L’Institut de les Dones (Instituto de las Mujeres) ha posat en marxa, a través de l’Advocacia de l’Estat, diverses accions legals contra empreses que publiciten serveis de gestació subrogada en webs i xarxes socials. Aquestes pràctiques, prohibides a l’estat espanyol segons la Llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció humana assistida, continuen operant impunement, a ciutats com Madrid, Barcelona o A Corunya. Amb un discurs eufemístic, es presenten com a assessories reproductives o serveis d’acompanyament a la maternitat, quan en realitat actuen com a intermediaris en lloguers de ventre encoberts.
I jo em pregunte, des del meu lloc de dona i feminista: el cos de la dona és un forn? Un forn on poses el pa a coure i al cap de nou mesos s’obri la porta i ix un nadó, a mida, al gust del consumidor? Pot sonar provocador, però és que la realitat ho és encara més. En el món de la gestació subrogada, el cos de les dones es converteix literalment en un mitjà de producció, en una incubadora amb potes, buidada de drets i de voluntat pròpia.
L’explotació reproductiva és una de les formes més invisibilitzades de violència patriarcal contemporània. Ens la volen presentar com un acte d’amor, de llibertat o fins i tot de solidaritat entre dones. Però el que hi ha darrere és una indústria global multimilionària que s’aprofita de la pobresa, la desigualtat i les necessitats de moltes dones, especialment al sud global, però també dins d’Europa. Parlar de lliure elecció en aquest context és una fal·làcia: quan la pobresa marca les opcions de vida, no hi ha llibertat real.
L’estat espanyol prohibeix la gestació subrogada, sí. Però al mateix temps, tolera la publicitat encoberta d’aquests serveis, permet que notaries i despatxos especialitzats tramiten reconeixements de filiació per via judicial o administrativa i mira cap a una altra banda mentre famílies amb recursos econòmics viatgen a l’estranger per comprar nadons “a la carta”. És una hipocresia legal i política que transforma el desig legítim de ser pare o mare en un dret mercantil, un privilegi reservat a les butxaques plenes.
El feminisme no pot guardar silenci davant aquest atac a la dignitat de les dones. No podem permetre que el mercat colonitze els nostres cossos fins al punt de convertir-nos en contenidors de criatures alienes. No som forns. No som mercaderia. No som serveis de reproducció assistida per encàrrec. Som persones, som dones, amb drets, amb històries, amb desitjos propis.
Denunciar la gestació subrogada no és una qüestió moral, és una qüestió de justícia social. I és també una qüestió de classe. Qui gesta? Qui compra? Qui cobra i qui calla? Els mateixos de sempre. Aquesta pràctica no fa sinó reproduir i aguditzar les jerarquies de gènere, de classe i fins i tot racials.
Cal valentia institucional per aplicar la llei i perseguir les empreses que mercadegen amb la maternitat. Però cal sobretot valentia política i feminista per obrir el debat públic, denunciar l’ofensiva neoliberal sobre els nostres cossos i defensar un model de societat on la vida no es compra ni es ven.
Perquè la maternitat no pot ser una transacció. Perquè els nostres cossos no són contenidors. Perquè la llibertat real només és possible amb drets, igualtat i dignitat.
Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
