El 20 de maig del 1940 José Costa Baiona, veí de Cullera (la Ribera Baixa), va ser afusellat pel franquisme i posteriorment soterrat a la fossa comuna 114 de Paterna (l’Horta Nord). Aquest dilluns, 84 anys després, ha estat soterrat al cementeri del seu poble en un acte institucional organitzat per l’Ajuntament en memòria dels represaliats i, en concret, de José Costa. Després de l’homenatge, la família ha disposat d’un acte privat per a enterrar-lo. «Hui rep el final digne i necessari que es mereix», ha celebrat la seua neta.
En aquesta jornada, l’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, ha reivindicat la figura de José Costa, «una persona que l’única cosa que va fer mal va ser saber escriure, llegir i ser un individu culte i bondadós que ajudava a la gent», i ha lamentat que «hi haja persones que pretenguen equiparar les víctimes amb els botxins».
«Som molts els que combatem i lluitem perquè la memòria de José i de molts altres no es quede al mateix nivell que la dels franquistes que el van assassinar i van afusellar vilment sense dignitat», ha conclòs.
Per part seua, la regidora de Patrimoni Històric, Silvia Roca, ha afirmat que és «un acte perquè José puga descansar en pau, amb dignitat i que reivindica la democràcia i la importància de mantindre la nostra memòria històrica viva per a no repetir la història».
La neta de la víctima, Fabiola Morant, ha assegurat que la seua mare, de 93 anys, i ella mateixa estan «molt emocionades» de poder sepultar-lo al costat de la seua dona. «Ha sigut un procés llarg, amb molta faena, que hui conclou amb el final digne i necessari que es mereix tant el meu avi com totes les persones que continuen lluitant per a donar als seus éssers estimats l’homenatge i respecte que es mereixen», ha manifestat.
Amb aquesta jornada d’homenatge i soterrament, ja en són set els veïns que, després de ser exhumats d’alguna fossa comuna, han sigut inhumats al cementeri municipal de Cullera.
José Costa Baiona
José Costa Baiona va créixer en un orfenat i provenia d’una família humil. La seua mare era netejadora en un edifici i el seu pare va morir quan ell era xicotet. Va abandonar l’orfenat quan era un adolescent. Entre les seues aficions i il·lusions, hi havia tocar la corneta i llegir. Era una de les poques persones de Cullera que sabia llegir i escriure en aquells anys, i era popular en el municipi per explicar a veïns i veïnes les notícies d’actualitat i ajudar amb qualsevol classe de necessitat que requerira lectura o escriptura.
Estava afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT) per a poder accedir a un treball. Així, era un treballador del camp durant el dia i a la nit treballava com a acomodador d’un cinema local. Va ser detingut a la seua casa. Ja estava avisat per un amic, però Costa va decidir quedar-se a casa, dormint amb la seua dona i fills, perquè assegurava que «no havia fet res» i que, per tant, «no tenien cap motiu per a anar per ell».
Per a la seua detenció i afusellament van al·legar fets que, segons la família, no va cometre ell, i fins i tot, en alguns casos, se li van imputar una gran quantitat de fets que «era impossible que haguera comés, perquè ell no estava a Cullera quan van ocórrer». També se li van atribuir nombrosos crims nocturns, cap provat, «pel simple fet d’eixir de treballar a la nit com a acomodador».
Després de ser detingut, va ser portat al Molí de Sueca, un molí sense funcionament que van utilitzar les autoritats per a retindre als arrestats abans de distribuir-los per les diferents presons. Després d’uns mesos, Costa va ser traslladat a la presó model de València. Cada dijous la seua dona anava a visitar-lo.
El dia de l’execució, Costa va deixar una nota a la seua dona, Mercedes, en la qual deia que l’afusellarien el 20 de maig. I així ho confirma un certificat mèdic, en el qual es recull que a les 20 hores d’aquell dia el van afusellar a Paterna.
![Notícia: Camps a periodista, en À Punt: «No li permet parlar. Vosté què fa ací?» [Vídeo]](https://www.diarilaveu.cat/app/themes/munduscms-news/dist/images/sites/27/icon-article.svg){kind=icon}
