Més enllà del que diguen més tard les xifres oficials i sindicals de seguiment de la vaga eductiva convocada hui -ridículament reduïdes per una banda, entusiàsticament inflades per l’altra- resulta indiscutible que ha estat un èxit. La massiva mobilització del professorat ha començat ben d’hora a les portes dels centres on, en molts casos, sobretot de fora de València, s’han trobat per acudir a la manifestació. Autobusos de diferents comarques han començat a desfilar cap al Cap i Casal en una primera mostra que la jornada de hui seria qualitativament diferent a les anteriors vagues que els docents han protagonitzat al llarg del curs. “Del centre hem omplit pràcticament un autobús -explica Ximo, que ha vingut des de Tavernes de la Valldigna-, l’anterior vaga la vam fer deu i ara hem estat més de cinquanta, entre un 60 i un 70% del claustre”. Aquesta comparació amb les anteriors aturades serà constant en totes les persones enquestades per demostrar el creixement exponencial de la protesta.
Centre de València col·lapsat
Cap a les 10 del matí, un nombrós piquet unitari dels sindicats convocants -STEPV, CCOO, UGT, CSIF, CGT, COS i CSO- amb milers de participants s’ha concentrat a les portes de la Conselleria d’Educació, donant el tret d’eixida d’una mobilització que ha tingut el seu punt central en la manifestació que ha omplit el centre de València.
Ja abans de les 12 hores, la plaça de Sant Agustí, punt d’inici de la convocatòria, ja estava plena a vessar i encara faltaven per arribar la majoria de les columnes comarcals, que en molts casos venien a peu des dels barris o pobles propers i que, en almenys una ocasió, han patit assetjament policial que els volia impedir avançar per la calçada.
Una de les més nombroses ha estat la de l’Horta Nord, on la plataforma Movem, d’assemblees de docents a més de 25 centres s’ha encarregat de dinamitzar la vaga i arrossegar una majoria, no només de les plantilles, sinó també molts alumnes que s’han sumat a la manifestació. “El paper de les assemblees ha estat clau, perquè hem informat no només els claustres, sinó també el conjunt de la comunitat educativa i les famílies -explica Jaume- i al llarg de la setmana hem fet diverses accions per recordar a tothom la importància de la vaga”.
La diferència entre els centres on s’ha organitzat una assemblea i els que no ha estat clau en molts casos. “Al nostre centre -explica Cris, d’Alaquàs- a l’anterior vaga la vam fer cinc, ara més de la meitat del claustre”. En altres casos, ha estat suficient un xicotet grup impulsor que ha aconseguit arrossegar el conjunt, com a l’IES Orriols, on un professor admet que “ens vam mobilitzar tard, però amb tot, hem posat cartells i hem tret el tema a la sala de professors durant l’última setmana i hem aconseguit que la meitat de la gent se sume a la vaga”. “Arriba un punt en què a la gent li fa vergonya no fer la vaga perquè queda com algú irresponsable i egoista, perquè els motius són compartits per tothom”, explica un altre manifestant. Al seu centre, a Alfafar, el seguiment ha estat del 100%.
Caos de trànsit
L’anècdota negativa de la jornada l’ha aportat l’Ajuntament de València. En un exercici de manca de previsió difícil d’explicar, no s’ha desviat el trànsit pels carrers de Xàtiva i de Sant Vicent a l’alçada de la plaça de Sant Agustí, deixant desenes de conductors atrapats en uns carrers bloquejats per milers de manifestants i sense poder avançar ni retrocedir cap a una ruta alternativa.
L’única “solució” proposada per alguns agents ha estat fer passar alguns cotxes pel carril bici, posant en risc la seguretat de ciclistes, vianants o dels cada cop més nombrosos manifestants. Una opció que ha acabat quan un grup de vaguistes han bloquejat també el carril bici arrossegant uns contenidors de fem.
