Més de cinquanta persones de totes les edats seuen en un intent de rotllana a la sala d’actes de Ca Revolta, l’emblemàtic centre social del centre de València. La rotllana és sols un intent perquè la sala fa forma de L i la gent tampoc hi cap, així que el resultat acaba sent un poc boterut, però igualment eficaç.
L’objectiu de la trobada és organitzar la vaga general convocada per al pròxim 29 de maig en protesta per la gestió de la DANA del 29 d’octubre, en solidaritat amb les víctimes, denúncia de les conseqüències per als treballadors –des dels ERTO a les dificultats per l’accés a l’habitatge- i també contra els pressupostos pactats entre PP i Vox i que auguren importants retallades en diferents sectors públics.
No només han vingut els quatre sindicats convocants –CGT, CNT, COS i la Intersindical Valenciana-, sinó també nombrosos col·lectius i moviments socials, alguns més coneguts, altres no tant, com un que es presenta com a part “d’un col·lectiu anarquista d’Orriols, força modest”. Tan modest, que no en diu ni el nom.
Les notícies que van explicant sobre la vaga són optimistes i els participants van animant-se. Alguns comités d’empresa tan importants com el de l’EMT ja s’hi han adherit i altres està previst que ho facen els pròxims dies. Des de la Coordinadora Camperola del País Valencià anuncien una assemblea el pròxim dilluns a Mercavalència.
Amb tot, sobre l’ambient plana una realitat: el no suport de CCOO i UGT, majoritaris a la majoria de comités d’empresa és, òbviament, un problema important. Algú considera “una victòria” el fet que tampoc s’hi hagen oposat i també es recorda la contribució dels sindicats alternatius i els moviments socials en l’èxit d’anteriors vagues generals. Un altre demana no oblidar-los i “apel·lar a les bases” d’aquests sindicats per tal que se sumen “al marge del que diguen les direccions”.
Sorgeix ben prompte un debat sobre la diferència entre “vaga laboral” i “vaga social”. Com es mesura el seguiment de la vaga? En la quantitat de gent que no va a treballar? En l’assistència a les manifestacions?
“Aquest debat –m’explica després Beatriu Cardona, coordinadora de la Intersindical- no té massa sentit. Quin va ser el seguiment laboral de la vaga del 8 de març? Ningú va preocupar-se de mirar-ho, però tenim clar que va ser un èxit, no?”. De fet, Cardona funda el seu optimisme amb la pròxima convocatòria pel record d’aquella protesta del 2018: “Una setmana abans teníem molt menys suport que ara: ni hi havia tants col·lectius implicats, ni els sindicats majoritaris donaven suport ni la premsa en parlava, però després va ser massiva”, diu convençuda que aquesta volta es repetirà l’èxit de llavors.
Les massives manifestacions per la dimissió de Carlos Mazón i el fet que la convocatòria coincidisca amb la votació a Les Corts dels pressupostos poden ajudar a fer realitat aquests vaticinis.
També optimista, Toni Valero, dels col·lectius del Parc Alcosa i un dels primers impulsors dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció i l’Acord Social Valencià, avança que “la vaga ja l’hem guanyada sols pel fet que s’haja convocat”. “Ja està servint per parlar amb la gent, remoure consciències, imaginar noves formes de relació…”, i, afegeix que “cal tenir present que aquest procés de lluita ni comença ni acaba amb la vaga general, és un procés de llarg abast”.
Un procés que, en assemblees com aquesta, va prenent forma.
