El pòdcast de La Nostra Veu asseu a l’estudi Sergi Durbà i Ricard Chulià, editor de Rebel Edicions, amb una idea que travessa tota la conversa: el trinquet de Pelayo de València (l’Horta) és un escenari esportiu, sí, però també un mirall del país. L’excusa és Pelayo Blues, un volum de 174 pàgines que es presenta com una immersió setmanal al cor del Cap i Casal i que fuig explícitament de la crònica esportiva pura. Un món que l’escriptor de Sagunt considera “conservador” en el bon sentit de la paraula. És a dir, que “conserva l’esport autòcton”.
Durbà explica que el títol va arribar quan ja tenia el projecte en marxa. “En realitat no era eixe títol, el que tenia pensat en un principi”, conta, abans de revelar la primera idea —La partida del dissabte— i el moment del canvi: “A mesura que anava escrivint, em va vindre la inspiració i em va agradar molt com sonava això de Pelayo Blues”. El concepte blues, afig, li servia per a dir “malenconia, tristesa, i també un poc de reivindicació d’un món que es perd”.
Chulià, que situa el llibre dins d’una aposta editorial nova, remarca que Pelayo Blues enceta la col·lecció Contracorda amb un objectiu clar: “Volem apostar per reflexionar sobre el món de la pilota, però el món de la pilota per explicar el país”. I ho aterra amb una síntesi que marca el to del programa: “El llibre agafa la pilota, parteix de la pilota, però parteix de la pilota per reflexionar i per explicar el país”.
El relat naix, literalment, d’un any de dissabtes repetits. Durbà diu que ja era aficionat, però que va decidir convertir l’assistència en un mètode: llibreta, tren i observació. El trajecte, des d’Alzira (la Ribera Alta), també entra dins la narració, perquè “de vegades durava més el trajecte del tren que la partida en si”.
El pòdcast també obri el focus cap al futur i cap a la política simbòlica. Chulià adverteix que les fotos no serveixen si no hi ha condicions materials i culturals. “El més important no és fer-se la foto, sinó crear les condicions perquè el món de la pilota tinga futur”, afirma, i lliga la conclusió a la identitat: “Continuarem jugant de la pilota mentre siguem valencians”.
El llibre ho formula en termes de guia de barri i de diagnòstic social. Una mirada sobre “l’assimilació lingüística i cultural”, “la resistència de les classes subalternes” i “les envestides del progrés”, amb la pilota com a fil conductor. Però, amb tot, la pilota existeix i resisteix com palmera que aguanta l’huracà. I així, el món de la pilota “conserva” algunes essències del poble valencià.
