Sergi Pitarch, recentment nomenat director de l’edició valenciana d’elDiario.es, ha passat pels micròfons del pòdcast de Diari La Veu del País Valencià per reflexionar sobre el futur del periodisme. També ha parlat sobre l’aposta per la investigació i els reptes del sector en un context marcat per la crisi de confiança i les pressions polítiques.
Una transició pactada amb Adolf Beltran
Sobre el seu relleu a la direcció, Pitarch ha explicat que va ser un procés natural i planificat després de l’etapa d’Adolf Beltran. «Adolf feia molts anys que liderava el projecte i necessitava un canvi per dedicar-se a temes més reflexius i deixar enrere la gestió del dia a dia, que a vegades pot enfangar la creativitat», ha detallat. Ara, diu, el repte és mantenir l’aposta per la investigació i el rigor: «Som només set persones treballant des del nostre local de Russafa, però amb la voluntat de projectar-nos al món».
Les investigacions sobre la DANA
Un dels temes destacats de la conversa ha estat la cobertura periodística de la DANA de 2024, un episodi que ha sacsejat el País Valencià i posat en qüestió la gestió del Consell. «Quan hi ha una crisi d’aquestes dimensions, la veritat és la primera víctima», ha afirmat Pitarch, remarcant les dificultats per obtenir respostes transparents. Sobre el polèmic dinar del president Mazón durant l’emergència, ha estat contundent: «Quan tens una responsabilitat política d’aquest nivell, no pots prioritzar drets laborals o qüestions privades per damunt de la gestió d’una crisi».
Pitarch també ha defensat la tasca d’elDiario.es en la investigació, tot i les crítiques i pressions rebudes. «Hi ha gabinets de comunicació que es converteixen en gabinets d’incomunicació, i això fa encara més necessari un periodisme crític i rigorós», ha declarat, afegint que la cobertura de la Dana ha requerit «hores interminables de contrastar dades i fer preguntes incòmodes».
Un compromís ferm amb el valencià
Pel que fa a l’ús del valencià, Pitarch ha destacat l’aposta del mitjà per publicar contingut en la llengua pròpia del territori. «És una espineta personal i professional. Fer periodisme en valencià és imprescindible per a normalitzar la llengua, perquè és la llengua en què pensem, vivim i estimem», ha afirmat. També ha criticat les polítiques del govern actual que, segons ell, pretenen convertir la llengua en un motiu de conflicte: «El valencià sempre ha resistit, i ara no serà diferent».
La situació d’À punt i el perill de les ingerències polítiques
Pitarch també ha abordat la situació d’À Punt i els intents del nou govern de controlar el mitjà públic. «Declaracions com les del president de la Diputació de València, acusant À punt de col·laborar en un ‘linxament’ contra Mazón, no ajuden a garantir la independència periodística», ha dit. Segons ell, cal estar «vigilants i ferms» davant qualsevol intent de retallar la llibertat d’expressió i l’autonomia dels mitjans públics.
Reptes de futur
L’entrevista ha conclòs amb una reflexió sobre el futur del periodisme al País Valencià. «És clau fer del valencià una llengua útil en l’àmbit informatiu i cultural, i això només ho aconseguirem sumant col·laboracions i promovent l’autoestima lingüística», ha sentenciat. Per a Pitarch, el periodisme té un paper essencial en la construcció d’una societat informada i cohesionada: «Només amb mitjans lliures i compromesos podem garantir una democràcia sana».
