Matí del dia 19 d’octubre de 1982. Madrid. Institut Nacional de Meteorologia. El cap del Servei d’Aplicacions, Recursos i Medi ambient, Jaime Miró, rep el butlletí meteorològic elaborat pel servei de Predicció. Quan llig el pronòstic, vàlid des de les huit hores del dia 19 fins a les huit hores de l’endemà, es deté en la predicció per a la costa mediterrània: “Llevant, molt nuvolós, amb alguns ruixats i riscos de tempesta”.

Miró dona una ullada als mapes reduïts que acompanyen l’informe. Adverteix que reflecteixen certa semblança amb una situació similar en la qual, anys abans, concretament en 1973, s’havien causat importants inundacions a Almeria per pluges molt intenses.

D’acord amb el que reflecteixen els mapes, hi ha una possible amenaça d’aiguat sobre una àmplia franja del litoral de la Península, tal com va succeir 9 anys arrere. No obstant això, en el pronòstic meteorològic – res es reflecteix sobre aquesta alarmant i perillosa situació. El funcionari s’adona que les previsions són massa generals i poc vàlides per a un usuari específic com puga ser una entitat hidrològica. Pren consciència que la previsió emesa no s’ajusta al fenomen que amenaçadorament s’està formant en les capes altes de l’atmosfera, conegut com a “gota freda” sobre el qual sap molt atès que ell mateix ha publicat estudis científics sobre aquest tema.

Situació en superfície. a) 19 d’octubre de 1982 b) 19 d’octubre de 1973.
Preocupat per aquesta circumstància cerca els mapes corresponents a la situació que recorda com molt semblant i que va tenir lloc a Almeria nou anys enrrere que va causar pluges torrencials i importants inundacions. En posar-los els uns al costat dels altres comprova, amb cert estupor, que són pràcticament idèntics…

 

 

Temperatures en la superfície de la mar.
Alarmat per aquesta circumstància, sol·licita als caps dels serveis de Meteorologia i Predicció Hidrològica que es reunisquen amb ell en el seu despatx. Després d’examinar detingudament els mapes originals elaborats pel centre de anàlisis, els tres coincideixen que les precipitacions que s’anuncien en el pronòstic per a la franja costanera compresa entre Almeria i el delta de l’Ebre poden ser molt més intenses que les que s’anuncien en el butlletí del matí. No hi ha dubte: la coincidència de les línies isòbares indica que el butlletí amb la predicció del temps en la zona de Llevant peninsular per a les pròximes 24 hores és errònia.

 

Situació a 500 hPa. a) Octubre 1982 b) Octubre 1973.

Acorden que es corregisca el butlletí, però aquest ja ha sigut difós. Per aquesta raó, coincideixen a advertir a la Comissaria Central d’Aigües que les pluges poden ser més intenses del que reflecteix el pronòstic emès i a informar que “podran produir-se pluges intenses localitzades en algun punt d’una extensa zona compresa entre la desembocadura del riu Ebre i el cap de Gata -costa de Almeria-” a fi que aquestes autoritats prenguen les degudes mesures si ho consideren oportú.

El cap del Negociat de Predicció Hidrològica del Servei de Meteorologia Aplicada a la Hidrologia, de l’INM, Carlos Almarza, és l’encarregat de telefonar a la Comissaria Central d’Aigües. En la conversa amb Ignacio Jove, informa que el butlletí emès al matí és “erroni” i transmet la “inquietud” i “preocupació” que es té en el seu servei després d’haver diagnosticat una situació “delicada” per a la franja litoral, especialment per a la demarcació d’Alacant. Al·ludeix a situacions anàlogues que provoquen pluges “fortes i intenses”. Jove ordena que s’avise, com ja s’havia fet en altres ocasions, els comissaris d’Aigües del Xúquer, Ebre i Segura.

Esquema d’un possible model conceptual del fenomen de ‘gota freda’.
No és fins a passades les 13 hores que el comissari d’Aigües del Xúquer rep una telefonada en el seu despatx. En ella, Ignacio Jove li trasllada la preocupació i inquietud que a ell mateix li havien transmès des de l’INM, a fi que prenga les mesures que considere oportunes. En els últims anys, no havia rebut cap trucada telefònica directa.

 

El comissari es limita a, en col·laboració amb el personal del Ministeri, comunicar aqueixa mateixa vesprada amb algunes estacions d’aforaments i pluviomètriques, on se l’informa que no s’estan registrant precipitacions. Aproximadament a les 20 hores del dia 19, el comissari abandona la Comissaria d’Aigües del Xúquer. Abans de fer-ho ordena que l’avisen telefònicament al seu domicili si es produeix alguna novetat.

No serà fins a l’endemà, el fatídic 20 d’octubre, quan el Comissari d’Aigües del Xúquer, en incorporar-se al seu treball, reba l’avís, per la central elèctrica de Juan Urrutia situada en la capçalera de la presa de Tous, que està passant un cabal de 600 metres cúbics per segon i que el nivell de les aigües –amb més 75 milions de metres cúbics emmagatzemats– aboca més de 3 metres per damunt del sobreeixidor de superfície…

La presa de Tous està formada per un dic d’escullera en el qual “és fonamental evitar qualsevol risc d’abocament sobre la seua coronació” (art 55. 1 Instrucció)”. Encara que les comportes centrals de la presa centrals estan dotades d’un mecanisme automàtic d’obertura –gràcies a una boia flotador que fa que s’accione quan el nivell supera un determinat llindar– com que no hi ha energia elèctrica, aquest no s’ha accionat…

Sense energia elèctrica en la presa, l’única font alternativa capaç d’obrir les comportes és un únic grup electrogen –dels tres que hauria d’haver a la presa– perillosament situat sobre una passarel·la que comença a inundar-se. És el principi de la fi de la presa de Tous i de la catàstrofe que assolaria la comarca de la Ribera.

[Article publicat a Diari La Veu el 19 d’octubre del 2016.]

Més notícies
Notícia: Impostos, crisi climàtica i justícia redistributiva
Comparteix
L’actual Consell ha estat incapaç d’assumir aquest horitzó amb responsabilitat i determinació. Prefereix no enfrontar-se als grans grups empresarials, ajornar decisions i disfressar-les amb discursos verds buits de contingut.
Notícia: DANA | Pradas: “Un any després s’assabenten que vaig estar al peu del canó”
Comparteix
L'exconsellera defensa a Instagram el seu paper el 29-O i replica a l’acusació d’ACPV pel vídeo vertical difós aquell dia
Notícia: Compromís denuncia retards i opacitat en els cribratges de càncer de mama 
Comparteix
Aitana Mas acusa Carlos Mazón i Marciano Gómez d'“ocultar dades” i alerta que els retards poden “posar en risc la salut de milers de dones”
Notícia: Un “neurotast”, fondellol i xampanys històrics, a la Wine Experience de Gastrònoma
Comparteix
El certamen se celebrarà del 26 al 28 d'octubre a Fira València

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa