Jordi Vizcaino, formador financer i col·laborador habitual en temes d’intel·ligència financera, ha analitzat recentment en el pòdcast de Diari La Veu l’impacte de les ajudes derivades de la DANA. En la conversa, va abordar qüestions relacionades amb la distribució i l’efectivitat d’aquestes ajudes, així com la necessitat de repensar les polítiques econòmiques davant desastres naturals.
Vizcaino va posar èmfasi en la falta de proporcionalitat i sentit de moltes ajudes. Per exemple, va criticar els 60.000 euros assignats per la destrucció total d’un habitatge: «És una ajuda insuficient, especialment per a jubilats que no poden assumir hipoteques per a reconstruir sa casa». A més, va denunciar l’escassa utilitat dels 5.000 euros destinats als autònoms afectats: «Per tornar a obrir un negoci, aquesta quantitat és pràcticament simbòlica».
El cas d’Ángel Gaitán
Un dels casos més comentats va ser el del mecànic Ángel Gaitán, conegut per la seua presència a TikTok, qui va rebre grans donacions per ajudar les víctimes. Gaitán es va trobar amb problemes fiscals perquè les donacions van ser comptabilitzades com a ingressos empresarials, generant càrregues tributàries imprevistes. Vizcaino va criticar aquesta situació i va apuntar que amb un millor assessorament fiscal s’hauria pogut evitar: «Amb una fundació o tractant els diners com a anticipats, hauria estat possible canalitzar aquestes ajudes sense generar impostos innecessaris». El cas exemplifica la importància de la formació financera per a gestionar situacions extraordinàries.
Ajudes fiscals i deduccions: un brindis al sol?
Vizcaino també va analitzar les deduccions fiscals com a eina d’ajuda, i va destacar-ne les limitacions: «Aquestes mesures no beneficien les persones amb menys recursos, que solen ser les més necessitades». Va assenyalar com les excepcions fiscals, com l’exempció de l’IBI o l’IAE, «acaben beneficiant grans empreses o propietaris, deixant fora molts autònoms que treballen en locals de lloguer».
Una proposta de canvi: «solidarisme econòmic»
Més enllà de la crítica, Vizcaino va proposar un nou model econòmic que anomena «solidarisme econòmic», un enfocament que combine els valors del capitalisme amb la justícia social: «És necessari repensar el sistema per a oferir una alternativa inclusiva i realista davant dels reptes que vivim». Segons ell, aquest model podria ajudar a construir una economia més robusta i solidària.
Un exemple d’esperança
Vizcaino va concloure destacant la solidaritat de la societat civil durant la DANA, especialment la implicació dels més joves: «Ha estat inspirador veure com la joventut i la ciutadania han pres les regnes en un moment de caos. És una lliçó que ens recorda el valor de la solidaritat comunitària». Tot i els reptes, es va mostrar optimista sobre la capacitat de reconstrucció del País Valencià amb l’ajuda conjunta de les institucions i el poble.
