Comencem recordant alguns fets recents. El mes de juliol han estat renovades dotze vocals de la Junta Rectora del Patronat del Misteri d’Elx. La notícia: de les dotze persones proposades per l’Ajuntament, la Generalitat Valenciana (ambdós governades per PP-Vox), i el Bisbat catòlic d’Oriola, només dos han estat dones. L’any passat, davant la sol·licitud que les xiquetes pogueren entrar a l’Escolania, la Junta Rectora acordà per 18 vots en contra, 10 a favor i 3 abstencions, que les xiquetes no pogueren entrar a l’Escolania. I de la incorporació de dones com a cantores de la Festa, ni parlar-ne. Així i tot, diuen les autoritats (totes elles masculines), que la participació de les dones en la festa està garantida. Són ells els qui determinen què poden i què no poden fer les dones? O ho decidim entre totes? Si el Misteri d’Elx és un patrimoni de tot el poble elxà, i ho és, decidirem entre totes, no? Fins i tot, les de Carrús.
Històricament, les dones hem estat excloses de tot allò que es fa fora de la llar: educació, política, economia, art, cultura… Cada vegada que les feministes hem denunciat una situació de discriminació de les dones pel fet de ser dones, els sostenidors del patriarcat han bregat tot el que han pogut per mantenir-ne la discriminació. A les festes populars també es reprodueixen les desigualtats de gènere i la resistència al canvi. Al País Valencià ho hem vist a les muixerangues d’Algemesí, a la festivitat de Moros i Cristians d’Alcoi, a la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt i, també, ho veiem al Misteri d’Elx, un drama sacro-líric d’origen medieval representat ininterrompudament des de l’Edat Mitjana (excepte durant el cop d’estat franquista i la Guerra Civil), motiu pel qual fou declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2001.
Què diuen els sostenidors del patriarcat per a mantenir la tradicional discriminació per raons de gènere? En el cas del Misteri, diuen que no es poden fer canvis perquè es podria perdre el patrimoni atorgat per la UNESCO, que les veus de xiquets i xiquetes no són iguals, que cal mantenir la tradició per a conservar-ne l’autenticitat, que les dones facen un altre Misteri alternatiu, però que l’autèntic no es toque. Tots aquests arguments han estat contestats amb una relació dels canvis fets al llarg del temps, amb demostracions que les veus blanques són totes blanques, amb la necessària evolució i adaptació als temps per a sobreviure…
A hores d’ara cap argument justifica la discriminació. Com diu la meua amiga Clara, el que no entén aquesta gent és que la participació de les xiquetes en la representació del Misteri no és simplement una qüestió d’opinions enfrontades. No estem debatent si és més autèntica una manera d’interpretar l’obra o una altra. Parlem de no-discriminació, parlem des de l’àmbit dels drets i no de les preferències personals. I en aquest sentit, el passat 4 d’agost, vaig enviar un escrit al Patronat del Misteri, mitjançant el formulari de contacte de la web del Misteri d’Elx, denunciant la discriminació per raó de gènere que exclou les dones i les xiquetes de la representació de la Festa.
En aquest escrit exposava que la llei 13/2005, del Misteri d’Elx declara la Festa com una senya d’identitat i patrimoni del poble elxà i de tot el poble valencià, alhora que exclou les dones i les xiquetes de la preparació i de la posada en escena del Misteri d’Elx. I encara que aquesta pràctica té el seu origen en el teatre religiós medieval, la societat valenciana i la legislació actual es fonamenta en els principis d’igualtat i no discriminació reconeguts per la normativa vigent. Exposava també que per l’experiència, sabem que l’evolució de les tradicions culturals és compatible amb la seua conservació, i que l’obertura a la participació de xiquetes i dones no suposa una pèrdua del valor patrimonial, sinó més aïna un enriquiment coherent amb els valors actuals. Finalment, recordava al Patronat que segons la jurisprudència constitucional, els poders públics tenen l’obligació d’actuar contra la discriminació per qualsevol motiu i, per tant, tenen el deure de remoure tots els obstacles que impedisquen o dificulten la participació de les dones i les xiquetes en la Festa. Per aquestes raons, vaig demanar al Patronat que iniciara els tràmits per a l’obertura d’un procés de reconeixement sobre la participació de dones i xiquetes en la representació del Misteri d’Elx; que promoguera, al si dels òrgans competents i, especialment, de la Junta rectora del Patronat del Misteri d’Elx, la revisió dels criteris actuals de participació, d’acord amb els principis d’igualtat i no discriminació; i, que m’informara de les actuacions que duguen a terme en relació amb aquesta qüestió. Fins ara, no he tingut cap resposta. Ni tan sols un missatge per a comunicar-me que han rebut la meua petició.
Àngels Varó Peral és integrant de l’Assemblea 8M d’Elx.
