Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
Una nova investigació de cohort retrospectiva basada en dades del Registre SEMI-COVID-19 de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) ha conclòs que la taxa de reingrés després de l’alta hospitalària en pacients amb COVID-19 de l’Estat a 30 dies és «baixa», situant-se aproximadament en el 4,2 per cent.
La investigació analitza, així mateix, quines són les causes i els factors associats al reingrés més freqüents, entre els quals es troben l’empitjorament de la pneumònia prèvia (54% dels casos), la coinfecció bacteriana, el tromboembolisme venós i la insuficiència cardíaca. L’edat avançada i les comorbilidades es van associar també a major risc de reingrés.
En la investigació, publicada en la revista Scientific Reports per 25 mèdics internistes, es van analitzar dades de 8.678 pacients inclosos en el Registre SEMI-COVID de 147 hospitals i ingressats entre l’1 de març i el 30 d’abril de 2020, la qual cosa representa aproximadament el 10 per cent dels pacients ingressats a l’estat espanyol durant aquest període.
D’ells, 7.137 pacients (82,2%) van ser donats d’alta amb vida. En els dies següents, 298 pacients (4,2%) van ser reingressats. La mitjana de temps des de l’alta fins al reingrés va ser de 7 dies. Un total de 1.541 pacients (17,7%) van morir durant l’ingrés i 35 durant el reingrés hospitalari (11,7%).
Dels 6.839 pacients donats d’alta amb vida i no reingressats, 50 van morir durant el primer mes després de l’alta (0,73%). Entre els pacients que van rebre macrólidos, la azitromicina va ser la més sovint administrada (99,1%). Els pacients que van ser atesos en urgències després de l’alta hospitalària, però que no van ser ingressats, no van ser considerats com a pacients reingressats.
Les causes més freqüents de reingrés hospitalari van ser, per aquest ordre: empitjorament de la pneumònia prèvia (54%), infecció bacteriana (13%), tromboembolisme venós (5%) i insuficiència cardíaca (5%), entre altres. D’això es dedueix que la majoria de reingressos es van deure a un empitjorament respiratori.
Així mateix, l’edat i la comorbilidad (especialment, asma i EPOC) es van associar amb un major risc de reingrés. Els pacients amb nivells més alts d’hemoglobina i opacitat en vidre esmerilat (troballa en les proves d’imatge) a l’ingrés tenien un risc menor de reingrés.
De cada pacient, es va recopilar informació sobre dades epidemiològiques, RT-PCR i dades serològiques, antecedents clínics i de medicació, símptomes i troballes de l’examen físic a l’ingrés, proves de laboratori i de diagnòstic per imatge, tractament, complicacions durant l’hospitalització i reingrés hospitalari. Es van registrar, a més, els motius de reingrés, inclosos símptomes respiratoris, trombosi venosa o arterial, exacerbació de malalties cròniques, insuficiència orgànica i infecció bacteriana.
Segons els investigadors, els resultats indiquen que, «després d’una millora clínica inicial, un número xicotet però significatiu de pacients empitjora i requereix reingrés hospitalari». La taxa de reingrés en el present estudi sembla ser inferior a l’observada en pacients ingressats per altres motius en els serveis de medicina interna a l’estat espanyol. Aquesta observació, segons el parer dels investigadors, podria estar relacionada amb la major edat i major comorbilidad dels pacients hospitalitzats per causes no relacionades amb COVID-19 a l’Estat.
La duració dels símptomes en els pacients que van reingressar (mitjana 5 dies) va ser més curta que en els quals no van reingressar (7 dies). El curs clínic prolongat amb empitjorament freqüent que caracteritza les formes moderades i greus de la malaltia suggereix que el moment d’inici dels símptomes del pacient ha de tindre’s en compte en considerar l’alta hospitalària. L’ingrés en UCI també s’ha associat a un menor risc de reingrés per pneumònia per SARS-CoV-2.
«L’eficàcia de la combinació de determinades variables clíniques i marcadors analítics en la predicció del reingrés hospitalari podria ser una línia d’investigació que podria millorar el nostre coneixement sobre l’evolució de la malaltia», conclouen els investigadors.
