-Vostè ha format –i continua formant– professors des de fa dècades. Què canviarà en el seu ofici amb la nova llei de «llibertat educativa»?
-Quan es va aprovar aquesta llei malament dita de «Llibertat educativa» per part del govern Mazón i encapçalada pel seu conseller, José Antonio Rovira, vam veure que creava problemes tant al sistema educatiu com a les llengües. És una llei antisocial, antieducativa, antilingüística, construïda des de la negativitat més absoluta, tal com es veu amb els seus diferents capítols. El primer va ser el de l’homologació dels títols de Batxillerat amb el C1, una cosa totalment inexplicable i que fins i tot va en contra dels criteris de la mateixa Conselleria, que dirigeix la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV). Ni la Conselleria ni aquest organisme poden considerar de cap de les maneres que els coneixements d’un alumne que acaba Batxillerat coincideixen amb els d’un C1…
-… Hi ha, també, la qüestió de la consulta de la llengua base.
-Aquest capítol és encara més bèstia. S’està interferint en el sistema educatiu amb la famosa consulta de la llengua base a pares, mares i tutors i xiquets. Amb això s’obliden, a més, que tenim una crisi molt greu que afecta una part importantíssima de la població, ja que les comarques afectades per la DANA acullen una part molt destacada dels habitants del país. Podem dir que Rovira és el conseller del caos: no està posat al seu càrrec per l’educació, per la cultura o per la llengua, sinó per provocar caos en la societat i crear conflictes i descohesió.
-S’ha parlat molt de com la llei afecta als alumnes, que al final són els grans beneficiats o perjudicats d’una llei. Però vostè parla també de la creació de problemes al sistema educatiu.
-Evidentment, per a un professional de l’ensenyament allò més important és l’alumne. I com que crearan problemes a tots els alumnes també ens els crearan de rebot a nosaltres, perquè dificultaran moltíssim la nostra feina. La feina d’un mestre o la d’un professor en un sistema educatiu que es defineix com a plurilingüe és aconseguir que al final de l’escolaritat obligatòria –i fins i tot de les etapes educatives posteriors– els alumnes siguen competents en les dues llengües oficials, tal com mana l’Estatut d’Autonomia i tal com mana la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que no estan derogades. Però amb aquesta consulta es deixarà en mans d’uns pares bastant desinformats –perquè des de Conselleria no s’ha fet cap campanya informativa– la decisió. Tot quan els pares ja tenien mecanismes de participació, com ara els consells escolars, o les associacions de famílies que hi intervenen i que són elegides a través dels representants triats democràticament. Els pares han d’escoltar als mestres, igual que els pares escolten al metge quan un xiquet necessita ser tractat. En l’ensenyament ocorre el mateix, i els professors saben perfectament que la llengua que més hores presencials ha de tenir a l’escola és la llengua minoritzada de la societat, que en aquest cas és el valencià, que també és llengua pròpia, tal com el defineix l’Estatut d’autonomia, aprovat també pel partit del senyor Rovira en el seu moment. Tot això s’obvia i Rovira vol crear el caos educatiu, enfrontar les famílies, trencar la cohesió i atemptar contra la dignitat professional dels mestres. És molt greu. Una societat amb polítics que persegueixen d’eixa manera criteris professionals de càtedra amb bon sentit educatiu a través de lleis que ens volen convertir en titelles és una societat que va camí de la descohesió. Més enllà de la defensa de la llengua i cultura pròpies, una de les funcions que encomana el nostre estatut és eixa. I de la mateixa manera que s’utilitza la paraula «anticonstitucional», es pot parlar també d’«antiestatutari». Rovira ha vingut a desgovernar el país en matèria d’educació.
-S’està parlant molt de com afecta la llei als alumnes de Primària i Secundària, però vostè pertany a la comunitat universitària. Com està afectant aquesta llei al seu àmbit?
