Quan el Partit Popular i Vox van accedir al govern del País Valencià, moltes sabíem que res de bo en podia eixir. Les persones d’esquerres i compromeses amb la justícia social ja intuíem que començava una etapa fosca per a la societat valenciana, especialment per als sectors més vulnerables. El temps, malauradament, ens ha donat la raó.
Cada setmana assistim a una nova retallada, a una nova humiliació col·lectiva. La situació empitjora a passos agegantats, i el més preocupant és que gran part de la societat ho observa amb indiferència, com si fos inevitable. Però res no és inevitable: cada dret que ens arrabassen és una conquesta que costarà dècades recuperar.
Carlos Mazón ha decidit continuar agenollat davant Vox. El president ha tornat a estendre la catifa roja al partit d’ultradreta, compartint agenda, pactant reformes i assumint la seua retòrica excloent. L’última mostra és la proposta de reforma del reglament de les Corts Valencianes, impulsada conjuntament pel PP i Vox, que pretén eliminar les comissions d’Igualtat i Drets Humans, suprimir el llenguatge inclusiu i fins i tot diferenciar les persones migrants en les estadístiques públiques.
Aquestes mesures no són anecdòtiques: formen part d’una estratègia calculada per desmantellar, pas a pas, les estructures institucionals que garantien la igualtat i la convivència. L’objectiu és clar: esborrar la perspectiva de gènere, invisibilitzar el col·lectiu LGTBI, criminalitzar la diversitat i reescriure el relat polític des d’una mirada reaccionària i patriarcal.
El País Valencià està immers en un procés d’involució social i democràtica. I no és només una qüestió ideològica: és una qüestió de drets humans. Quan s’elimina una comissió d’igualtat, s’està negant el dret de les dones a viure lliures de violència. Quan es prohibeix el llenguatge inclusiu, s’està invisibilitzant més de la meitat de la població. Quan es discrimina la població migrant, s’està trencant el principi d’igualtat davant la llei.
Com a dona, com a feminista i com a ciutadana valenciana, visc aquesta etapa amb una sensació creixent d’angoixa i indignació. Em preocupa el silenci, la resignació, la normalització del discurs d’odi. El futur és negre, un futur on les conquestes socials aconseguides a base de dècades de lluita s’esvaeixen davant la complicitat d’un govern que diu defensar “la llibertat” mentre la restringeix cada dia més.
És hora de reaccionar. No podem permetre que ens facen retrocedir quaranta anys. Els drets no es negocien, es defensen. El feminisme no és un luxe, és una necessitat democràtica. I les dones, com tantes altres vegades en la història, no farem ni un pas enrere.
Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
