Com va dir la gran Rocío Jurado en una entrevista en els anys noranta, a mí, tanto machismo, me apabulla. Un masclisme, per desgràcia, cada vegada més arrelat. El passat diumenge 22 de març, per 267 vots a favor i 114 en contra, no va prosperar la proposta de modificació d’un article de l’estatut de la Confradia de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt per a canviar la paraula baró per persona i que les dones d’aquesta localitat del Camp de Morvedre puguen participar plenament, en igualtat de drets i obligacions, en la Setmana Santa. Ben mirat, no m’estranya gens que un canvi així no siga acceptat en un ambient en què hi ha testosterona a mansalva però molt poques neurones.
Ja sabem que cada secta té les seues normes. L’ús del vot (anònim i secret, per descomptat) per a decidir una cosa tan antidemocràtica em sembla vergonyós. No sabia jo que la inclusió haguera de ser votada en ple segle XXI. Al meu parer, que les dones vulguen ser confraresses és una cosa que no s’ha de sotmetre a votació, sinó que s’ha de permetre i prou. Em sembla increïble que, a hores d’ara, encara els continuen negant espais. Aquestes actituds no solament atempten contra la igualtat de gènere, sinó contra els mateixos valors cristians que se suposa que aquests señoros, com a membres d’una agrupació religiosa, promulguen. Aquests homes han perdut una oportunitat històrica de demostrar que viuen en 2026 i no en 1492, any de la fundació d’aquesta germandat. S’han quedat en aquella època, final del segle XV, i no avancen. Pobrets!
L’argument adduït per aquests carques de l’edat mitjana és que la tradició és la tradició i sempre han processionat només ells. Diuen que tota la vida ha sigut així i que ha de continuar sent-ho. Per tradició, fins fa poc les cabres eren llançades des de dalt d’un campanar, però convindrem tots que això és un disbarat, veritat? Perquè, és clar, allò de respectar les tradicions és una frase que queda molt bonica, però amb tanta obediència, si tirem del fil, podem arribar al Neolític i les cavernes, que és on sembla que alguns es van quedar. Òbviament, una tradició, per se, no és bona. N’hi ha de bones i de roïnes, i aquestes últimes cal abolir-les si no s’ajusten als temps actuals. En qualsevol cas, trobe que la tradició és l’excusa per a l’exclusió, ja que darrere de tota aquesta polèmica en realitat hi ha la qüestió que molts machirulos no volen perdre els seus privilegis.
De tota manera, l’Església catòlica és una institució retrògrada, masclista i homòfoba, o siga que tampoc ens ha de sorprendre tant aquesta votació. Que el paper de la dona en el catolicisme és secundari és una cosa que ja sabíem. Per això també em crida l’atenció que les fèmines vulguen participar en un acte del qual són excloses, però això són figues d’un altre paner. Per cert, l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, hi té alguna cosa a dir? I el Papa de Roma? Què pensaria la verge Maria de tot aquest destarifo? La Setmana Santa és una celebració per a tots els parroquians, o siga que tant homes com dones hi han de poder participar. A Sevilla l’any 2011 i a Zamora el 2017, per exemple, les autoritats eclesiàstiques van intervindre per tal d’impulsar la plena igualtat de drets en totes les congregacions.
De segur que l’exemple de la confradia de Sagunt és peccata minuta en comparació amb tot el que hi ha al si d’aquesta organització anacrònica. Perquè, no oblidem-ho, també és una discriminació que les dones no puguen ser sacerdotisses o papisses. A tot estirar, serveixen per a ser mongetes adorables i ploradores en les processons. Només les volen per a netejar els temples, agranar, arreglar les flors, preparar els trons, cosir les vestes i vestir els sants, i s’ha acabat. Per això, com que la seua submissió entra en contradicció amb aquest masclisme retrògrad, enguany s’haurien de quedar totes a casa de braços plegats. Quan aquests cromanyons demanen a les seues esposes que els embasten les vores del vestit de natzaré, elles ja saben on han d’enviar-los: a pastar fang.
