La setmana passada el Tribunal Suprem va tombar el recurs que l’Ajuntament d’Alacant va interposar contra la instal·lació d’una infraestructura de macrodipòsits de combustible al Port d’Alacant. Aquesta decisió, tot i que no inesperada, ha posat en alerta els grups ecologistes, que desprenen diverses sospites sobre un procés que podria acabar amb diverses naus gestionant milers de tones de combustible a pocs metres de la zona urbana de la ciutat.
L’Ajuntament, governat pel PP en minoria, s’ha manifestat contra aquesta instal·lació i va interposar un recurs que, segons les entitats ecologistes, era feble i sense fonament. El permís es va començar a tramitar al 2018 i es va concedir al 2019 per part de l’Autoritat Portuària d’Alacant, que depèn del Ministeri de Transports que dirigeix Óscar Puente. És per això que des de la Plataforma per un Port Sostenible, integrada per diverses entitats, assenyalen aquesta institució com la principal responsable.
L’Ajuntament
Però l’Ajuntament, tot i haver-se posicionat públicament en contra, també es veu assenyalat. Carlos Arribas, membre d’Ecologistes en Acció, una de les entitats que integren la plataforma esmentada, explica que el recurs de l’Ajuntament d’Alacant va ser «molt fluix» pel fet que «no introduïa tots els fonaments de dret possibles». Arribas es refereix a fets com ara la curta distància que hi hauria des del port fins a la ciutat, que faria impossible la instal·lació si s’aplica la Llei valenciana de qualitat ambiental que va modificar el Botànic, la qual «impedia la construcció de dipòsits de carburant al Port si estan a menys de 1.500 metres dels habitatges». És el cas del Port d’Alacant, que no és industrial, sinó urbà, i se situa tot just davant dels barris de Sant Gabriel i d’Aiguamarga, al litoral sud de la ciutat.
«La impressió que tenim és que l’Ajuntament no ha donat tots els arguments que podia en el recurs de cassació i ha fet una miqueta de teatre per a oposar-se», diu Arribas. Hi coincideix José Manuel Santamaría, portaveu de la plataforma Per un Port Sostenbile i de l’Associació de Veïns Gran Via Sud, que apunta que el Suprem ha tombat el recurs per un problema «més de forma que de fons», ja que «els recursos de cassació són molt complexos, el Suprem és molt exigent en la presentació, imposa uns filtres molt seriosos i l’Ajuntament d’Alacant no ha estat a l’altura».
El Tribunal Superior de Justícia
Tant Arribas com Santamaría, això sí, critiquen la sentència del TSJ, prèvia a la decisió del Suprem, que va concedir la llicència de la instal·lació per silenci administratiu «quan les directives europees i la jurisprudència impedeixen un equipament d’aquest tipus», diu Santamaría. Ell mateix recorda també que al 1995 ja es va fixar, per un acord interinstitucional, que aquest tipus d’instal·lacions no es podien construir a Alacant després d’anys amb els dipòsits de Campsa ubicats en aquesta zona fins que se’n va canviar la localització. «Fa cinc anys van donar la llicència a un projecte encara més perillós que les instal·lacions de fa trenta anys», diu Santamaría.
Els veïns temen que la construcció d’aquest macrodipòsit puga provocar una explosió, incendis o vessaments. «Seria una gran hipoteca per a la ciutat que no vol ningú», lamenta Arribas.
Qui està al darrere?
Aquesta és la gran pregunta que es fan els veïns i els ecologistes i que ningú no és capaç de respondre. Santamaría sospita que l’Ajuntament podria jugar al joc de donar una imatge pública transmetent oposició al projecte mentre no fa res per impedir-lo. L’episodi esmentat del recurs tombat alimenta aquesta tesi, segons els ecologistes; com també el fet que l’alcalde, Luis Barcala, del PP, és conseller de l’Autoritat Portuària «i mai no s’ha oposat formalment a aquest projecte dins de l’òrgan». L’alcalde, mentrestant, ha assegurat que lluitarà contra aquesta instal·lació per totes les vies possibles i ha arribat a plantejar el pagament d’una indemnització a l’empresa concessionària, XC Business SL.
Curiosament, aquesta companyia està domiciliada a Xàtiva (Costera) i al registre no consten beneficis, treballadors ni pràcticament activitat, fet pel qual els ecologistes la defineixen com «una empresa pantalla» que, a més, no figurava en el seu moment en el registre de petrolieres i no tenia permís per a operar en aquest mercat, segons detalla Arribas. El volum de negoci que mouria aquesta companyia seria massa gran com perquè a dia de hui no siga una entitat mercantil visible ni reconeguda.
Sí que és reconeguda l’empresa Terminales Marítimas del Sureste, una de les que més volum de negoci mou al Port d’Alacant i qui ha concedit a la companyia anterior el moll comercial perquè puga operar, convertint-lo en moll industrial. «Aquest canvi suposa una gran perillositat per la contaminació, per possibles vessaments, per la possibilitat de provocar una explosió que seria devastadora o per incendis, i per tant no s’entén que en un port com el d’Alacant, que és urbà i no industrial, es contemple una instal·lació d’aquestes característiques». Menys encara quan, com recorda Santamaría, l’Autoritat Portuària defensa des de fa anys convertir la infraestructura marítima en un port verd i sostenible adreçat, també, a garantir l’arribada de turistes i a acollir esdeveniments socials i culturals. «Com es pot combinar tot això?», es pregunta aquest representant veïnal.
Recurs
Però els ecologistes no es donen per vençuts. Segons informa Santamaría, tenen previst presentar un recurs per revisió d’ofici per a nul·litat de concessió davant el Tribunal Superior de Justícia. La interposició no està relacionada amb la causa que s’ha recorregut al Suprem, ja que aquesta última tractava sobre la llicència ambiental d’àmbit municipal i el futur recurs atacarà la concessió feta des de l’Autoritat Portuària, que pertany a l’àmbit estatal.
En aquest sentit, segons la plataforma Per un Port Sostenible, des de la direcció del Port s’haurien comès diverses irregularitats. «Hi ha un contracte fraccionat que esquiva els controls, es fa la concessió atemptant contra la legislació espanyola i contra les directives europees, no s’ha fet una declaració d’impacte ambiental i l’empresa beneficiària no té cap solvència acreditada, fet que burla els requisits de la legislació d’hidrocarburs», diu Santamaría, que també recorda els aspectes de seguretat com ara el fet que el Port d’Alacant no disposa de parc de bombers, mancança que resultaria del tot perillosa si es construïra la instal·lació.
Mentre el recurs arriba, el Port es prepara per a acollir una activitat que els ecologistes volen impedir i contra la qual l’Ajuntament s’ha posicionat, si bé no amb la contundència que demanaven els veïns i que exigeixen els tribunals.
