Ahir divendres el Tribunal Superior de Justícia va aplicar la doctrina del Tribunal Constitucional i va sentenciar que els alumnes poden no examinar-se en valencià si així ho desitgen. La sentència arriba després d’un recurs d’un estudiant de Formació Professional que es volia examinar en castellà, i entre els arguments que motiven la decisió hi ha que la matèria sobre la qual s’havia d’examinar el denunciant no era lingüística.
Encara més: el TSJ es cobreix les esquenes recordant que aquesta decisió és «bidireccional» i que, per tant, els alumnes que es vulguen examinar en valencià ho podran fer. Ara caldrà preguntar-se si els qui han de permetre que fer els exàmens en valencià siga possible ho faran, perquè hi ha proves excessives que aquesta oportunitat no sempre es garanteix.
Però anem una mica més enllà. Al rerefons d’aquesta sentència no només hi ha la doctrina del TC. Hi ha també la doctrina d’un relat, el de la «llibertat educativa», que ve a dir la llibertat per a no estudiar o examinar-se en valencià és plena i que aquesta llibertat és inversament proporcional si algú vol prescindir del castellà en els seus estudis.
Una vegada més, els jutges entren a incidir en matèria educativa per a decidir allò que ha de decidir la comunitat docent. No cal ser un gran especialista per a saber que els exàmens formen part del procés educatiu i que els professionals responsables imparteixen aquestes proves també en valencià perquè és un mecanisme imprescindible per perfeccionar el coneixement lingüístic.
El coneixement lingüístic, a més, és un mandat estatutari recollit a través de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de 1983 que, amb aquesta nova sentència, quedarà en una situació encara més precària. Però al remat el relat que ha fet forat és el de la «llibertat» de triar, que no fa sinó perjudicar la llengua minoritzada per, precisament, donar l’opció de no estudiar-la.
On queda el principi d’igualtat i no discriminació respecte a l’ensenyament en i del valencià? De nou un estat espanyol i un poder judicial en contra de a igualtat lingüística del valencià davant el castellà. Sense igualtat d’oportunitats per al valencià per a ser una llengua en clau nacional, estatal i normal, com la resta de llengües europees, no hi ha llibertat. Hi ha, de nou, discriminació als valencianoparlants.
