Cada volta més veus assenyalen les similituds entre la gestió de la DANA que va devastar conc comarques valencianes el passat 29 d’octubre i l’onada d’incendis forestals que està arrasant l’oest de l’estat espanyol. Fa uns dies eren els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) els qui assenyalaven aquest punt.
“Els paral·lelismes són molt bèsties -explica al Diari la Veu Ana Isabel Martínez, una de les coordinadores de Nau Albal, una entitat nascuda amb l’emergència provocada per la barrancada i que encara hui reparteix menjar i articles de primera necessitat entre la gent que ho va perdre tot.- El sentiment d’abandonament, efectius que no arriben, pobles que es deixen cremar… Les sensacions són molt semblants a les que vam tindre nosaltres i el perfil també; gent major que s’ha quedat només amb el que portava a sobre”.
Nau Albal és una de les entitats que participa en una caravana solidària de vehicles per portar material de primera necessitat i de treball, tant per als voluntaris que col·laboren en les tasques d’extinció, com per a la gent desplaçada.
“La iniciativa va sorgir de la mateixa gent afectada de Lleó, que estan creant comités locals, similars als nostres CLER -continua Martínez,- que criden a Zona Zero, una entitat d’Algemesí, ja que pressuposen que poden tenir excedent de matalassos i ells els necessiten per a la gent desplaçada. D’Algemesí ens avisen a nosaltres, perquè treballem en xarxa i ràpidament comencem a mobilitzar-nos per a enviar una furgoneta amb una llista de material que ens demanen, que va des de guants de treball, mascaretes, pales o roba ignífuga, fins a matalassos, material d’higiene o crema per a cremades”.
De la primera furgoneta preparada s’ha passat a tres, només valencianes. La impulsada per Nau Albal, una segona d’Amigos de la Calle i encara una tercera del sindicat CGT, encara que darrere hi ha encara més entitats i persones que han fet possible recollir els recursos amb un temps rècord. A aquestes tres cal sumar-hi un altre vehicle de Reus, amb embotits per als entrepans dels voluntaris i personal d’emergències, donats per una empresa local, i almenys dos altres de Madrid.
La força del col·lectiu
Martínez assegura que quan van rebre la petició d’ajuda “no vam poder dir que no” i que el veïnat, a les zones afectades, s’ha bolcat amb la iniciativa. “Una frase que es repeteix molt és que ‘la gent va vindre a ajudar-nos, ara ens toca a nosaltres’, hi ha una sensibilitat molt gran cap a les gent que està patint situacions similars”.
Ara, aquesta voluntària destaca també la “força del col·lectiu”, ja que sense gent organitzada i treballant en xarxa seria “impossible” organitzar aquest tipus de resposta. “Només la benzina d’un sol vehicle ja costa 360 euros, és un esforç impossible per a una persona individual, però organitzades sí que podem”.
De fet, aquelles organitzacions creades per la societat civil valenciana per fer front al desastre natural i la incompetència institucional ara serveixen per altres pobles, no només amb l’enviament de material, sinó també com model i exemple. “Allí la gent està molt enfadada amb el govern autonòmic, es neguen a abandonar els seus pobles i deixar que es cremen i s’estan quedant a resistir i lluitar contra el foc en una resposta que recorda molt la nostra”, reflexiona Martínez. Per això, defensa la necessitat de mantenir aquestes estructures de la societat civil, que defineix com “imprescindibles” i que han de servir, a parer seu, per demostrar als polítics “que es pot i es deu treballar d’una altra manera”, a més de contrarestar els discursos d’una extrema dreta que “juga a la confusió, però no fa res”. “Nosaltres hem de marcar la diferència i l’única manera de legitimar les nostres paraules és acompanyar-les d’accions. Fer-nos visibles acompanyant d’una manera real”, reflexiona.
