El 2024 es planteja complicat en el camp mediambiental. El principal risc escapa molt més enllà de les nostres fronteres, però açò no eludeix que l’impacte de l’escalfament global al nostre territori serà enorme. Després d’un 2023 que ha estat el segon més càlid de la història –soles superat, i per molt poc, pel 2022-, les previsions per a l’any entrant no són gens millors, amb una primera setmana de l’any extraordinàriament càlida per l’època, encara que ens els darrers dies el termòmetre haja baixat sensiblement. El canvi de temperatura té afeccions en nombrosos aspectes de la vida quotidiana –com els incendis forestals que s’han estès fora del seu calendari tradicional-, encara que és en l’agricultura on més es nota, amb una producció d’aliments cada volta més inestable.
Tampoc ajuda la insistent sequera que estem patint –el 2023 ha plogut un 33% menys que la mitjana dels darrers anys. On més s’està notant és al sud del país, amb els embassaments de la conca de Segura a un 19,1% de la seua capacitat, la segons conca amb menys reserves, soles superada per les internes de Catalunya i pitjor encara que les andaluses. A diferència d’aquests altres dos territoris, però, el govern valencià no ha pres mesures serioses per afrontar el problema. A la conca de Xúquer –amb els embassaments a un 46% de la seua capacitat- la situació és un poc més relaxada, encara que tampoc siga òptima.
I si la climatologia no ajuda a garantir la seguretat alimentària, tampoc ho fan les polítiques relacionades amb l’agricultura. L’any passat es van perdre 2.000 hectàrees de terres de cultiu al País Valencià. Aquesta és una tendència que ja fa anys que s’arrossega i que té múltiples factors, però que en to cas, no pareix que hi haja cap administració amb voluntat o ferramentes per a revertir-la.
Entre les mesures polítiques que més amenacen el medi ambient es troba l’autorització per a l’ampliació del Port de València. Malgrat que el procediment es troba recorregut judicialment i que encara no està gens clar que es faça, la construcció de la nova infraestructura implicaria un empitjorament de la qualitat de l’aire a la ciutat de València, increment del trànsit motoritzat, danys a la fauna marina i les aus i, també, un risc de mort per a l’Albufera.
De fet, l’erosió de les dunes del Saler que ja està provocant el dic nord van ser corregides el passat estiu –amb un cost de 28 milions d’euros- però a finals d’any ja pràcticament s’havien perdut tots els guanys.
També ens afectarà, encara que no siguen decisions estrictament valencianes, la renovació de l’herbicida glifosat per uns altres deu anys dins la UE i l’exclusió de les macrogranges de boví de la Directiva europea d’Emissions Industrials.
Llums i ombres en mobilitat
El resum del 2023 en mobilitat està marcat pels canvis imposats pels nous governs municipals sorgits de les eleccions del 28 de maig en ciutats com Alacant, Elx o València. El descafeïnament de les Zones de Baixes Emissions, el retorn dels cotxes als centres de les ciutats o, fins i tot, el desmantellament de carrils bici ja construïts suposen enormes passes enrere, però sobretot una pauta del que serà aquesta legislatura en aquest camp.
En l’àmbit supramunicipal, el continuat i mai revertit deteriorament del servei de Rodalies es compagina amb l’ampliació o construcció de noves carreteres, com pot ser el «by pass» de València o la CV-60 a la Safor, que indiquen un continuisme en matèria de mobilitat totalment incompatible amb la reducció d’emissions.
Però tot i aquestes polítiques, la resposta de la ciutadania ha estat reforçar el transport públic, amb rècords d’usuaris, tant de Metrovalencia com l’EMT, que han superat, cadascuna, els 100 milions de passatgers durant el 2023. Amb creixements del 40 i el 8% respectivament. Aquests increments han vingut ajudats, també, per mesures que s’han mostrat molt eficaces, com els descomptes en el bitllets, i que el 2024 es podrien revertir, o algunes xicotetes millores com l’ampliació del TRAM de Dénia fins a Gata de Gorgos.
Avenços en energia
De nou, les bones notícies provenen de la implicació ciutadana. El boom de l’autoconsum de les energies renovables dels darrers anys s’ha mantingut durant el 2023, i a finals de l’any, l’Ivace ja acumulava 143 sol·licituds d’instal·lacions de producció col·lectiva per a comunitats energètiques, una alternativa a l’alça malgrat els problemes legislatius i els entrebancs de les grans companyies. En conjunt, la potència instal·lada en autoconsum al País Valencià ja supera abastament els 600 megawatts i per al 2025 es podria arribar als mil megawatts que inicialment es preveien per al 2030.
La transició energètica, però, també té les seues ombres, com la instal·lació massiva de megaparcs solars en terres de cultiu i que amenaça no poques zones rurals de l’interior del país, on s’estan produint protestes importants.
També agredolços han estat els acords del COP28 celebrat a Dubai, on per primera volta s’ha mencionat la necessitat «d’allunyar-se dels combustibles fòssils», però sense cap petició expressa a un abandonament definitiu.
Seguint en l’escala internacional, la Llei Europea de Restauració de la Natura o el Tractat Global dels Oceans serien també passes en la bona direcció, així com, a nivell estatal, la Llei de Benestar Animal o els nous Pressupostos Generals, on fins a un terç dels recursos estan vinculats a la transició ecològica.
