Estem totes en moltes lluites, totes importants, però cal treballar per a unir-les en el dia a dia per a aconseguir els objectius que totes reivindiquem i aquesta proposta no deixa de costat de les lluites fins desembre.
És rellevant al setembre continuar donant suport a les mobilitzacions o les propostes que les i els treballadors de l’educació plantejaran, i aquest ha de ser l’element al voltant del qual tots els col·lectius ens unim, plantejant accions de solidaritat de la resta de col·lectius. En solidaritat amb l’educació pública en lluita, per la defensa de tots els sectors públics. No als pressupostos del PP-Vox.
Al setembre davant les previsibles situacions climàtiques per l’escalfament de l’atmosfera i, ja que la temperatura de l’aigua registra rècords extrems, arribant a superar els 29 °C en zones com València, que puguin tornar a descarregar sobre el País Valencià una altra dana, cal continuar exigint la recuperació dels pobles que demanden els CLERS o lluitar contra la negativa de molts ajuntaments a recollir aquestes reivindicacions.
És important que, el mes d’octubre, davant el segon aniversari de la dana, es preparin activitats que continuïn denunciant la deixadesa criminal del Govern de la Generalitat i continuant amb l’exigència de Mazón a la presó i dimissió del Govern de Pérez Llorca.
La nostra proposta implica proposar per al mes de novembre una setmana de lluita (intensificant i ajuntant les lluites i les accions on existeixen els conflictes, per exemple: serveis públics, feminisme, LGTBIQ+, habitatge, antimilitarisme, Palestina, immigració, contra la llei mordassa, territori, etc.). Les concentracions haurien d’estar situades enfront dels ajuntaments, conselleries o en el Palau de la Generalitat.
En funció de com evolucionin les lluites i l’acceptació de la jornada de lluita, no hem de descartar la possibilitat de convocar una vaga general de dos dies revisables.
Les reivindicacions són dels col·lectius en lluita i totes ens comprometem a secundar-les i, lògicament, en el seu cas la vaga general ha de ser convocada pels sindicats i discutida en les seves assemblees i en el si de les organitzacions socials.
Som conscients de les eines repressives dels governs i, com hem dit, si la classe obrera i les classes populars no les assumeixen com a pròpies, estem abocats al fracàs; perquè no ocorri, hem de treballar braç a braç els sindicats combatius i les organitzacions socials, sense sectarismes ni protagonismes estèrils.
Estem presentant un marc de lluita per a les reivindicacions de la classe obrera i de les classes populars.
El que sí que volem és un canvi de model econòmic i social on es posin per davant les necessitats més bàsiques. Estem fartes que ens ofereixin les engrunes, volem el pa sencer.
Però aquesta tardor no és el final, ha de ser el principi d’un nou model de societat.
Carlos Rodríguez és membre de Lluita Internacionalista i Iaioflautes
