El període d’al·legacions que la Conselleria d’Educació, liderada per José Antonio Rovira, havia obert sobre el procediment de consulta pública per a triar la «llengua base» aplicable a partir del curs 2025-2026 ha finalitzat amb quasi un miler de queixes.
En concret, segons l’informe elaborat per Conselleria, s’han arreplegat 968 al·legacions. Entitats com Escola Valenciana van desenvolupar una campanya demanant a la ciutadania que participara a l’hora de formular queixes contra aquesta llei que va ser aprovada al juny a les Corts Valencianes amb els vots de PP i Vox i que segons diverses entitats perjudicarà la normalització del valencià a les aules.
Del total de les al·legacions presentades, 873 en demanaven la retirada, 26 consistien en opinions relatives a l’aplicació de la llei, 64 eren aportacions relatives a quina hauria de ser la presència que han de tindre les dues llengües oficials i la resta d’al·legacions estaven relacionades amb aquestes qüestions.
Queixes contra la llei
L’anomenada llei de «llibertat educativa» compta amb el rebuig de les universitats públiques, de la comunitat educativa i de les associacions de pares i mares d’alumnes de l’escola pública per considerar que aquesta normativa perjudicarà l’ensenyament de valencià als col·legis i instituts i per entendre que genera segregació entre els alumnes. A més, segons entitats com ara Famílies pel Valencià, aquesta llei discriminarà els pares i les mares que vulguen que els seus fills aprenguen valencià si després de les consultes habilitades als centres per a triar la «llengua base» els vots a favor del valencià són minoritaris o no obtenen una majoria destacada.
A banda, també s’ha rebutjat destacadament la mesura d’atorgar un nivell C1 als alumnes de Batxillerat que superen l’assignatura de valencià amb una nota més alta que el 7 i s’ha criticat, al seu torn, la «incomunicació» per part de la Conselleria d’Educació a l’hora d’explicar el funcionament de la consulta i la mateixa llei.
