem d’intimitat i confiança, sinó d’encaixar en estereotips que generen dependència o evitació.”
Pel que fa a les respostes públiques davant la violència masclista —com les polseres de geolocalització—, Ripollés va matisar: “Sí a les mesures de protecció, però encara més a la socialització i educació per a tothom. Els mandats de gènere també fan mal als homes i alimenten riscos i conductes de demostració constant.”
Límits, comunicació i “llista pròpia” del que és innegociable
Sobre com parlar de límits, Jort va recomanar espais “tranquils i íntims” —sense alcohol, sense pressa i sense públic— per a converses profundes, i va remarcar tres claus: intimitat (més enllà del sexe), autonomia i confiança.
Ripollés va proposar que cada persona es faça la seua “llista pròpia” de necessitats i línies roges, i va diferenciar entre temors racionals i irracionals: “Si identifique ansietat, he de preguntar-me d’on ve: de fets observables en la relació o de ferides meues prèvies. No puc actuar igual davant un temor amb base real que davant un que arrossega la meua història.” També va recordar que conflicte no és sinònim de ruptura: “Les converses incòmodes, des de l’estima i amb regularitat, són higiene relacional.”
Finalment, Jort va assenyalar un patró comú en dones en transicions vitals (maternitat, ruptura, perimenopausa…): la desconnexió de l’espai propi per prioritzar cures alienes. El consell: reservar temps a soles, cultivar desig propi i vincles no centrats en la parella. Ripollés ho va reforçar: “Quan una dona està desconnectada de si mateixa, sap perfectament què necessita ell, però no què necessita ella. Tornar a connectar amb una mateixa és part de l’eixida.”
