El pòdcast La Nostra Veu, emés des de Ràdio Klara (104.4 FM), ha obert l’edició amb l’actualitat política marcada per la investidura de Juanfran Pérez Llorca com a president de la Generalitat gràcies als vots de Vox. Els participants han coincidit a descriure el procés com “un teatre previst”, mentre Ricard Chulià denunciava que “Abascal tria i fa president de la Generalitat des de Madrid”, davant l’absència de declaracions dels diputats valencians de Vox després del ple. Aitana Alfonso, sociòloga i politòloga, ha qualificat la jornada de “gens sorprenent”, i el professor i músic Rafa Xambó ha lamentat que “continuen les polítiques de mort”.
Un llibre per explicar la força social de la música
La protagonista de l’episodi ha sigut Aitana Alfonso, que ha presentat L’Espurna i la Flama, el seu treball de final de grau convertit en llibre per Rebel Edicions. Alfonso ha explicat que l’objectiu era analitzar la música “no només com a expressió artística, sinó com un espai que crea comunitat, identitat i llengua”, tres paraules que considera “el cor de tot el projecte”. El volum traça un recorregut que va des de Raimon i Ovidi fins a l’escena actual, marcada —segons l’autora— per la consolidació d’un potent lideratge femení. “És el seu moment”, ha afirmat, tot recordant que artistes com Marala, Sandra Monfort, Esther o la Maria “fa temps que hi són, però ara tenen finalment l’altaveu que mereixen”. També ha reconegut que les dones “encara han de demostrar molt més que els homes”, una realitat que diu que ha sentit en primera persona durant la investigació.
L’escena actual i els reptes de futur
Rafa Xambó ha celebrat la irrupció d’aquesta generació d’artistes, que relaciona amb “un moment potent de les dones en el conjunt de la societat”, i ha destacat la formació musical excel·lent de les noves veus. Ricard Chulià, editor del llibre, ha remarcat que L’Espurna i la Flama “encaixa perfectament en la idea de cultura com a eina de resistència”.
Xambó ha reclamat, però, “més indústria pròpia” i un augment de grups mixtos amb protagonismes equitatius, a més de fer valdre la tasca de figures com Amàlia Garrigós, Vicent Torrent o Josep Vicent Frechina, imprescindibles per la seua tasca de preservació cultural. Alfonso també ha subratllat la importància dels arxius gràfics, especialment el de Julio Cebolla, autor de les fotografies que il·lustren el llibre i que compta amb un fons de “quaranta-huit teres” dedicats a la música en valencià.
Preguntes del públic i memòria col·lectiva
El xat en directe ha obert el debat sobre la infravaloració de la música en valencià, els concerts més especials i possibles col·laboracions entre artistes. Alfonso ha recordat emocionada el concert de comiat de Zoo a Madrid, al qual va assistir tot just després de lliurar el seu treball: “Va ser una plasmació pràctica de tot el que havia escrit”.
El programa ha tancat amb una intervenció del periodista Joan Canela des de les Corts, que ha qualificat el nou president de “fluixet” i amb “poca voluntat de debat parlamentari”. L’episodi s’ha acomiadat reivindicant “la importància del territori, dels rius, de la llengua i de la música”, abans de sonar La mestra, la cançó triada per l’autora per obrir i tancar el programa.
