Aitor Muñoz Hortelano, creador de Poblet.info, ha estat l’impulsor d’un nou informe sobre la creació de continguts en valencià a les xarxes socials, elaborat amb la col·laboració de Diari La Veu. Aquest estudi analitza les tendències i reptes de les xarxes per als creadors del País Valencià. Hem conversat amb ell sobre el procés, les conclusions i els reptes que afronta aquest sector. L’informe es presentarà el dia 19 de novembre a les 18:00 h en el Centre Octubre de Cultura Contemporània.
Ens veiem el dimarts?😉
— Poblet🏘 (@Poblet_info) November 15, 2024
👉Acte presencial organitzat per @acicom_ on tindrà lloc la presentació oficial de l’Informe Poblet 2024 de la mà d’@Aitormh22 i el projecte Estratègia 2050 de @carleslopez72
🖥️Tota la info ací: https://t.co/bGQ0qgZzIQ pic.twitter.com/tLSFtIqO8s
Com estàs després del llançament d’aquest informe?
Molt bé, molt content per l’estrena, perquè ha sigut una feina de mesos, sobretot les últimes setmanes molt intenses. És emocionant veure la bona acollida que ha tingut, la sorpresa de la gent en veure que s’ha pogut publicar un estudi així.
L’informe destaca el creixement d’Instagram com la plataforma més utilitzada pels creadors valencians, superant TikTok. A què ho atribueixes?
Instagram no només és una xarxa per entretenir-se com TikTok, sinó que també és una eina de socialització on es troben amics, influenciadors, mitjans i entitats. A més, la qualitat tècnica i les possibilitats d’interacció, com els vídeos col·laboratius, són clau. Aquest tipus de vídeos permeten que el contingut es mostre als seguidors de tots els creadors involucrats, i s’augmenta així la visibilitat.
Què passa amb altres plataformes com Twitch i YouTube, que també analitzes a l’informe?
Twitch està en un moment crític, especialment al País Valencià. Hi ha pocs creadors i una activitat irregular. Els moments més forts han estat gràcies a iniciatives col·laboratives, però no hi ha una continuïtat sostinguda. En canvi, YouTube es manté com una plataforma amb gran potencial, sobretot per als continguts que no caduquen, com els educatius. Aina Montferrer, per exemple, és líder amb vídeos de llengua que continuen sent útils anys després de la publicació.
Pel que fa a la territorialitat i l’ús del valencià, què has detectat?
Les comarques de la Marina Baixa i la Plana Baixa són les més actives, mentre que en altres, com el Baix Segura, costa trobar creadors. També és preocupant que molts joves valencianoparlants no utilitzen el valencià a les xarxes, perpetuant una situació de diglòssia digital.
Què podem fer per a revertir aquesta situació?
Entrenar l’algoritme és clau. Cal interactuar amb continguts en valencià perquè les xarxes ens els recomanen més sovint. A més, si aconseguírem una mínima part del pressupost públic per a la cultura digital, podríem professionalitzar molts creadors i donar un impuls qualitatiu al contingut en valencià.
Qui finança el projecte Poblet.info?
Ho fem voluntàriament. Ens apassiona aquest món i ho considerem necessari, però seria ideal que projectes com aquest reberen suport institucional.
Com valores el futur del contingut en valencià a les xarxes?
Crec que hi ha moltes oportunitats per a explorar. Poblet.info continuarà treballant per a dignificar i fer créixer la presència del valencià a les xarxes socials.
