Plataforma per la Llengua ha publicat el seu informe de queixes lingüístiques recopilades durant l’any passat, el 2023, a partir de la recollida que ha fet el servei d’atenció i assessorament de la ciutadania que té l’entitat. Com a dada rellevant, Plataforma per la Llengua constata que des del 2016 l’augment de queixes lingüístiques rebudes ha sigut del 489,4%. En xifres concretes, l’entitat va gestionar 395 queixes el 2016 i l’any passat en va gestionar 2.328.
Segons expliquen des de l’ONG del català, l’augment de les queixes s’explicaria per dos factors. En primer lloc, que Plataforma per la Llengua ha adquirit popularitat i s’ha convertit en una entitat referent a l’hora de gestionar aquestes denúncies. I en segon lloc, la consciència que la llengua catalana es troba en una època de dificultats, fet que ha multiplicat les denúncies per vulneracions de drets lingüístics.
L’informe, desglossat
El sector privat és d’on provenen dos terços d’aquestes queixes des de fa dos anys. En 2023 el 63% de les denúncies parteixen d’aquest àmbit, amb l’hostaleria i la restauració com els sectors més assenyalats. Tot i que dins del sector públic les queixes també han pujat, sobretot amb els serveis sanitaris.
A nivell territorial, el protagonisme de Catalunya com a territori des d’on s’emeten més queixes de tot el domini lingüístic continua sent evident. Nou de cada 10 queixes procedeixen del Principat. Des del País Valencià només arriben el 4,1% de les queixes, tot i que les comarques valencianoparlants representen quasi el 32% de la població total del domini. Des de les Illes Balears han arribat el 3,7% de les queixes.
Segons Plataforma per la Llengua, la desproporció s’explica per «la disgregació històrica dels territoris de parla catalana i la diferent evolució política», que seria l’origen del fet que a Catalunya «s’ha desenvolupat i consolidat un nacionalisme autòcton que qüestiona obertament la subordinació del català mentre que en altres territoris el nacionalisme d’Estat ha tingut menys oposició».
D’altra banda, l’atenció oral és l’àmbit en el qual es generen més queixes (33,6%), mentre que la retolació i la informació exposada al públic n’ha causat el 17,3%. Dels webs procedeixen el 10% de les queixes i altres àmbits des dels quals s’han formulat protestes són el de la formació, el de l’atenció escrita, el de la documentació oficial, el de la publicitat, el de la megafonia o el dels mitjans de comunicació.
Una altra divisió establerta per Plataforma per la Llengua és la del sexe. Sis de cada 10 queixes procedeixen d’homes. I per altre costat, el mitjà més freqüent a l’hora de transmetre queixes és el formulari web que l’entitat posa a disposició del públic.
Les entitats més assenyalades
Pel que fa a les entitats concretes més assenyalades pels catalanoparlants, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya és l’origen del 12,8% de les queixes de l’any passat. Just per darrere hi ha l’Ajuntament de Barcelona, Renfe, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Policia espanyola. Entre les entitats privades, la més assenyalada és Caixabank i la seua asseguradora, SegurCaixa / Adeslas, que van motivar 52 queixes el 2023.
