L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat l’emergència sanitària internacional a causa del ràpid augment de casos de pigota del mico a nivell global. La malaltia, que fins fa poc estava limitada a certes regions de l’Àfrica, ha començat a expandir-se per Europa i Amèrica, generant preocupació entre les autoritats sanitàries.
Davant aquesta situació, les autonomies de l’estat espanyol el dilluns 19 d’agost, incloent-hi el País Valencià, han convocat una reunió d’urgència per a coordinar les mesures de contenció i prevenció. A la reunió, es discutiran estratègies per a reforçar la vigilància epidemiològica, augmentar la capacitat diagnòstica i establir protocols d’aïllament per als casos confirmats.
En la trobada, hi participaran el Centre Coordinació de Alertes i Emergències Sanitàries, el Centre Nacional d’Epidemiologia, el Centre Nacional de Microbiologia, la Divisió de VIH i Vacunes, segons ha informat l’agència Europa Press.
Al País Valencià, les autoritats sanitàries ja han començat a implementar mesures preventives, com la sensibilització de la població sobre els símptomes de la malaltia i la importància de la ràpida detecció. Al nostre territori s’han notificat 12 casos de pigota del mico enguany i 585 des del 2022.
A dia de la publicació d’aquesta informació, s’han confirmat un total de 99.176 casos de pigota del mico (mpox) a escala mundial des de l’inici de l’epidèmia el gener del 2022 fins al 30 de juny del 2024. Aquestes dades inclouen 208 morts reportades en 116 països de totes les regions de l’OMS. Tot i que la transmissió continua a escala global, l’Àfrica ha estat la regió més afectada recentment, amb un augment notable dels casos, especialment a la República Democràtica del Congo i països veïns com Burundi, Kenya, Rwanda i Uganda.
Mesures prèvies
La Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana va intensificar les mesures de prevenció contra la pigota del mico el juliol del 2022, davant l’augment de casos al territori, que ja sumaven un total de 110. Aquesta estratègia va incloure la vacunació de grups de risc i contactes de casos confirmats, seguint les directrius de la Comissió de Salut Pública del Ministeri de Sanitat.
A més, la Fiscalia de València va sol·licitar, el gener del 2023, dos anys i mig de presó per a un home acusat de delictes d’odi, després d’haver publicat un article difamant en què atribuïa l’origen de la malaltia al col·lectiu LGTBI. Aquesta notícia es va produir en un moment en què la societat valenciana romania atenta a l’evolució de la situació sanitària i a les accions legals relacionades amb la propagació d’informació falsa i discriminatòria.
Augment de les malalties d’origen zootròpic
Diversos estudis universitaris han demostrat que el canvi climàtic contribueix a l’augment de les malalties zootròpiques. Un estudi de la Universitat de Califòrnia, Davis, publicat a Acta Tropica, destaca que les variacions climàtiques afecten la distribució i gravetat de malalties transmeses per vectors com mosquits i rosegadors. Un altre estudi publicat a Frontiers in Environmental Science assenyala que el canvi climàtic i els canvis en l’ús del sòl incrementen el risc de transmissió de malalties zoonòtiques a escala global.
L’augment de les malalties d’origen zootròpic a l’estat espanyol durant l’última dècada està estretament relacionat amb els efectes del canvi climàtic. L’increment de les temperatures i les condicions més humides han creat un ambient favorable per a la proliferació de vectors com mosquits i paparres, responsables de la transmissió de malalties com la febre del Nil Occidental, el dengue i el chikungunya. Aquestes malalties, que abans eren rares a l’Estat espanyol, ara s’estan convertint en un problema de salut pública creixent, especialment en les zones mediterrànies.
El mosquit tigre (Aedes albopictus), per exemple, ha expandit la seua presència a la costa mediterrània de l’Estat espanyol gràcies a l’escalfament global, contribuint a la introducció i propagació de malalties tropicals que no eren comunes a la regió. Aquesta situació ha obligat les autoritats sanitàries a intensificar els esforços de vigilància i control per prevenir brots importants.
D’altra banda, el canvi climàtic no només afecta la distribució i l’abundància dels vectors, sinó que també pot alterar els ecosistemes i augmentar les interaccions entre la fauna salvatge i els humans. Aquest fet augmenta la probabilitat que els patògens saltin d’animals a persones, com s’ha vist amb el virus SARS-CoV-2, responsable de la pandèmia de COVID-19. Aquests fenòmens posen en relleu la necessitat de considerar el canvi climàtic com un factor clau en la gestió i prevenció de futures emergències sanitàries a l’Estat espanyol i arreu del món.
