Després de la riuada del 1957, el govern franquista del moment no només no va enviar l’ajuda promesa i teòricament aprovada pel Consell de Ministres, sinó que, a més, també va desaparèixer la recaptació d’una campanya de solidaritat impulsada per la ràdio. I al 2024, la història es repeteix. No només podem detectar la indiferència del govern espanyol a l’hora d’enviar recursos a l’emergència i la reconstrucció, sinó que també reapareix el vell vici de l’extrema dreta de robar tot allò que pot.
L’escàndol que ha esclatat a Revuelta, l’organització juvenil vinculada a Vox -tota la seua cúpula treballa al partit- per la desaparició dels fons que recollien per ajudar les víctimes de la dana és majúscul. Primer de tot, pel fet en si mateix d’aprofitar la bona voluntat de la gent -i s’entén que actualment és la seua gent l’estafada- que vol ajudar per tal de pagar-se viatges o vehicles.
Seguint pels motius que han portat a destapar el presumpte furt. Com demostren els àudios que s’han publicat, més enllà de les baralles internes dins l’organització per la infiltració de la secta El Yunque al seu interior, és la por de ser descoberts el que motiva que part de la direcció de Revuelta denuncie els fets.
I finalment, pel fet que des de Revuelta i els seus canals de desinformació afins va acusar-se altres ONG i col·lectius de lucrar-se amb les donacions solidàries. En un principi de transposició de manual (del manual de Goebbels, s’entén), l’extrema dreta acusava els altres del que ells mateixos estaven fent. Des de Revuelta van intentar fins i tot apropiar-se del lema anarquista “sols el poble salva el poble”, presentant-se com ciutadans desinteressats que només volien salvar la gent comuna -sempre que fora espanyola, òbviament- davant la inoperància i corrupció dels polítics. I gràcies a la seua capacitat comunicativa i l’emblanquiment de la majoria de grans mitjans de comunicació gairebé ho aconsegueixen.
En realitat, la gent de les zones afectades per la dana i també els voluntaris i voluntàries que van estar mesos ajudant en l’emergència primer i en la reconstrucció després saben que el paper de l’extrema dreta sobre el terreny ha estat sempre escàs i subjugat a les necessitats propagandístiques. És per això que malgrat tots els seus esforços de desinformació, el relat que ha mobilitzat i que ha calat ha estat el de la responsabilitat política i negligència de Mazón i el seu Consell. Perquè hi ha veritats que ni tota la propaganda del món pot ocultar.
Sempre que es descobreix un escàndol d’ajudes solidàries desviades es corre el risc que s’incremente la desconfiança ciutadana cap a aquestes campanyes. En aquest cas, cal remarcar que les crides de solidaritat han funcionat perfectament. Els moviments socials, veïnals, ONG, brigades i sindicats que s’han mobilitzat i han demanat donacions per fer front a la catàstrofe han funcionat com un rellotge, superant sovint en eficàcia a les mateixes administracions i aconseguint fer arribar ajuda directa i immediata als afectats. Si aquesta crisi ha demostrat alguna cosa és la capacitat de mobilització i autoorganització del poble valencià i que “sols el poble salva el poble” és molt més que un lema que puga ser apropiat pel primer oportunista que passe.
I, l’actual escàndol no ha de fer desconfiar d’aquestes iniciatives, sinó de l’extrema dreta en totes les seues versions, que un cop més ha demostrat que, sempre que puga, clavarà la mà a la caixa. Tant si governa -només cal recordar ací la gestió de València Activa pels regidors de Vox al Cap i Casal- com si apel·la a la bona fe de la gent, siga el 1957 o el 2024.
2
