L’exvicepresidenta, exconsellera i exportaveu del Consell del Botànic, Mónica Oltra, ha afirmat que “estan posant a prova la nostra resistència al dolor alié, estan mesurant la nostra indolència, perquè després vindran a per nosaltres, que ningú ho dubte“. “Quan van entrar a Auschwitz podien tindre l’excusa que ningú sabia el que estava passant. Tanmateix, això està passant davant els nostres ulls. Tenim les imatges cada dia. Com és possible?”, s’ha preguntat.
Oltra ha defensat que “cal reconstruir el paràmetre moral de la fraternitat“, ja que “ara mateix el discurs feixista ja és hegemònic”. En aquest sentit, ha indicat que la fraternitat “és l’element clau per a sobreviure com a espècie”.
Així ho ha manifestat en la conferència “L’alternativa per a l’esquerra en l’era Trump“, en el marc de les Jornades d’Estiu organitzades per la Unificació Comunista d’Espanya (UCE), que ha tingut lloc a l’Hotel Senator Parc Central de València.
“Immersió feixista”
“Vivim una immersió feixista i, de vegades, no te n’adones fins que et pares i analitzes i uneixes els punts del que acabes de sentir, del que acabes de viure, i dius, efectivament, estem en immersió feixista”, ha assenyalat.
En aquesta línia, ha apuntat que “el primer que cal analitzar és quins paral·lelismes hi ha amb els anys 30 del segle XX i ara”: “Paral·lelismes discursius, moltíssims. Paral·lelismes econòmics, moltíssims. Però també hi ha elements que, òbviament, llavors no existien, com són els elements d’acceleració de la història i el menyspreu de la cultura”. “En els anys 30 del segle XX molta gent tenia clar que no havia pogut formar-se o que no sabia llegir i escriure, i que els seus fills o els seus nets havien de saber llegir i escriure per a no ser tiranitzats pels oligarques, per a entendre el que significava l’opressió i poder alliberar-se’n, perquè la cultura era alliberadora”, ha subratllat.
Per això, ha lamentat que ara “les classes populars que haurien de tindre en la cultura una eina d’alliberament, perquè ho és, la menyspreen”. “A més, hi ha elements de validació, ja que tens una informació ingent amb la qual et pots ajudar”, ha ressaltat. Abans “no hi havia validació de l’estupidesa”, i ara “trobes validacions de gent que fins i tot té carrera”, ha afegit.
“Per això no entenc l’obsessió que tenen alguns per posar títols. Vull dir, el meu pare no va tindre un títol mai i hauria sigut més bon governant que la meitat dels que tenim ara mateix”, ha asseverat.
“Què està fent l’esquerra?”
En aquest punt, l’exvicepresidenta de la Generalitat s’ha preguntat “què està fent l’esquerra en aquest panorama”, i ha assenyalat que des de fa tres anys viu la història com a ciutadana i el que veu la “preocupa”. “Si l’esquerra pensa, i l’esquerra partidista ho pensa, que fent un vídeo de TikTok ja té la jornada completa, ho tenim malament”, ha remarcat.
A parer seu, “el primer que han de fer les esquerres és reconstruir un paradigma moral universal”. “La meua bandera no pot ser una altra que la vida i la dignitat d’un altre ésser humà. Perquè hem de tornar a les paraules compassió, misericòrdia, empatia. Perquè si jo no puc tindre compassió, què m’uneix a mi a l’espècie humana?”, ha destacat.
Així mateix, ha lamentat que “com més cruel i despietat és l’atac a l’adversari, més likes té”, i ha criticat que això “l’esquerra també ho està practicant, o la pseudoesquerra”.
I ha explicat: “Llavors, quan tu estàs triturant un altre ésser humà i estàs assumint els paràmetres morals de la llei de la selva, del neoliberalisme, que el més fort és el més cruel, el que més crida i el que més acovardeix l’altre, si tu, això, des de l’esquerra, estàs practicant-ho, qui eres? Perquè si fem com ells, som ells”. “Com engegarem projectes d’esquerra si no som capaces d’entendre, viure i defensar la fraternitat?”, s’ha qüestionat Oltra.
Oltra ha denunciat que “l’individualisme s’ha instal·lat fins a tal punt que no som capaços de veure el que fem respecte del que critiquem”.
“Fins ara l’esquerra ens hem dedicat, jo també, quan era vicepresidenta, a posar mínims. Quan tu poses uns mínims del que ha de tindre la gent, la dreta et diu, però és que això és insostenible. Efectivament, a la dreta cal dir-li, efectivament, és insostenible, perquè tu tens massa”, ha subratllat.
L’exconsellera ha defensat que “ja no es poden posar més pal·liatius perquè ja no dona”. “La socialdemocràcia va morir. Veurem com fem la revolució”, ha remarcat.
Resposta solidària després de la dana
Oltra ha afirmat que la resposta solidària després de la dana del 29 d’octubre del 2024 “va ser el més bell que va passar”: “Gent jove organitzant-se per a anar a traure fang, per a anar a ajudar la gent, això va ser molt bell”.
Per a l’exvicepresidenta, la dana “és l’exemple perfecte de com la gent es mobilitza davant el sofriment humà”. “Quin és el repte? Aconseguir que això tinga una estructura permanent. Aquest és el repte”, ha indicat.
“Tinc la impressió que estem en negació perquè això no torne a passar i això passarà, i passarà cada vegada més sovint”, ha assenyalat, alhora que ha recalcat que “cal fer política que assegure la supervivència col·lectiva”.
I ha afegit: “Quanta gent es va ofegar en plantes baixes per no tindre eixida a una escala per a poder pujar? Perquè això és el que cal evitar. I d’això és del que s’hauria d’estar parlant i no de deixar-ho tot una altra vegada com està. Fins quan? Perquè la següent no sembla que haja de ser d’ací 50 a anys”.