-La comunitat universitària, dissortadament, ja va patir molt amb l’anterior administració, que va reduir el sistema formatiu i ens va crear un problema enorme. Nosaltres teníem la sort d’haver creat un sistema formatiu especialment per a mestres i per a professors de secundària a través dels cursos de capacitació creats des del Servei de Llengües. Cal recordar que no és el mateix ser competent en valencià que estar capacitat per a ensenyar-lo. Això, l’administració anterior, amb una legislació penosa i irracional, s’ho va carregar. Ara estem treballant sota mínims a la Facultat d’Educació per a poder fer aquestes tasques. Això, lògicament, es veu afectat amb mesures com les que ha posat en marxa el conseller Rovira, que reconeix el C1 a tort i dret sense avaluar en absolut les possibilitats que té el sistema educatiu per aconseguir eixos nivells de competència, que són nivells que no ens hem inventat nosaltres, sinó pactats per la Unió Europea i tenen uns paràmetres molt clars. I evidentment, un elevadíssim percentatge d’estudiants no els tenen quan acaben els estudis. No el tenen òbviament els de les comarques castellanoparlants ni els de les grans ciutats, ni tampoc els alumnes de centres concertats, tal com tenim constatat. Això altera la formació i la capacitat dels alumnes de les nostres universitats.
Cal recordar que estem parlant d’una llengua oficial. Estem parlant d’un atemptat directe a la competència d’una llengua oficial. És a dir: a s’està considerant que hi ha persones que tenen una competència sobrada en una llengua oficial quan és fals. Això, realment, és molt greu. S’ha fet molt de mal a la comunitat universitària. Especialment als que ens dediquem a formar ensenyants. Ara el que farà serà encara més greu: s’enfrontarà a les famílies a través d’un sistema de votació que, per cert, serà telemàtic i estarà perfectament sotmès a la manipulació –estic segur que serà així. I llançarà tota classe de missatges contra el resultat per girar-lo al seu favor. La sort que tenim és que hi ha una societat civil que s’està mobilitzant a través de diverses entitats que fan reunions amb famílies, que es reuneixen amb experts i que fan una gran tasca informant amb dades i amb rigor.
-Tot allò que vostè va contribuir a crear en el sistema valencià d’ensenyament, per tant, quedarà relegat.
-Això pretenen. No parlem d’un sistema educatiu experimental, sinó d’un sistema educatiu que ha tingut els millors èxits en matèria de llengua que es poden mostrar des dels anys noranta amb programes d’immersió, amb programes d’ensenyament de la llengua pròpia o introduint diverses matèries en valencià a les escoles que més èxit acadèmic han tingut. I tot això aquest home ve i ho trenca. L’administració de PP i Vox ho trenca. Venen a fer-nos molt de mal, a destrossar el sistema educatiu amb els grans col·laboradors del sector de la concertada. Però els bons mestres, siguen de la concertada o de la pública, la gent que entén que s’ha de treballar a favor de les dues llengües cooficials prioritzant sempre la llengua minoritzada, saben que aquest no és el camí. Que el camí de Rovira no té retorn i tindrà molts costos educatius i socials.
-El trencament de la cohesió social al qual es refereix l’ha notat d’alguna manera?
-Sí. La gent pensa que el fet que se li consulte a les urnes o a través d’una consulta telemàtica li dona tota la llibertat en relació a certs aspectes de l’educació dels seus fills. I converteixen els seus prejudicis en arguments sense tindre la informació adequada dels ensenyants, que som els que sabem. Ells aboquen la càrrega de prejudicis contra el sistema educatiu, i no s’adonen que no és que estiguen fent mal al mestre, que també, sinó que estan fent mal als seus fills i al seu futur, perquè no tindran la doble competència lingüística tan necessària en la nostra societat. Els alumnes podran perdre oportunitats en un futur quan se’ls demane la necessitat de dominar les dues llengües per igual. Dominar només el castellà no pot ser un objectiu. Els fills dels pares consultats desenvoluparan una cosa molt negativa en el món en què vivim: prejudicis lingüístics contra els altres idiomes amb una visió negadora de la pluralitat i de la diversitat. Això no ens ho podem permetre en un món en què estem obligats a potenciar la diversitat idiomàtica a partir de la nostra llengua. Les llengües minoritzades són les que més futur tenen en un món en què s’ha demostrat que la diversitat és enriquidora i en què la diversitat ens fa més humans. La negació ens negativitza com a éssers humans i, sobretot, la uniformització que pretén Rovira es basa en la creació d’un conflicte en una societat que fins ara resolia bastant bé aquesta realitat, si més no en l’àmbit educatiu.
