Arribem al port de Borriana a primera hora del matí. Fa fred i una brisa gelada del mar no ajuda precisament a temperar el clima, però més d’una desena de voluntaris ja s’agrupa al voltant del Sea Eye, un dels vaixells de rescat del Mediterrani de l’ONG alemanya del mateix nom, i de la infraestructura que el Grup de Suport L’Aurora té a les mateixes instal·lacions portuàries: dos contenidors que fan la funció de magatzem, oficines i taller de bicicletes.
La jornada comença amb una reunió –al voltant d’una taula a l’aire lliure, el que obliga a anar amb les caputxes posades per mitigar l’acció del vent- on es prepara el dia i es desenvolupa en anglès, valencià, castellà i alemany aleatòriament. Cadascú parla en el seu idioma i sols algunes de les qüestions es tradueixen, així que cal estar molt atent. No hi ha gaire debat, és una reunió purament executiva. És gent acostumada a resoldre problemes i va per faena. Malgrat les cares de son, l’activitat és febril i ràpidament s’alça la sessió i tothom es posa a treballar.
En els darrers anys, el port de Borriana s’ha convertit en la capital mediterrània de la solidaritat. El recés preferit dels vaixells que es dediquen al rescat humanitari de nàufrags. Gràcies a la seua situació geogràfica, els preus de l’amarra i a la tasca del Grup de Suport L’Aurora, una xarxa de voluntaris que els faciliten la logística en terra, molts d’aquests vaixells han optat per aquesta ciutat de la Plana per fer les reparacions necessàries i parar durant el temps de descans de les tripulacions. Una tasca solidària que ha rebut també els seus entrebancs, com per exemple, quan el Consell presidit per Carlos Mazón va anunciar que cobrarien les taxes portuàries acumulades durant el Botànic, que les havia eximides, a més de persecució de l’extrema dreta per tot Europa.
Quan va succeir la DANA del 29 d’octubre, el vaixell Sea Eye es trobava varat a Borriana precisament per aquestes tasques de reparació. «Ni tant sols va caldre parlar-ho, va ser automàtic, en menys de 24 hores ja havíem aconseguit portar centenars de plats calents a alguns dels municipis afectats per la barrancada», explica Vicent Aleixandre, un dels membres de l’Aurora, qui destaca precisament aquesta experiència en treballar en situacions d’emergència per explicar la rapidesa en respondre. Una velocitat que va superar àmpliament el de moltes administracions. «Treballar sota pressió és una de les nostres especialitats» respon amb un somriure una voluntària alemanya, que ha passat dels rescats en alta mar a cuinar diàriament pràcticament sense descans durant més de 50 dies. «Què com ha estat el canvi? Quin canvi? Salvar vides és salvar vides, és igual si és al mar o a la terra», explica sense estar segura d’haver entès la pregunta.
A favor seu, també cal dir que no sols els va permetre aquesta ràpida reacció l’equip humà, sinó també la infraestructura. El Sea Eye està equipat amb una cuina amb capacitat per elaborar fins a 300 menús diaris, «senzill però molt nutritius i calòrics, ideals per a persones rescatades d’un naufragi i que fàcilment poden patir anèmia o deshidratació», explica Adrián Palomo, un cuiner de Borriana a qui la DANA va fer coincidir amb el final de temporada turística a Mallorca, així que ha canviat els fogons d’un restaurant de luxe pels del Sea Eye. Una experiència «totalment diferent», reconeix, però que li ha permès aprendre molt de la capacitat de cuinar grans quantitats de forma ràpida i eficient. I tot sense renunciar al sabor. «Una norma del Sea Eye és que la tripulació menja el mateix que la gent que rescata, no fan ranxo», explica Palomo.
Camí a Paiporta
«Hui portarem 26 racions als voluntaris de la brigada del PCPV, 100 al Parque Alcosa [un barri d’Alfafar] i la resta, 166 les repartirem al carrer, a Paiporta, així que ens repartirem en dos equips per anar més ràpid», detalla Aleixandre durant la reunió. Unes altres vint es portaran a un forn del mateix municipi que ja ha aconseguit reobrir i on els de l’Aurora compren el pa. «Intentem anar combinant el repartiment de les donacions amb el suport a l’economia local, comprant tot el que podem a les mateixes zones afectades», expliquen des de l’Aurora.
Després de carregar les furgonetes és el torn de recórrer els 70 quilòmetres que separen Borriana de Paiporta. El punt de trobada a l’Horta Sud és el bar Himalaya, al costat del qual hi ha el centre logístic des d’on es reparteix el menjar. Al costat del bar, ja reobert, hi ha un xicotet local des d’on es distribueix gratuïtament tot tipus de material de primera necessitat, des de ferramentes de neteja, menjar o productes d’higiene. Allí, des d’un tauló i uns cavallets es comencen a repartir les racions. «S’acaben de seguida –explica Emma, una voluntària belga- perquè la gent ja ens coneix i sap que venim cada dia. No fallem mai». «Al principi alguns protestaven pel menú, que si massa llegums i coses així, però els que ho han tastat repeteixen sempre», fa broma un altre voluntari.
Ara el següent projecte de l’Aurora és obrir una cuina estable a la mateixa Paiporta. En una antiga carnisseria a un centenar de metres del bar Himalaya els voluntaris valencians i estrangers netegen i reformen el local –cedit pel propietari- per convertir-lo en un centre social gestionat pels moviments socials locals des d’on poder establir una cuina popular i un centre logístic permanent. «No volem sols arribar amb l’ajuda i marxar, sinó que es tracta que quede una infraestructura per a la població, que puga mantenir els projectes autogestionats», explica Aleixandre, qui també critica la «burocratització» de l’ajuda humanitària: «A molts punts de distribució d’aliments, demanen els DNI, el que exclou molts veïns que no en tenen. També es vol incrementar els controls per tal que siguen les grans ONG les que tinguen tot el control de l’ajuda, nosaltres oferim una alternativa a aquest model vertical».
Xarxa solidària estable
Durant els darrers anys, l’Aurora ha teixit pacientment una xarxa de solidaritat amb voluntaris, empreses locals i entitats de tot tipus, ha servit també per canalitzar l’ajuda de forma molt més eficient, ràpida i directa. «Moltes entitats, persones, empreses, no soles de la comarca, sinó molt més enllà, que volien col·laborar amb la DANA i no sabien com, han vist que nosaltres ja teníem una estructura i una dinàmica i llavors han vingut a nosaltres», explica Palomo i posa diferents exemples, com els sacs de més de vint quilos d’arròs apilats al seu magatzem donats per una empresa de les Terres de l’Ebre. La xarxa de l’Aurora, doncs, s’ha multiplicat exponencialment aquestes darreres setmanes, però sense l’estructura prèvia, molta d’aquesta bona voluntat s’hauria perdut o malgastat sense poder arribar de forma eficient a les zones necessitades.
A més, a banda del menjar, el contacte amb la població de l’Horta Sud i les seues necessitats els ha impulsat a engegar més projectes. El més exitós ha estat la recollida de bicicletes, la seua posterior reparació i repartiment, en una zona on molta gent ha perdut el cotxe i els transport públic, a dia de hui, continua sent molt deficitari.
