La Universitat Politècnica de València (UPV) va ser fundada l’any 1971 i compta amb escoles tècniques superiors, dues facultats i una escola de doctorat des d’on vora 2.500 professors imparteixen coneixement científic a uns 30.000 alumnes. La UPV compta també amb campus en ciutats com Gandia i Alcoi, té un pressupost públic anual de 427 milions d’euros i diversos rànquings situen aquesta universitat pública com una de les més prestigioses.
Per exemple, l’edició de l’U-Rànquing de l’any passat va reconèixer la UPV com la millor universitat de l’Estat espanyol en funció dels resultats de les activitats docents, de recerca i d’innovació de les institucions. A nivell internacional, el rànquing de la Universitat JiaoTong de Xangai va situar la UPV com una de les millors cinc-centes universitats del món en un total de 19 disciplines i com una de les millors setanta-cinc del món el enginyeria civil, en ciència i tecnologia dels aliments i en ciències agrícoles.
Són només dos exemples, però se’n podrien posar molt més. I són exemples que ens obliguen a preguntar què pretén la UPV amb la il·legalitat de la signatura d’un conveni amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), una entitat que representa, exactament, els valors oposats als que defensa la UPV.
La RACV, fundada l’any 1915, es va dedicar des dels anys foscos de la violenta transició a València a defensar les teories excèntriques i delirants d’aquells que per defensar-les cometien atemptats amb bombes contra Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner; o agredien als carrers els polítics i personalitats socials que apostaven per posicionaments científics i per una altra visió de país sempre a través de mètodes democràtics.
Lluny del clima de violència tan decisiu en aquella etapa, ara la RACV continua fent la guerra lingüística contra el valencià/català pel seu compte i defensa el secessionisme lingüístic, clarament desmentit per l’àmbit acadèmic i contrari tant a la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, per tant, també a l’Estatut d’Autonomia, que delega en l’AVL les competències lingüístiques.
Que PP i Vox, pel fet que el seu únic interès envers el valencià és folkloritzar la llengua fins a convertir-la en totalment residual, subvencionen, també incomplint la llei de l’AVL i l’Estatut, entitats com la RACV, que s’atreveixen a afirmar sense despentinar-se que els valencians ja parlaven valencià abans de l’arribada de Jaume I, és un drama que ells pretenen normalitzar i que no pararem de denunciar des del nostre mitjà. Que la UPV, una universitat pública amb un prestigi guanyat a pols durant dècades, reconega i faça acords amb la RACV, és tan inversemblant com denunciable i decebedor. La UPV existeix gràcies a les aportacions de diners públics que són de tota la societat i no de la minoria antivalenciana secessionista.
Algú, des de l’àmbit acadèmic, reaccionarà davant aquesta barbaritat? I algú des de l’àmbit social i sindical presentarà les demandes corresponents davant dels òrgans judicials? Si tinguérem un sistema potent de mitjans d’estricta obediència valenciana, i no una premsa espanyola i espanyolista, la nostra lluita mediàtica tindria un altre ressò al país.