Sabem que el valencià no té espai als mitjans, en la vida pública o en la transmissió generacional. Eixe és un altre debat. Però en l’àmbit educatiu s’ha fet un gran treball des de 1983. Fins i tot en la primera època del PP, que es va caracteritzar per una gran passivitat, és cert, però no van ser mai tan bel·ligerants, negatius i perseguidors del valencià. El van ralentitzar, d’acord, però no hi va haver actituds de persecució o de crear mecanismes negatius com els d’aquesta consulta demagògica. El model de les línies, que en el fons era negatiu, ja separava la comunitat entre xiquets que estudiaven en valencià i xiquets que no el volien estudiar –o que els pares no volien que l’estudiaren. Però el model de les línies, per sort, com que estava en mans de determinats mestres, acabava sent bastant convergent, tot i que els mestres havien de ballar amb un peu i fer coses molt complexes.
Les coses haurien de ser més senzilles. Una Conselleria d’Educació amb trellat hauria de deixar autonomia als centres i marcar el gran objectiu que quan acaben l’escolaritat els xiquets dominen per igual les dues llengües. Això els mestres ho saben fer, i també hi ha assessors que podem orientar. Molta gent hem constatat que la immersió és l’únic model viable. Jo mateix n’he parlat en algun article basant-me en les opinions dels meus alumnes que han contrastat com ha de ser el treball educatiu en les aules d’immersió i entenen que és la millor manera d’aconseguir el domini de les dues llengües oficials, que és l’objectiu del sistema educatiu i també de l’estatut, a més d’incorporar una tercera llengua com l’anglès amb garanties d’èxit. I tot això el conseller Rovira, sota les ordres de Mazón, ho capgirarà i crearà un conflicte absolutament innecessari. Darrere hi ha tota una voluntat ideològica de perseguir la nostra cultura, el nostre idioma i de fomentar la descohesió social.
-Parla de la immersió com a solució, però a Catalunya el model està sent discutit.
-He seguit molt aquest debat. Jo vaig tindre la sort de conèixer Carme Junyent, la primera gran crítica de la immersió, i vaig tindre una conversa professional amb ella, que a més va ser molt cordial. A Catalunya no ha fracassat la immersió: ha fracassat el fet de no posar els mitjans adequats per a fer la immersió com toca. M’explique. La immersió s’havia quedat com a etiqueta, però la pràctica de molts mestres no era l’adequada. Així van ser enganyades moltes famílies. La immersió, en els seus plantejaments bàsics, feta adequadament, com es va fer a Santa Coloma de Gramenet o a Elx, és un programa d’altíssima qualitat educativa. Un programa contrastat. El que no es pot fer és immersió sense orientar ni donar les eines als mestres. Això és el que va passar a Catalunya, i com que els polítics estaven pendents d’altres coses es van oblidar de la llengua, que la volem per a tots i l’hem de protegir. A l’escola els xiquets poden adquirir una gran competència en català amb els programes adequats. En el seu dia es va generar una gran documentació per adequar la immersió a la gran onada migratòria de principis d’aquest segle. Tota aquella documentació després no es va saber aplicar per falta de recursos. Per fer o posar en marxa un sistema educatiu bilingüe o plurilingüe calen molts recursos, un ensenyament de qualitat i amb mestres ben formats. Ara fa uns dies, en les jornades de sociolingüística de La Nucia, referents al nostre país, va quedar clar que la peça clau de tot sistema educatiu, ens agrade o no, som els mestres. I per això cal que estiguem formats, compromesos i disposats a formar en una llengua minoritzada. Per això cal un programa d’immersió. Quan es treballa des d’eixa perspectiva l’èxit està garantit. Però la immersió no pot ser l’escolarització en condicions que no són correctes. No ha fracassat la immersió, sinó el sistema educatiu que diu immersió a allò que no ho és.
-Vol dir alguna cosa més que no li haja preguntat?
-Sí. Com que no podrem aturar la consulta, voldria que les famílies, mestres i professors posaren molta sensatesa i, una volta coneguts els resultats, que comencen a dialogar a les escoles i a planificar un model educatiu racional. I que no s’intente utilitzar la consulta com una mena d’arma d’ús contra els altres o com una font de conflicte. A les escoles sempre hi haurà minories disposades a crear molt de conflicte a partir de les dades de la consulta. Les dades, entenc, estaran manipulades per part de Conselleria. Caldrà posar trellat, que les famílies escolten als mestres i que hi haja un debat tranquil per poder promoure el plurilingüisme educatiu i de qualitat.
