Els veïns dels dos edificis afectats per l’aparatós incendi al barri de Campanar de València han explicat que van viure amb «impotència» la crema dels immobles, que en menys d’una hora havia quedat totalment calcinat. L’últim balanç de víctimes és de quatre morts, 14 desapareguts i 15 ferits. Molts, en veure que no podien fer res, van decidir «eixir corrent». Alguns van baixar al carrer amb el que duien posat i els més afortunats van poder agafar la bossa o alguna pertinença. Però la majoria ho ha perdut tot. Alguns expliquen que el foc es va propagar «molt ràpid, en qüestió de minuts». Vicente, un dels veïns afectats, explica a Europa Press que en qüestió de 15 o 20 minuts les flames van embolcallar tot l’edifici, que va «cremar com una falla», relata. «Hi ha famílies senceres que s’han quedat amb el que duien damunt».
Vicente també ha revelat que tots els veïns estan convençuts que l’incendi es va propagar amb tanta rapidesa «per la façana, que té un material que crema molt» i el fort vent. «Cadascú ha acabat on ha pogut», diu. «Hi ha gent que ha anat a un hotel». Miguel, un altre afectat, que vivia en un dels edificis des de feia set anys, afirma que ho ha perdut tot i ha agraït la feina del conserge. «Va ser el primer que es va posar a treballar» per evacuar els veïns. L’incendi s’hauria declarat en un dels pisos i es va propagar ràpidament per la façana. En menys d’una hora, l’edifici estava calcinat. «Vam començar a eixir, la gent gran, els que vam poder, i així va ser tot. Eixim perquè detectem l’olor, vam veure que queien totes les plaques amb foc, la part de la llana de roca que hi havia a la façana de l’aïllant. La meua dona es va vestir, va eixir corrent cap avall, jo també vaig eixir, sense res, amb tota la documentació a casa. No tenim absolutament res perquè s’ha calat foc a tot».
Famílies senceres ho han perdut tot
Els bombers estan esperant que baixe la temperatura de l’edifici per a poder entrar. La policia i la Unitat Militar d’Emergències (UME) els assistiran en les tasques de recerca de víctimes. També s’hauran d’investigar les causes de l’incendi i els motius de la ràpida propagació de les flames. «Ens han dit que fins que no entren els bombers, que potser serà en un parell de dies, no es pot tornar a entrar a la finca», assegura Leopoldo, un altre veí. Les històries dels veïns que van poder eixir a temps tenen un denominador comú: consideren que van tenir «sort». La dona d’un dels afectats havia «baixat cinc minuts abans». Molts encara no es creuen el que ha passat. «No sé com no hi ha hagut més víctimes», diu un altre veí, que recorda que als blocs afectats hi viuen més de 600 persones. Tot i que entén que els bombers no podien fer res per salvar l’immoble, s’ha mostrat abatut per la tragèdia. «La qüestió és que al final nosaltres ens hem quedat sense res».
Un altre veí afegeix que aquest matí ha sigut «pitjor» que durant la nit perquè estaven en xoc i no era conscient de tot el que passava. «La realitat és molt diferent quan veus la llum del dia», explica. «Trobar-te a la teua ciutat sense res, tot perdut, és una sensació horrible». José Luis estava assegut al sofà i va notar olor de plàstic. «La meua dona va anar a la cuina i va obrir la porta que dona al balcó. Hi havia una columna de fum negra». La dona va tenir el temps just de posar-se pantalons i ell va baixar directament en pijama. La Belén, una alemanya resident a València, no era a casa seua en el moment l’incendi. Es trobava en una altra casa que té a Dénia (Marina Alta). «He vist cremar el meu pis per les càmeres de seguretat que tenia dins de casa, he vist com es cremava tot».
