L’Associació Cívica El Camí al País Valencià ha organitzat una caminada circular pel tram del brancal del Palància, al Camp de Morvedre, aquest dissabte 27 de gener. La ruta començarà a la plaça de la Constitució d’Estivella, a les 9 hores, i continuarà fins al castell de Beselga, on s’esmorzarà. Després els participants pujaran al Garbí i baixaran fins a Albalat dels Tarongers. Finalment, tornaran a Estivella. És un recorregut exigent, indicat per a persones acostumades a la muntanya. El dinar serà al restaurant Bado d’aquest municipi. A la vesprada, es farà una visita a Estivella.
D’altra banda, l’endemà, diumenge 28 de gener, l’Associació Cultural La Corretjola de Nules (la Plana Baixa) ha organitzat la caminada a la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí, on es podrà gaudir d’un concert d’orgue a l’ermita. El preu de l’activitat és de 2 euros i inclou l’esmorzar, l’assegurança i la cinteta. L’eixida tindrà lloc a la plaça Major de Nules a les 8.30 hores. L’esmorzar es farà a l’ermita de Sant Antoni. La tornada a Nules està prevista a les 14 hores. La distància total és de 15 km i el trajecte és fàcil, indicat per a persones amb una mínima preparació física.
Les persones que desitgen fer alguna de les caminades poden consultar la fitxa i inscriure’s al formulari.
El Garbí
El Garbí, una muntanya de 601 metres d’altitud situada a la zona oriental de la Serra Calderona, constitueix un magnífic mirador del litoral, des de Benicàssim fins al cap de Sant Antoni.
La diversitat geològica, de roques i de sòls, i la disposició de barrancs, puntals i valls fan de la serra un paisatge de grans contrastos, inesgotable i sorprenent. A més, hi ha una gran diversitat botànica típicament mediterrània que varia en funció del tipus de sòl. Les espècies arbòries estan dominades pel pi blanc, que ha guanyat la partida a altres espècies autòctones com la sureda. Entre els arbustos destaquen el llentiscle, l’arboç, el coscoll, ginebre, la murta i el margalló, única espècie de palmera autòctona de la península Ibèrica. Hi existeixen també més de 175 espècies de plantes i herbes medicinals: romaní, camamil·la, timó, etc.
També hi viuen més de 140 espècies d’aus, tant reproductores com hivernants, entre les quals destaca l’àguila de panxa blanca. Pel que fa a la fauna terrestre, hi predomina el teixó o la geneta. L’esquirol, el rabosot i el javalí també hi són ben presents.
Des del mirador del Garbí es pot veure la mola de Segart, el golf de València i els tallats rogencs de la muntanya. En dies clars es pot veure el Parc Natural de l’Albufera i, de vegades, fins i tot les Illes Columbretes. A més de la vista, és un lloc ideal per gaudir d’una de les postes de sol més boniques del País Valencià.
La Muntanyeta de Sant Antoni, lloc del valencianisme
La Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí es va convertir fa més d’un segle en punt de pelegrinatge polític per al valencianisme. El 26 d’agost del 1920 s’hi va celebrar el primer aplec gràcies a l’empenta de Vicent Tomàs Martí (1890-1924). Nascut a Artana, també a la Plana Baixa, aquest literat va estudiar Medicina a Barcelona, on va despertar el seu interès pels moviments catalanistes. Tant va ser així que va ser nomenat delegat perpetu a València de la Unió Catalanista, un dels molts partits nacionalistes catalans de l’època que aspirava a una transversalitat mai no assolida.
La trobada es va anar repetint fins l’any 1923, atès que l’any següent Tomàs i Martí va morir amb només 34 anys (s’ha organitzat un homenatge en el centenari de la seua mort aquest dissabte) i l’aplec de Betxí ja no comptava amb el seu principal impulsor. Alhora, l’amenaça del règim de Miguel Primo de Rivera, imposat a través del colp d’Estat de setembre d’aquell any, atemoria uns valencianistes que defensaven un projecte polític ben antagònic al que aquell dictador havia establert per la força. I no només per les intencions descentralitzadores dels promotors de l’Aplec, sinó també perquè entre els seus objectius hi havia el de combatre el caciquisme rural que tant afectava aquelles comarques i que el primorriverisme protegia amb determinació. Tant era així que en l’Aplec del 1923, el quart consecutiu i l’últim de la primera etapa, es va llegir un «manifest als llauradors valencians» en què se’ls instava a protegir «la vostra pàtria natural, la vertadera Pàtria valenciana», i es feia una crida perquè els camperols s’alliberaren «de les nombroses sangoneres que fan impossible la nostra vida». El setmanari El Temps, a través de Violeta Tena, va reproduir íntegrament aquest manifest.
Tomàs i Martí també va tindre temps de convertir-se en un articulista de referència en publicacions periodístiques com ara Nostra Parla, Pàtria Nova o La Correspondencia de Valencia. El 1922 fins i tot va fundar un periòdic mensual, El Crit de la Muntanya, autodefinit com «fulla mensual valencianista agrària [sic]», conceptes que encaixen amb la biografia política d’aquest gran inspirador artanenc.
Ell mateix, en una d’aquestes trobades, va impulsar també la fundació de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes, amb la intenció d’absorbir el nacionalisme valencià en una mateixa entitat. Com apuntava Vicent Baydal a la revista Saó, aquella Lliga volia expandir el valencianisme en clau rural a través d’aquella convocatòria a Betxí i també mitjançant la implicació de personalitats d’aquestes localitats –metges, capellans, mestres– en la causa, que també havia de comptar amb una agenda lingüística desenvolupada, en aquest cas, per l’històric Carles Salvador.
El 12 de novembre del 2022 es va rememorar el primer Aplec Valencianista de la Muntanyeta de Sant Antoni, celebrat cent dos anys abans. La trobada va ser organitzada per l’Ajuntament de Betxí, Decidim i Acció Cultural del País Valencià.
![Notícia: Agermana’t a Diari La Veu: tria la destinació de part dels teus impostos [Vídeo]](https://www.diarilaveu.cat/app/themes/munduscms-news/dist/images/sites/27/icon-article.svg){kind=icon}
