Un perfil d’Instagram mostra la imatge d’una fallera amb la cara coberta amb un mocador palestí. Al costat, el text avisa: «Intifalla 2025. Tic, tat, tic, tac…», al costat de la imatge d’un despertador. Amb aquest misteriós i a la vegada explícit missatge s’anuncia el retorn de la Intifalla, un moviment de protesta descentralitzat i anònim que va sacsejar els darrers anys dels governs del PP en l’època de Rita Barberá i Alberto Fabra i que en bona mesura van ser claus per acabar amb la seua hegemonia en un dels principals espais de socialització i identitat de la ciutat.
Ara, amb el malestar generat per la gestió de la DANA i la impossibilitat de poder expressar-lo per les vies institucionals, per la negativa dels grups parlamentaris del PP, Vox i PSPV d’iniciar una moció de censura, tornen les crides a utilitzar la festa com a escenari de reivindicació i protesta. Tal qual com fa una dècada.
Però com va gestar-se, quines accions va emprendre i què va suposar aquest original moviment? Des de Diari la Veu hem localitzat una de les persones que va formar part dels inicis de la Intifalla per tal de reconstruir-ne la seua evolució. Mantenint-se fidel a l’esperit de la convocatòria demana mantenir l’anonimat.
«La idea va sorgir de forma molt simple, d’un grup d’amics, activistes a diferents moviments socials. Acabava de passar la Primavera Valenciana –les protestes estudiantils durament reprimides per la policia el febrer del 2012-, i véiem que calia alguna cosa per mantenir la flama, hi havia un ambient d’indignació pels nombrosos casos de corrupció que es destapaven, la crisi i encara el 15M. I tot açò necessitava visualitzar-se», explica aquesta persona.
Llavors va crear-se alguns perfils a les xarxes socials, va inventar-se aquesta etiqueta clarament identificativa, fusió d’intifada i falla i es va animar-se la gent a protestar contra la corrupció sota el balcó municipal durant la mascletà. «No sabíem com aniria, quanta gent acudiria i si seria perillós. Molta gent pensava que tots els espais de falles estaven monopolitzats per la dreta i que intentar utilitzar-los com a forma de protesta podia acabar amb agressions», recorda l’activista. L’ombra de la mal anomenada Batalla de València és allargada.
El resultat, però, va ser molt positiu. La xiulada a la llavors alcaldessa Rita Barberá va ser clara i sonora i no hi va haver incidents. Un èxit que va animar a continuar les protestes de forma diària i que, a més, van tenir un impacte mediàtic enorme. «Recorde que no n’érem molts, però sí que vam eixir a molts mitjans. Desafiar Rita d’aquesta forma en el moment en què exhibia el seu poder amb tot el seu esplendor era totalment inèdit», continua.
Per a l’any vinent la Intifalla va estar molt més organitzada. «Molts col·lectius s’havien posat en contacte amb nosaltres perquè volien participar –recorda aquesta persona-. Era un moment de gran malestar i hi havia molts conflictes oberts, recorda un poc l’actual. A més de la corrupció que afectava tothom, hi havia els estudiants de la Primavera Valenciana als quals havien pegat, els treballadors de Canal 9, la PAH, agressions lingüístiques… llavors vam dissenyar un cartell on dedicàvem cada dia a una lluita o causa. Recorde que vam incloure una besada LGTBI, els treballadors de la cultura, als quals acabaven de pujar l’IVA al 21%, les retallades… I la gent va fer-se seu l’espai, una volta va agarrar força, ja no podien fer res per evitar-ho».
La Intifalla va arribar al seu punt àlgid el 2015, setmanes abans de les eleccions que suposarien la fi del llarguíssim cicle d’hegemonia del PP al País Valencià. Aquell any les protestes serien massives i es va aconseguir que el balcó de la mascletà passara a ser un espai tòxic que els polítics evitaven a tota costa. Fins i tot Barberá va deixar d’anar a les mascletades. De ser un símbol de poder va passar a ser-ho de la ràbia i la impotència de la gent que almenys allà podia expressar-se.
Amb el canvi de govern, la Intifalla es mantindria almenys uns altres dos anys, si bé amb menys presència i de forma menys sistemàtica. El 2018, els interins que demanaven l’estabilització van utilitzar l’espai per a fer-se visibles. En certa forma, la Intifalla va obrir una ferramenta que després cadascú ha gastat quan l’ha necessitat.
Intifalla 2025
«Amb les conseqüències de la DANA, passa un poc com amb la corrupció de fa una dècada. Hi ha un enorme malestar que necessita visualitzar-se, i la mascletà és ideal per a fer-ho –expliquen des de la Intifalla.- De fet, ja fa setmanes que hi ha molts col·lectius que s’estan posant en contacte amb nosaltres perquè tenen ganes de tornar a ocupar la mascletà».
Oficialment les falles comencen amb la Crida el pròxim diumenge 23 de febrer. Per ara no hi ha res convocat. Sols el misteriós cartell del despertador, i encara que fins ara la Intifalla no ha convocat a la Crida, no es pot descartar res, tenint en compte el grau de frustració popular, amb manifestacions massives i xiulades al president Carlos Mazón cada volta que ix al carrer. Sols uns dies abans, el dijous 20, les associacions de víctimes de la DANA han convocat una concentració a les Corts, coincidint amb la votació de la Proposició No de Llei de Compromís demanant per la dimissió de Mazón. Serà un bon moment per prendre el pols a la situació i veure si també pot convertir-se en altaveu de la indignació.
En tot cas, a partir de l’1 de març, quan comencen les mascletades diàries, serà quan la Intifalla tornarà de nou.
