Aquest dijous PP i Vox faran servir la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes per a aprovar la polèmica llei de «llibertat educativa», una normativa amb què el valencià es veurà afectat en l’àmbit de l’ensenyament i que els professionals de l’educació han denunciat per haver-se fet al marge del seu criteri.
Les entitats per la llengua han reaccionat des del minut zero en què la normativa va ser presentada com a proposició de llei per part de PP i Vox, i fins i tot la «llibertat educativa» va ser un dels grans motius de la vaga educativa convocada el passat 23 de maig, que va cloure amb tres grans manifestacions a les tres capitals valencianes de demarcació i que les entitats van considerar tot un èxit.
Des d’aleshores, tant l’entitat paraigua de la Plataforma per l’Ensenyament Públic del País Valencià com les diverses associacions que la integren no han deixat d’alertar que les mobilitzacions continuaran. Aquest mateix dijous se celebraran tres concentracions a València, Alacant i Castelló de la Plana. Mentrestant, Escola Valenciana mira de definir el seu programa d’acció política per al curs vinent centrant-se en la resposta a aquesta llei, Acció Cultural també treballa amb el missatge «la llengua no es toca», El Tempir d’Elx no ha deixat d’argumentar els riscos que comporta aquesta normativa per al valencià i Plataforma per la Llengua ha recuperat les samarretes verdes que tant bon resultat van donar a les manifestacions de la passada dècada a les Illes Balears, quan la protesta social va deixar clara l’oposició a la intenció del PP de convertir el català en un mèrit i no en un requisit per accedir al funcionariat i en reduir les hores lectives en aquesta llengua a les escoles de l’arxipèlag.
Al seu torn, les entitats acadèmiques com ara les universitats públiques valencianes, les escoles oficials d’idiomes o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua se sumen a l’oposició a aquesta llei i acusen el govern valencià de no haver buscat el consens amb els professionals educatius, que reclamen ser escoltats. Els sindicats s’han expressat en el mateix sentit, exposant preocupació pel futur de l’escola pública degut a mesures com ara la del districte únic, que titllen com a «segregador».
Per contra, des de PP i Vox en celebren l’aprovació i el síndic del partit que ostenta la presidència del Consell, Miguel Barrachina, posava aquest dimecres l’accent en el fet que «els pares serem els qui triem la llengua en què s’han d’educar els nostres fills, i no el polític de torn». Des de Vox, el síndic José María Llanos considera que la llei és una resposta «a la imposició i a l’adoctrinament».
Una disputa de relats que l’oposició intentarà guanyar al carrer a través de les mobilitzacions anunciades per les entitats i pels professionals de l’educació pública i que fins ara no ha fet reaccionar PP i Vox, que amb aquesta aprovació inicia una de les batalles que està cridada a convertir-se en una de les més determinants de la legislatura.
