Encara no és President -i ja ho veurem quan o si ho serà, després de les darreres declaracions de Vox– i Juanfran Pérez Llorca ja afronta les primeres protestes.
La primera serà precisament el dia en què s’ha de votar la seua investidura, el dijous 27 de novembre a les 10:30, quan l’Acord Social Valencià -la plataforma que agrupa associacions d’afectats i víctimes, CLER, moviments socials i sindicats- han convocat una concentració a la porta de les Corts amb el lema “No a les polítiques de mort. No a presidents imposats des de Madrid. Ni Llorca ni Mazón ni Feijóo”. La mobilització reclamarà la “recuperació de la sobirania per al poble valencià” i que siga la ciutadania que puga decidir qui és el pròxim President, i no “una reunió entre dos senyors que ni són valencians ni els ha votat ningú”, segons expliquen fonts de l’Acord Social. Per aquesta plataforma, Pérez Llorca no deixa de ser “fidel continuisme” de Mazón.
La segona convocatòria és el dissabte 29 de novembre -13 mesos exactes després de la dana- i porta com a lema “Per la reconstrucció social del país”. La marxa eixirà a les 17:30 de la plaça de l’Ajuntament de València.
Crítiques al Pla Endavant
Precisament, els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) han difós un dur comunicat on exigeixen “la retirada immediata” del Pla Endavant, al que defineixen com un “despropòsit”.
Entre les crítiques a la fulla de ruta de la reconstrucció de la Generalitat, elaborada per la consultora PwC per encàrrec del ja exvicepresident per a la Recuperació, Francisco José Gan Pampols, destaquen que “no va comptar amb una veritable participació ciutadana” i planteja actuacions basades “en les mateixes polítiques que han provocat la catàstrofe patida”.
Des del CLER denuncien també que el projecte prioritza els interessos d’empresaris i grans multinacionals, compromet la vida de les persones dels pobles afectats i condemna l’Horta Sud a una situació de col·lapse social i ambiental”, amb “propostes encaminades a l’ampliació del port de València, la promoció de negocis relacionats amb l’automoció, les indústries del plàstic, de la química, de la logística i fins i tot de tecnologia armamentística”, mentre es fa “en detriment d’altres infraestructures molt més necessàries i urgents per a la població com per exemple els centres educatius o sanitaris que, ara per ara, encara no se sap quan estaran en funcionament”.
