Estem a les portes d’un nou hivern i, encara que per a la majoria de la població açò no supose gaires problemes més enllà de fer el pertinent canvi d’armari, per als jornalers que es refugien a l’antiga fàbrica de llet del barri valencià de Benimaclet, conegut com la Garrofera, no és auguri de cap bona perspectiva.
No en va, en la seua memòria encara està fresc el record del seu company Martín F, de 57 anys, que l’hivern passat va morir per causes que haurien estat perfectament evitables tenint soles una residència digna on resguardar-se del fred.
Gairebé un any després la situació no ha millorat gaire, a pesar dels esforços fets per entitats solidàries com el Grup de Suport a la Garrofera, l’associació veïnal de Benimaclet, València és Refugi i Ghanian Culture. A més, òbviament, dels mateixos afectats, que es van mobilitzar per tal de forçar les administracions a trobar una solució a l’infrahabitatge al qual es veien abocats, en la majoria dels casos a causa del que s’anomena «racisme immobiliari». Aquests jornalers –majoritàriament d’origen ghanès- no tenen problemes econòmics per fer front a un lloguer, però tal com denuncien les entitats implicades «el seu color de la pell pràcticament els impossibilita accedir a un habitatge i els obliga a viure en condicions infrahumanes». Ara es veuen obligats a tornar a les mobilitzacions –hi ha prevista una convocatòria pel 6 d’octubre- per tal que l’Ajuntament de València assumisca les els compromisos donats.
El març passat es va aconseguir una fita històrica: la declaració de «l’emergència habitacional» –una figura contemplada en la llei valenciana de l’habitatge- per als habitants de la Garrofera per tal que pogueren accedir als pisos protegits de l’EVHa [Entitat Valenciana de l’Habitatge] amb caràcter d’urgència.
Amb les eleccions i el canvi de govern, però, la situació ha tornat a paralitzar-se. Si bé l’Ajuntament de València ha mantingut en peu el lloguer social de dos pisos per a sis persones en total, l’actual regidora d’assumptes socials, Marta Torrado, encara no ha signat la declaració d’emergència habitacional, requisit imprescindible per a poder accedir a les cases de l’EVHa.
Tant els afectats com els grups de suport denuncien la negativa de Torrado a reunir-se amb ells per tal de trobar una solució. La primera proposta de trobada havia de ser dimarts, però la regidora no va comparèixer i ni tan sols ha respost als correus demanant explicacions. Des del grup de suport expliquen que continuen les gestions per tal d’aconseguir una reunió, però tampoc descarten mobilitzacions urgents per tal de pressionar el consistori.
Amenaça de desallotjament
La lentitud institucional per resoldre la qüestió ha topat ara amb un altre problema. Després d’anys d’ocupació de la nau sense problemes legals, els propietaris de l’immoble van sol·licitar el desallotjament per via judicial. Després d’un procés exprés, els advocats dels jornalers van aconseguir signar un acord per mantenir l’ocupació «unes setmanes més». Llavors, la vintena d’habitants de la Garrofera es trobaran, si no hi ha una resposta urgent, sense més alternativa que el carrer.
