La Delegació del Govern espanyol al País Valencià va convertir el claustre del Palau del Temple de València en un espai de memòria i present de la cançó en valencià amb l’obertura de les jornades “El valencià en llibertat”. El periodista cultural Rafa Cervera va moderar una taula redona amb Vicent Torrent (Al Tall), Eva Dénia, La Maria i el cantautor d’Alzira (la Ribera Alta) Joan Amèric, que va cloure l’acte amb un breu acústic.
La delegada del Govern, Pilar Bernabé, va fixar el to des del primer minut amb una defensa explícita del paper institucional: “La música en valencià ha estat més que música: esperança”. Bernabé va advertir que “el valencià està arraconat en nom del valencià” i que “no es pot defensar el valencià només amb els pressupostos ni des d’una suposada llei de llibertat educativa”. Va invocar l’empara de l’Estatut i va carregar contra la desídia autonòmica: “El govern espanyol ha suplit el que el govern valencià no ha fet. La nostra llengua està sent atacada per la Generalitat”. “Visca el poble valencià”, va afegir, amb un record per a Carmen Alborch i la seua consigna de “defensar l’alegria” davant la ignomínia.
La conversa va transitar entre el diagnòstic i la proposta. Joan Amèric va resumir l’esperit de la trobada: “M’alegra estar en un acte que associa cantar en valencià a la democràcia”. La frase va actuar com a fil conductor d’un debat sobre la música com a eina de consciència, però també com a indústria que necessita espais, altaveus i continuïtat.
Vicent Torrent va aportar el contrapès històric. “Estem ací perquè vam perdre una guerra; no la del 36, sinó la de 1707”, va recordar. El fundador d’Al Tall va rescatar “la generació sense disc” que no va poder gravar per les traves del moment, i va advertir que “eixes coses no es curen en una generació”. Per a Torrent, “cantar en valencià encara és, pel sol fet de ser-ho, força reivindicatiu” i cal “obrir nous registres i usos”. Va reclamar uns mitjans públics amb missió de servei: “La TV, igual que l’educació i la sanitat, no són negocis, i si els mitjans públics baixen la guàrdia, baixarà el nivell de difusió”.
Eva Dénia va posar veu a una trajectòria feta a contrapèl. “La ‘movida’ ens va fer mal perquè gent que cantava en valencià la podies escoltar cantant en castellà”, va dir. Va relatar que no va aparéixer a Canal 9 i que fer jazz en valencià “era estrany”. Va assenyalar la inèrcia educativa d’un temps en què “les monges deien als pares que parlaren als xiquets en castellà perquè, si no, no progressarien”. Alhora, va subratllar els avanços: “És molt important que la nostra música estiga viva” i que dues dones, ella i La Maria, compartiren taula: “Ens han matxucat, però en aquests últims anys hi ha hagut un canvi molt important”.
La Maria, artista d’Oliva (la Safor), va trencar tòpics amb naturalitat. “Sembla que la música en valencià és un gènere i hi ha gent que ho pensa, però no ho és”, va afirmar. Va recordar la seua descoberta escolar —“una mestra ens va posar música en valencià i vaig dir ‘uau’”— i va reivindicar amb ambició el lloc de les noves generacions als cartells: “Volem ser cap de cartell; no volem ser la quota, volem el pastís també”. La creadora va remarcar que la seua aposta és indestriable de la identitat: “És per ser dona i cantar en valencià, dues coses que m’agraden i que reivindique”.
El debat va deixar un consens ampli: la necessitat d’enfortir els espais de difusió —especialment els públics—, de diversificar registres i d’evitar retrocessos que, segons Torrent, “ja s’insinuen quan alguns voldrien carregar-se productes de referència o reduir la presència del valencià”. Entre el públic, l’aplaudiment final va arribar amb el miniacústic de Joan Amèric, colofó d’una vesprada que va combinar memòria, crítica i esperança.
Les jornades continuaran la vespra del 9 d’Octubre a la sala 16 Toneladas de València, on —amb totes les entrades exhaurides— actuaran Àgueda Segrelles, Andreu Valor, Júlia, Pep Gimeno “Botifarra” i Malifeta, en el marc del programa “Espanya en llibertat. 50 anys”, que recorda les llibertats conquistades i el paper de la música en valencià en eixe camí col·lectiu.
6
