Diari La Veu del País Valencià
La marxa dels vaixells de rescat de Borriana, un cop per a l’economia local

La decisió del govern valencià de reclamar retroactivament les taxes portuàries al vaixell Aita Mari de l’ONG Salvament Marítim Humanitari ha posat sobre la taula la marxa en massa de les ONG de rescat en alta mar que els darrers anys havien escollit els ports de Borriana i Vinaròs com a bases principals d’operacions i que havien convertit aquests ports valencians en la capital mediterrània de la solidaritat.

Des de l’Aurora, la xarxa ciutadana de suport en terra a les tasques d’aquests vaixells asseguren que «ja tenen alternativa» i que estan «preparats per fer el canvi sense problemes», encara que com a entitat nascuda a Borriana «els sabria molt greu prendre la decisió».

La decisió de Mazón d’iniciar una política que provoque l’expulsió d’aquests vaixells, a banda dels dubtes legals que ha despertat, també ha generat molta inquietud entre el teixit econòmic, no sols de Borriana i Vinaròs, sinó de tota la comarca. La presència d’aquestes naus i les seues necessitats d’aprovisionament han suposat els darrers anys un important impacte per a l’economia comarcal, que ara podria veure com s’esfumen aquestes fonts d’ingressos.

De fet, una de les claus per tal d’esvair possibles reticències a la presència de vaixells de rescat a Borriana, tal com ha passat en altres ports europeus, va ser l’estratègia desenvolupada per l’Aurora des del primer moment, primant els negocis locals en totes les compres o contractes de serveis que necessitaren. «Des del lloguer de vehicles o allotjament fins a l’alimentació, recanvis o roba, sempre hem prioritzat empreses locals», explica el cofundador de l’Aurora Vicent Aleixandre.

De fet, han encarregat a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana un estudi d’impacte econòmic d’aquesta activitat, però mentre no arriba, Aleixandre posa alguns exemples: «el varador del port de Borriana ha duplicat la plantilla per fer front a les necessitats de manteniment d’aquests vaixells. O una sola empresa d’Alqueries ha facturat 60.000 euros l’any passat en l’elaboració de tendals». Bars, hotels, venedors del mercat o el mateix Grau de Castelló de la Plana, on s’han contractat serveis específics que Borriana no podia oferir. «Tota la comarca se n’ha beneficiat», destaca Aleixandre, qui també posa en valor un altre benefici més intangible: «Durant aquests anys Borriana ha guanyat molt prestigi internacional com a ciutat solidària. Açò està provocant que altres iniciatives es fixen en el nostre municipi, ecologistes, científiques, la gent parla, veu que som una ciutat ben comunicada, amb serveis i una societat civil que col·labora».

Ara, en canvi, la situació pot canviar dràsticament. Si Mazón acaba executant la seua amenaça, la imatge que quedarà és que el País Valencià «no és de fiar». «On queda la seguretat jurídica si un govern et condona unes taxes i després el mateix govern te les cobra retroactivament?», es pregunta Aleixandre, qui també té alguna crítica per al Botànic, que «no va blindar l’exempció». «Al remat, les taxes no són cap problema per aquestes organitzacions, que tenen despeses molt més altes, però clar, si es cobren quatre anys de colp, això sí que pot fer endarrerir unes operacions i al remat acabar suposant la pèrdua de vides humanes», continuen des de l’Aurora.

Gràcies a Mazón, Catalunya podria furtar als valencians, el títol del port solidari de la Mediterrània

Catalunya Balears o Sicília

Des de l’Aurora asseguren que encara no tenen presa la decisió, però que ja han rebut ofertes de ports de Catalunya, les Balears i Sicília. El que tenen clar, és que la idea de concentrar els vaixells en un port –o en diversos però que estiguen pròxims- ha funcionat molt bé al Borriana i Vinaròs aquests darrers anys i volen mantenir l’estratègia.

Marco Antonio Martínez coordinador de Nàutica de l’Aurora, compta amb una dilatada trajectòria en la posició de capità a bord d’embarcacions com Aita Mari, Open Arms, Louise Michel o Rise Above on ha pogut rescatar centenars de persones a la mar, explica: «Perdre tot l’esforç realitzat per tantes persones en els ports valencians és trist. Però no ens podem quedar de braços plegats. Necessitem ports en condicions òptimes per a parar la massacre al Mediterrani mentre els governs no actuen només quedem nosaltres. El poble tractant de salvar al poble, per a això és fonamental la unió i el compromís amb valors humanitaris de tota la societat».

De moment, una concentració aquest 6 de setembre a les 11 hores davant del Palau de la Generalitat, intentarà convèncer a Mazón per tal que recapacite.

Comparteix

Icona de pantalla completa