Els treballs arqueològics que s’estan duent a terme amb motiu de les obres d’adequació del santuari de Sant Joan de Penyagolosa, a Vistabella del Maestrat, han tret a la llum restes de la fonamentació del que podria ser la primitiva església medieval de l’enclavament, informa la Diòcesi de Sogorb-Castelló.
Les excavacions, dirigides pels arqueòlegs Pablo García Borja i Joan Enric Palmer Broch, han permés localitzar uns antics fonaments situats sota la façana est de l’actual església, corresponents a la capçalera del temple i cambril.
Les restes constructives localitzades pertanyen a una fase anterior a l’edificació barroca actual i estan conformats per dos murs disposats en angle recte, construïts amb maçoneria lligada amb morter de calç i reforçats amb blocs de cadirat a les cantonades.
El mur de majors dimensions supera els 5 metres de longitud i els 70 centímetres d’amplària, discorrent en paral·lel al mur posterior del cambril. Perpendicular a aquest es conserva un altre mur que penetra sota la fonamentació de l’església actual.
L’excavació dels estrats relacionats amb aquests murs ha permés recuperar diversos materials arqueològics que daten preliminarment aquestes restes entre els segles XIV i XV.
A falta de completar l’estudi dels materials, tant els arqueòlegs com els tècnics de la Delegació de Patrimoni Cultural de la Diòcesi de Sogorb-Castelló apunten al fet que es tractaria de les restes de l’església medieval de Sant Joan de Penyagolosa, fins ara només coneguda per fonts documentals, o d’alguna construcció annexa vinculada a la mateixa en la zona de l’antic presbiteri.
A més, els treballs han posat al descobert dos nivells d’incendi pertanyents a moments distints, un dels quals podria situar-se a inicis del segle XVIII, coincidint amb la Guerra de Successió.
Transformacions i episodis de destrucció
Aquesta evidència avalaria la hipòtesi que el temple barroc actual, la construcció del qual es va iniciar cap a mitjan segle XVII, es va alçar després d’importants transformacions i episodis de destrucció, tal com s’arreplegava en estudis històrics previs a la intervenció.
Tant el vicari general, Javier Aparici, com l’arquitecte diocesà, Ángel Albert, han visitat el santuari podent comprovar les troballes. Els responsables del projecte subratllen la rellevància d’aquesta troballa per a conéixer millor l’evolució històrica i constructiva d’un dels enclavaments religiosos més emblemàtics del País Valencià.
