L’impacte devastador de la DANA continua deixant una empremta profunda al País Valencià, on les veus de la ciutadania afectada i els analistes reclamen una millor gestió i una comunicació més efectiva per part de les institucions. Al darrer episodi del pòdcast La Nostra Veu, Esther López, metgessa i veïna de Catarroja (Horta Sud), i l’analista polític Carles Porcel van posar de manifest els reptes socials i comunicatius que afronta el país en aquesta crisi.
La realitat al terreny: l’impacte humà i material
Esther López va relatar amb detall les dificultats que travessen moltes famílies a Catarroja. Entre les problemàtiques principals, es troben els ascensors inutilitzats, les pèrdues materials i els costos astronòmics per rehabilitar els habitatges. «Encara estem traient fang del garatge, i ens han passat un pressupost d’un milió d’euros per fer les reparacions necessàries», explicava.
A més, López va denunciar la manca de coordinació en la gestió dels vehicles sinistrats pel consorci i la falta de solucions per als centres educatius afectats. «Actualment, no queda cap escola infantil oberta a Catarroja, i hem de portar els nostres fills a municipis veïns, amb tot el que això implica», lamentava.
Tot i tractar-se d’una professional amb una certa estabilitat econòmica, López va subratllar la gravetat de la situació: «Si per a nosaltres és complicat, no vull imaginar com ho viuen les famílies que ho han perdut literalment tot.»
La importància de la comunicació proactiva
L’analista polític Carles Porcel va aprofitar el seu espai per a reflexionar sobre el paper que juga la comunicació en situacions com aquesta. Segons Porcel, una de les claus per a gestionar bé una crisi és anticipar-se al relat. «Si l’adversari marca el relat primer, és molt difícil revertir-lo, encara que tingues dades que el desmenteixen», va afirmar.
Porcel va posar com a exemple la narrativa dominant al voltant de la DANA, marcada inicialment per la descoordinació i el soroll polític. «Fins que Pedro Sánchez no va anar a Paiporta i es va visibilitzar la seua presència, la percepció general era que el govern espanyol no estava fent res», va assenyalar. També va destacar la necessitat d’usar missatges clars i visuals, com ara la metàfora de l’esponja per explicar la necessitat de reforestar barrancs i evitar que es repetisquen situacions com la viscuda.
Per a Porcel, la societat civil també té un paper fonamental. «Cal que les associacions veïnals i ecologistes desenvolupen estratègies de comunicació per posar el focus en les necessitats reals de la població i combatre el soroll mediàtic que desvia l’atenció dels problemes», va dir.
El futur: memòria i acció
El testimoni d’Esther López i les reflexions de Carles Porcel convergeixen en un mateix punt: la necessitat de no oblidar el que ha passat i d’actuar amb eficàcia. «Encara hi ha molta gent vivint una situació desesperada. Necessitem que ens escolten i que no s’obliden de nosaltres», reivindicava López. Per la seua banda, Porcel va concloure: «Recordar és important, però també ho és construir missatges que connecten amb la ciutadania i que ajuden a solucionar els problemes des del primer moment.»