En concret, què pensen fer les dones saguntines aquesta Pasqua? Continuaran llavant els calçotets plens d’esmegma d’aquests machotes misògins? Qui els planxa a aquests cavernícoles els hàbits amb què desfilen? La mare? La dona? La nóvia? Aquesta és una tradició que també caldria erradicar, dic jo. Eixes mares, eixes dones o eixes nóvies estaran molt orgulloses d’ells, però a vore si aconsegueixen que la tradició siga que ells solets es llaven i es planxen la indumentària festera. Haurien d’eixir vestits de Fred Picapedra, perquè a Sagunt, on el temps no passa, s’han quedat en l’edat de pedra. Los aludidos pueden dejar su mensaje en forma de pintura rupestre, deia un internauta en un fòrum. Sort que a Jesús de Natzaret el va parir una dona, tot i que fora concebut per obra de l’Esperit Sant, perquè si fora pel sexe masculí, els homes no tindrien cap déu a qui pregar.
Probablement, aquests senyors són els que es pregunten per què, cada 8 de Març, les dones ixen al carrer a manifestar-se. Són els que diuen que el Dia Internacional de les Dones no és necessari. Segurament també són els mateixos que donen suport a la guerra il·legal de l’Iran perquè allí el règim teocràtic dels aiatol·là maltracta les dones i ara s’esquincen les vestidures per alliberar-les de l’opressió. També sol coincidir amb aquells que malmeten contra altres religions, com ara l’islam. Atenció, abans que ningú em retraga res, com que no soc de consejos vendo que para mí no tengo, per descomptat que critique igualment que les dones musulmanes no puguen entrar a les mesquites a resar al seu déu. Només faltaria això!
D’altra banda, el Govern central ha iniciat els tràmits per tal de retirar la declaració de Festa d’Interés Turístic Nacional concedida a la Setmana Santa de Sagunt el 2004. La mesura, sincerament, em sembla anecdòtica i insuficient. Amb aquesta consideració o sense, ells continuaran eixint en processó junts, sols, tancats i amagats sota el pas envoltats dels seus congèneres amb el rostre cobert per la cucurulla de penitent. Per tant, cal denunciar aquesta discriminació per raó de sexe i que actue la llei, i si cal dissoldre la confradia, doncs endavant. La tradició no pot mai col·lisionar amb la injustícia, i menys una organització que rep ajudes públiques locals i autonòmiques. Davant costums medievals, aplicació del principi d’igualtat consagrat en l’article 14 de la Constitució espanyola.
Quan visualitze tot aquest ambient de túniques morades, caputxes puntegudes i encens, automàticament em ve al cap el famós vers Cerrado y sacristía del poema El mañana efímero (1913) d’Antonio Machado, que satiritza l’Espanya conservadora, obscurantista i dominada per l’Església. El cèlebre poeta sevillà hi contraposava una nació tradicionalista, devota i ancorada al passat davant un país jove i emergent. Malauradament, cent tretze anys després, continuem sent una societat casposa i beata. La pitjor versió de la pitjor Espanya.
Al remat, no parlem de tradicions, sinó d’igualtat de gènere i de drets, el que tenen a poder ser confraresses si volen perquè les portes del cel estan obertes a tothom. Açò no va de dones contra homes, sinó de persones contra el masclisme cap a les dones i d’homes que defenen una antigalla rància. El feminisme persegueix la igualtat. Tan difícil és d’entendre? Cal adaptar-se als temps actuals, i les tradicions no ho poden ni justificar ni emparar tot, per tant, si no s’adapten al segle en què vivim, si no evolucionen, haurien de desaparéixer. Per habitud, encara viuríem dins les coves i aniríem amb tapall, així que l’argument perquè sempre ha sigut així cau pel seu pes. Quin problema hi ha que ara siga d’altra manera? No, no és tradició. És masclisme pur i dur. Masclisme tradicional. Ai, si Jesús vera aquests fariseus de l’any 2026…
