A l’agost els mitjans de comunicació locals, autonòmics i estatals s’han fet ressò d’un fet que ha indignat el moviment feminista del Camp de Morvedre: en el recinte taurí de les festes de Sagunt es podia veure un cartell de la penya festera ‘Un forat és un forat‘ on apareixia un toro penetrant a una dona i la frase ‘Pa una vesprada està bé’. La comunicació que es va fer des de la coordinadora feminista situava el tema des d’una visió del dret de les dones a gaudir de la sexualitat, al plaer i a decidir amb qui i com mantindre relacions, molt lluny de la grollera i denigrant imatge que, sota el pretext de la tradició i l’humor, campava a gust. El comunicat tenia un to de reflexió col·lectiva davant del fet que cap dels centenars de persones que l’havien vist haguera qüestionat el cartell, i no un to inquisitorial o punitivista. “Parlant de forats, deia, als nostres no tenen cabuda ni la dreta ni l’extrema dreta”, en clara al·lusió a les imatges que representants polítics d’un partit d’extrema dreta havien compartit amb membres de la penya lluint les samarretes amb el dibuix en qüestió. També, per descomptat, es denunciava el sexisme i es demana resposta institucional al voltant de les subvencions que poguera haver-hi per a les penyes.
A partir del comunicat de la coordinadora feminista la bèstia mediàtica es posà en marxa, i el que des de la coordinadora va ser un plantejament d’assenyalament amb intenció d’obrir debat i promoure canvis, va convertir-se en un linxament cap a la penya, titllant la imatge i el text del cartell de violació, d’agressió sexual, i a partir d’aquí tot un seguit de pronunciaments, esquinçament de vestidures, etc. que ha acabat amb una denúncia davant l’Observatori de la imatge de les Dones. En alguns dels molts articles escrits al respecte, s’asseverava que la imatge clarament representava una agressió sexual quan, no, una violació, i ens preguntàvem quina era la mirada que jutjava, perquè deduir de la disposició corporal de la dona en el cartell tals afirmacions, implica un judici moral respecte de la sexualitat femenina. Malgrat que, amb el context de la frase i el nom de la penya, ens semblava que de transfós si hi havia deshumanització i cosificació, però sobretot un imaginari sexual molt sexista i un llegat masclista del qual, malauradament, som partícips la majoria social.
La resposta institucional va tindre de clars i d’obscurs, ens consta que des de l’Àrea d’Igualtat de l’Ajuntament es va fer un informe tècnic per tal que es retirara la pancarta del recinte ferial, ja que resultava contrària als principis d’igualtat, dignitat i convivència ciutadana, i reproduïa estereotips sexuals, però eixa retirada que segons el dit informe es tractava d’una mesura legal, necessària i obligatòria al marc normatiu actual, no es va portar a terme per decisió política.
Hem sentit també, als mitjans de comunicació, que “des de l’ajuntament han creat una taula de treball amb la penya per assegurar que no es torne a utilitzar la imatge”. És en eixa línia que pensem que cal anar si el que volem són canvis socials i transformacions que ens permeten avançar en igualtat. Per això pensem que espais com el que pot obrir eixa taula de treball haurien de servir per a compartir reflexions sobre l’impacte que aquestes imatges i missatges tenen en la construcció social de les relacions sexe-afectives, sobretot a la infantesa que les veu i les normalitza, actualitzar la visió de la sexualitat i de les relacions de gènere, superar estereotips i visions sexistes on la dona sembla no té res a dir ni a decidir sobre la seua sexualitat.
Pensem que no es mitjançà el linxament i l’escarn públic que es promouen canvis. Fer recaure en un grup de persones, quinze anys després de començar a utilitzar eixe cartell, responsabilitats individuals de situacions que responen a causes estructurals no sembla operatiu ni transformador. Si el que volem és que no es faça servir la coartada de la tradició, hem de guanyar el terreny als polítics de l’extrema dreta que donen suport públicament a aquests missatges, convidant a la ciutadania i a les penyes a reflexionar, a construir una altra manera de viure l’humor a les festes. Un lloc de trobada, des de la paraula, que permeta posar en comú el que sentim les dones quan se’ns interpel·la amb eixes imatges i missatges, i com encaixen en la conjuntura de les violències sexuals que es produeixen massa sovint. El que desitgem és que els hòmens, les dones, la societat en conjunt, promoga canvis des del convenciment que eliminar el sexisme de la nostra quotidianitat és una oportunitat per a construir una societat més democràtica i igualitària. I ací guanyem totes i tots.
Rebeca Torada Máñez i Isabel Cercenado Calvo són membres de Feministes Sagunt
